Còmic

«No es pot imitar un geni sense ser un geni»

El dibuixant francès Émile Bravo -de mare valenciana i pare català- va obtenir un gran èxit amb Diario de un ingenuo (Dibbuks), un àlbum ambientat a les portes de la Segona Guerra Mundial en què imagina els orígens d’Spirou, un dels grans –i més longeus– personatges del còmic europeu. L’obra va ser saludada per molts lectors i crítics com una de les millors aproximacions al personatge, i ara Bravo continua la història a La esperanza pese a todo, una ambiciosa narració en quatre parts de la qual acaba d’aparèixer el primer volum, que porta al lector a la Bèlgica ocupada pels nazis.

El cas d’Spirou és singular; des de sempre els superherois nord-americans han estat abordats per molt dibuixants, però en el cas del còmic europeu aquest fet no ha estat habitual.

Inicialment ell només era la mascota de la revista Le Journal de Spirou, i el dibuixant Rob-Vel era encarregat de fer-li viure aventures. Primer eren històries d’una pàgina, quan va arribar la Segona Guerra Mundial, faltava paper i es va aturar. Encara durant la guerra el va reprendre Jijé, que es va inventar el personatge de Fantasio. I després el va agafar Franquin, que és qui realment crea l’univers d’Spirou. Al final se’n va atipar perquè ja tenia el seu propi personatge, Sergi Grapes, i el va passar a d’altres dibuixants. Però ell és el veritable geni, no sé com després de Franquin algú s’ha atrevit a seguir-lo. S’ha demanat als seus successors que ho facin com Franquin, però no es pot imitar un geni sense ser un geni, i s’han fet sub-Spirous. Amb ell vaig tenir consciència del que era un autor, perquè quan vaig començar a llegir les aventures dibuixades per Fournier m’adonava que no era el mateix i que ja no m’interessava, i vaig descobrir que era un altre dibuixant i ja vaig deixar el personatge.

I com va arribar vostè a Spirou?

L’any 2006 es va crear la sèrie Una aventura d’Spirou per…, consistent en obres d’autor en què diferents historietistes dónen la seva visió del personatge. Jo feia la sèrie Jules (Ponent Món), que a l’editor de Dupuis li agradava molt, i li semblava que compartia el mateix esperit de transmetre valors als nens i nenes. Em va preguntar si tenia alguna cosa a dir sobre Spirou i, recordant la meva infantesa -que és com ho faig tot- tenia preguntes que volia respondre, com perquè vesteix de grum tot i que mai el veus treballant en un hotel, o perquè té un esquirol que pensa. No vaig tocar l’univers de Franquin perquè no em pertany, així que el vaig situar abans, i el vaig fer preadolescent, per mostrar la construcció d’una persona. Així vaig fer Diario de un ingenuo.

Pàgina del nou còmic d'Spirou
Pàgina del nou còmic d’Spirou

Una història iniciàtica sobre la pèrdua de la innocència.

L’adolescència és un trauma, i a més situo el personatge en una època històricament traumàtica. Spirou és un heroi humanista i he d’explicar perquè s’hi torna.

Vostè admira Franquin però el seu estil gràfic és sobretot deutor d’Hergé.

És una barreja, quan era petit tots dos m’agradaven molt. Jo vaig créixer amb Tintin, però quan vaig arribar a l’adolescència em va semblar que era un personatge reaccionari. Després m’hi vaig reconciliar perquè em vaig adonar que l’havia de situar a la seva època. Gràcies a Tintin al Congo entens què ha estat el colonialisme, L’estel misteriós t’explica què és l’ocupació i la col·laboració, i moltes de les seves històries són profundament humanistes, solidàries i antiracistes. El dibuix d’Hergé és molt bonic, clar i senzill, li falta una mica de la vida i el dinamisme que té el dibuix de Franquin. En còmic, el dibuix és l’equivalent de l’escriptura, i si fas una història manuscrita més val que tinguis una lletra molt clara.

Hi fa algun homenatge explícit, a Tintin.

En l’univers de les meves històries, Spirou és una persona real i Tintin és un personatge de ficció. I Spirou, com tots els nois de la seva època, llegeix les aventures de Tintin.

I després de Diario de un ingenuo, perquè s’ha plantejat narrar La esperanza pese a todo en quatre volums? Ha estat difícil vendre aquesta idea poc habitual?

Gens. Inicialment, els autors d’aquesta col·lecció feien només una història cada un, després hi ha hagut dibuixants i guionistes que n’han fet un parell. L’editor em va dir que si tenia més coses a dir sobre el personatge tenia carta blanca. Diario de un ingenuo era una història sobre el despertar a la vida d’un nen, així que vaig voler seguir mostrant la seva evolució i alhora recordar aquella època, ja que sembla que molta gent l’hagi oblidat i el moment actual hi té massa similituds. Molta gent al món està donant suport a règims autoritaris, així que mostro com era viure en un.

També es poden fer paral·lelismes amb l’actualitat respecte al tema dels refugiats.

Sí, demà tu pots ser un refugiat per a un altre. En el cas de Bèlgica, va ser la guerra que hi va anar, i durant les primeres hores de la invasió alemanya els francesos no volien que els belgues hi anessin, veien els refugiats com a enemics.

Quants anys de feina té previst que li porti aquesta història?

El guió ja està tot escrit, són 327 pàgines; és una única història que he fragmentat en quatre capítols que corresponen a quatre moments importants de la vida d’Spirou i Fantasio. Acabar de dibuixar-la em portarà dos anys més.

Spirou sempre s’associa a l’aventura, però La esperanza pese a todo és més aviat una aventura interior, sense acció.

Sí. A les històries de Franquin Spirou no mata, així que explico perquè no pot matar. És una aventura que lliura contra si mateix, perquè el mal és dins nostre. Quan mates, part de la teva humanitat desapareix. En aquesta història, Spirou coneix joves alemanys i s’hi reconeix; si tu haguessis estat jove a l’Alemanya nazi, hauries estat nazi. Si aconsegueixes fer una introspecció i prendre decisions lliurement segons la teva consciència, esdevens un heroi.

Pàgina del nou còmic d'Spirou
Pàgina del nou còmic d’Spirou

A La esperanza pese a todo es fa evident la diferència d’edat entre Spirou i Fantasio.

Em baso en les primeres aventures de Franquin, en les quals Fantasio és molt simpàtic, una mica egoïsta, amb un gran cor però impulsiu. Té menys consciència que Spirou, que és un nen; per a mi representa la massa, va a la seva fins que no li passa res que li fa prendre reflexionar. És un mal exemple per al lector, i aquests són els personatges interessants. És un personatge creat per fer riure, i per mi és més interessant que Spirou, que és més pla.

Com Haddock respecte Tintin, o Obèlix respecte Astèrix.

Els personatges secundaris posen la sal i la pebre a les històries. El protagonista principal està pensat per agafar-te de la mà i conduir-te per l’aventura, ha de ser bastant llis perquè tots els lectors s’hi identifiquin. Per això Tintin és tan senzill, és una bola, també una noia s’hi pot identificar.

Vostè forma part de la generació que ha canviat el còmic francès, amb membres com Lewis Trondheim, Christophe Blain, Joann Sfar o David B, amics seus. Però les seves històries són més clàssiques que les d’ells.

Perquè jo he estat l’únic a qui ha interessant el lector infantil, ells són el futur i se’ls ha de seguir donant històries com les que ens van omplir quan érem petits. L’any passat era a casa de Trondheim i em va recordar que sempre es reien de mi per aquest tema però va admetre que jo tenia raó.

Pàgina del nou còmic d'Spirou
Pàgina del nou còmic d’Spirou
Seguiu-lo a:

Xavier Roca

Llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha treballat al diari 'Avui' i a 'El Punt Avui' escrivint sobre cinema, còmic, televisió i cultura en general, en crítiques, entrevistes, reportatges, informacions... És col·laborador dels digitals 'Catorze' i 'La Llança' i també ha publicat guions de còmic i humor gràfic en revistes com 'El Jueves' i diaris com 'Avui, 'El Periódico' i 'La Vanguardia'.
Xavier Roca
Seguiu-lo a:

Xavier Roca: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca