Exposicions

Negre sobre blanc, col·lecció de dibuixos del Museu de Reus

Escriure o parlar sobre Reus, és parlar de la cultura al Camp de Tarragona. La capital del Baix Camp, des de fa temps, exerceix una capitalitat cultural sobre la Catalunya Nova.
Part del llegat, artístic, històric, etnogràfic… , d’aquest fet el conserva el Museu de Reus. Institució oberta el 1934 amb uns fons destacats, que el situen a un nivell força alt a l’escalafó dels museus catalans.

Negre sobre blanc
Edifici del raval de Santa Anna del Museu de Reus
Fins al maig del 2020

Des d’aquest octubre i fins el proper mes de maig del 2020, el museu mostrarà la seva col·lecció de dibuix. Amb un títol “Negre sobre blanc” que resulta extraordinàriament adequat per la simplicitat del material exposat: dibuixos. Però que també insinua la seva fragilitat i delicada conservació, moltes d’aquestes peces requereixen il·luminació i conservació molt estricta per la seva supervivència.

Vista de la mostra al Museu de Reus. Foto: Damià Amorós.

L’exposició, situada a la seu del Museu de Reus al Raval de Santa Anna, antiga seu del Banc d’Espanya a Reus, recull a més de la col·lecció pròpia del museu un seguit de cites celebres vinculades al fet del dibuix. Potser una de les més significatives, no pas realitzada per cap artista, és “si no ho puc dibuixar, és que no ho entenc” frase del físic Albert Einstein (Ulm, 1879 – Princeton, 1955). Diferents frases que contextualitzen el procés directe i ràpid que s’associa a la creació del dibuix, potser considerada per alguns, com art menor però que vinculada directament l’idea i l’art.

El visitant trobarà un pròleg, just a l’accés a l’exposició, on el museu presenta algunes peces arqueològiques on apareixen dibuixos, senzills i n’hi negres n’hi sobre blanc, però que mostren la necessitat humana d’expressar idees amb imatges. Destaca la plaqueta, on apareix una cérvola, trobada el Dr. Vilaseca als voltants de l’ermita de Sant Gregori de Falset (Priorat).

Vista de la mostra al Museu de Reus. Foto: Damià Amorós.

L’exposició s’inicia amb una sèrie d’acadèmies, nomenclatura historiogràfica artística que agrupa els treballs dels artistes durant el seu procés creatiu, habitualment de models al natural. Així la persona, la figura humana, resulta un dels epicentres de la mostra. Destaca d’aquesta primera part de l’exhibició el retrat d’Eduard Toda (Reus, 1855 – Monestir de Poblet, 1941) realitzat per Ramon Casas (Barcelona, 1866 – 1932) que la família del diplomàtic reusenc donà al museu arran de la celebració de l’Any Toda el 2016.

Òbviament el Museu de Reus no pot deixar de mostrar peces d’autors destacats de la seva història. El visitant reconeixerà peces preparatòries per obres reconegudes de Fortuny, Tapiró o Galofre, el trident d’or de l’art del segle XIX a Reus.

Àmbit dedicat al fons de Marià Fortuny a l’exposició del Museu de Reus. Foto: Damià Amorós.

En un dels corners, aprofitant una mena de proa que realitza el mateix edifici del raval de Santa Anna, s’aprofita una sola paret per exposar una munió d’esbossos, una de les altres finalitats del dibuix, acompanyades de l’escultura final. Acció molt encertada que ajuda a entendre el procés creatiu al segles XX i XXI i la importància del dibuix i la rapidesa de l’acció. En aquest cas el procés creatiu de Rufino Mesa sobre la seva peça instal·lada al pavelló olímpic.

Tot i això, retornant a l’eix central de l’exposició destaquen dues grans vitrines, dues veritables caixes del tresor de l’art del dibuix no només a nivell nacional sinó europeu. La presència de diversos dibuixos d’Antoni Gaudí (Reus, 1852 – Barcelona, 1926) com el projecte de la vitrina per la guanteria d’Esteve Comella, que va projectar la carrera del geni reusenc, els models per un reliquiari o la façana de Misericòrdia i un dels dissenys per la cavalcada ideada per celebrar el 250é aniversari del Rector de Vallfogona.

Un àmbit, que algun dia necessitarà una exposició individual, és el dedicat al Reial Col·legi d’Argenters de Reus, on hi figuren les proves que els pretendents a una plaça dins del col·legi tenien que superar.

També trobem altres mestres del dibuix, dels segles XXI i XX, els trobem a Reus: Sorolla, Hortensi Güell, Artur Aldomà, Morató Aragonès, Joan Rebull, Casajuana, Bon, Bellver, Modest Gené, Ramon Ferran o Joaquim Chancho entre d’altres.

200 dels més de 1000 dibuixos del fons del Museu de Reus.

Damià Amorós Albareda

Historiador de l'art i museòleg, format a la Universitat de Barcelona i Universitat de Girona a més de la Real Acadèmia de Bellas Artes de San Fernado. Membre de la junta de l'Associació de Museòlegs de Catalunya i delegat territorial de l'AMC a la demarcació de Tarragona. He escrit a l'Ara, Diari de Tarragona, Nova Conca i la Segarrra, a més faig coses a l’Espluga FM Radio.
Damià Amorós Albareda

Damià Amorós Albareda: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca