Arts escèniques

Ningú no salvarà el teatre

Amb els teatres tancats i barrats des de fa dos mesos i mig, amb les platees i els escenaris buits, avorrits de parlar amb bots, ens ha quedat ben clar que ningú no salvarà el teatre llevat dels mateixos artistes, alguns dels quals han parit idees que s’haurien d’estar aplicant ara mateix, però que ningú no ha gosat posar-les en marxa.

L’ENA, el bot que ha parit Roger Bernat per al Teatre Lliure, és una de les anècdotes més divertides d’aquest temps sense teatre. Té respostes per a tot. Diumenge a la nit, per exemple, li vaig demanar a veure quan tornarien a obrir els teatres i el molt entremaliat em va respondre que estaven oberts, que podia asseure-m’hi. Jo li vaig dir que això només podia passar dins el meu cap i ell va contestar-me que tot era dins el meu cap. I vam passar a parlar de zombis…

El bot és brillant, però no deixa de ser això, una anècdota, un joc, que ens permet passar el temps, així com totes les ocurrències de companyies i artistes que malden per no perdre el contacte amb el públic. Per fer-la grossa, tanmateix, tots saben que necessitarien alguna cosa més. Per això és una llàstima que una gran idea sorgida d’un grup d’artistes nostrats no hagi arribat, per ara, enlloc: els Comandos d’Assalt Escènic.

La Fura dels Baus són els màxims exponents mundials a l’hora de fer grans accions al carrer, com ‘Esfera humana’. Foto: La Fura dels Baus

A finals de març, amb les dades de morts i contagiats pel coronavirus que feien feredat, un grup de gent afí va posar-se a treballar tot buscant llum la final del túnel. Eren el director Andrés Lima, la dramaturga Aina Tur, el director i dramaturg Iván Morales i l’escenògraf Marc Salicrú. Aviat van aconseguir el suport d’Anna Giribet (directora de Fira Tàrrega), Javier Martínez (director del TAC, Festival Internacional de Teatro y Artes de Calle de Valladolid), Tortell Poltrona (president de Pallassos Sense Fronteres), Joseba Gil (productor independient i director de relacions professionals de la Feria de teatro en el Sur Palma del Río, Còrdova) i Àlex Ollé (codirector i fundador de La Fura dels Baus). El seu objectiu era fer tornar el teatre a tot l’estat així que tots poguéssim respirar una mica, amb actuacions a balcons i terrats, primer, i després a carrers i places.

Els Comandos van començar a donar voltes, per Madrid i Barcelona. Pel ministeri de Cultura, per la conselleria nostrada, per l’Ajuntament de Barcelona, per diferents teatres públics… A tots els agradava molt. Els implicats estaven engrescats, perquè La Fura, per exemple, els deixava grues per poder penjar actors i actrius d’on fos. Però, és clar, algú s’havia de gratar la butxaca. I molt. Perquè l’acció era gran, tan gran com volguessin. I suposava tornar a posar en marxa un sector que avui dia, primers de juny de 2020, dos mesos i mig després del confinament, encara no sap què serà d’ell.

Roser López Espinosa fent ‘Hand to hand’ a FiraTàrrega 2019. Foto: Núria Boleda

El projecte anava al detall de tot, des de com es triaven les propostes escèniques fins al cost de cadascuna i les mesures de seguretat a adoptar. Al final, demanava “gosadia” per dur-lo endavant. Ja fa temps, tanmateix, que hem deixat de ser agosarats, almenys a nivell polític. No hem d’oblidar que a la fase 1 es poden portar a terme activitats culturals a l’aire lliure per a 200 persones. Algú n’ha vist cap? A la fase 2, que podria començar a Barcelona el 8 de juny, la xifra puja a 400 i els teatres ja podrien disposar d’un terç del seu aforament. Es preveu res per aquelles dates? Podria haver-hi els Comandos, però els polítics han preferit no fer res, no fer res que no sigui idea seva. Algun polític ha tingut alguna idea cultural en l’última dècada que no passi per enfonsar el sector?

A tot això li hem d’afegir la lamentable decisió de tancar temporada dels teatres públics barcelonins. Al Lliure, almenys, van decidir treballar i posar en marxa alguna cosa. Al TNC, en canvi, ens van citar per a finals de setembre. I qui dia passa, any empeny. A tota Europa ja estan en marxa, fent cosetes, obrint espais, provant la “nova normalitat”. Aquí, n’hi ha que han decidit anar-se’n a dormir.

Els Parking Shakespeare fa deu anys que fan espectacles al Parc de l’Estació del Nord de Barcelona.

A Barcelona, tot apunta a què se celebrarà el Grec, entre el juliol i l’agost, cosa que convertirà la ciutat en l’única del continent on el seu festival de primavera-estiu no s’ha cancel·lat. Ni Avinyó, ni Edimburg, ni Viena, ni Amsterdam, ni Brussel·les, gaudiran dels seus macro esdeveniments. Aquí també tindrem el Cruïlla XXS, amb bona música. Però… i la resta del territori? Hi hauria d’haver comandos a tot arreu.

Hi ha un munt de gent a casa nostra que sap fer espectacles de carrer. Molta. De La Fura dels Baus a Joan Català, de Parking Shakespeare a Quim Bigas. Tenim fins i tot un col·lectiu que es de dedica a muntar saraus als terrats, Terrats amb Cultura. Tots ells haurien de tenir les agendes plenes per a la fase 2. És així?

Peter Brook deia que el teatre no pot canviar el món, però sí que pot donar-nos un respir. Hi ha molta gent esperant poder tornar a asseure’s davant d’un escenari, encara que sigui en una grada provisional o sobre el ciment d’una plaça. Gent que vol tornar a somiar, a riure, a pensar, a ficar-se en altres vides de ficció que li permetin abstreure’s de la fredor de les estadístiques. I els artistes necessiten menjar…

Andreu Gomila
Andreu Gomila: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca