Patrimoni

No visitar Cornella és un error

Fa un temps em van convidar a fer una ruta patrimonial per Cornellà de Llobregat. Immediatament vaig accedir perquè la curiositat em regirava per dins i em semblava una proposta d’allò més exòtica. Amb el meu elitisme patrimonial (del qual no n’estic orgullós) derivat d’haver nascut en una comarca on de patrimoni anem ben servits, pensava que la ruta es limitaria a visitar La Española, el bar dels pares d’Estopa i poca cosa més. Quin altre patrimoni pot tenir Cornellà de Llobregat a banda d’Estopa?

No podia estar més equivocat. De fet, dubto si no ha estat aquesta una de les errades més grans que he comès darrerament i de la que em sento profundament avergonyit. Cornellanencs, cornellanenques, perdoneu-me, de debò, em sap molt de greu.

El primer que vam visitar en la ruta va ser el castell medieval, una mola imponent com solen ser els castells medievals però en un context no del cent per cent ortodox. Qui havia de pensar que a l’àrea metropolitana, quedaven castells medievals? Doncs en queden i el de Cornellà amb més de set segles d’història, diverses reconstruccions, modificacions i restauracions en dona fe. Avui amb les seves torres i finestres coronelles és un dels nodes culturals de la ciutat com a sala d’exposicions i seu de l’Arxiu Municipal de Cornellà i altres entitats.

Can Maragall de Cornellà. Font: l'Avenç de Cornellà.
Can Maragall de Cornellà. Font: l’Avenç de Cornellà.

Envoltada d’edificis de pisos i oficines com el poble de l’Astèrix rodejat de legions romanes hi ha can Maragall. Una masia del segle XVIII, però documentada des del XIII, que resisteix per perpetuar el relat que un dia – no tan llunyà – Cornellà va ser un poble eminentment agrícola. El nom ve perquè, tot i no ser-ne els constructors, els Margall van ser-ne propietaris. Joan Margall, l’insigne poeta, conjuntament amb la seva família hi passaven alguns estius. De propietat municipal, fa pocs anys, s’anunciava la creació al seu interior d’un centre d’interpretació de la història de la ciutat, no realitzat encara.

La fàbrica Bagaria destaca per la seva arquitectura de maó vist. Font: l’Avenç de Cornellà.

Però can Margall no és l’única masia que segueix arrelada en l’entramat urbà de Cornellà, can Manso, can Serra, can Trabal… són fites per explicar aquest passat hortícola gràcies a la proximitat al delta del Llobregat i al gran mercat de Barcelona. Precisament, existir en l’òrbita de Barcelona també va generar complicitats en el sentit invers i propicià l’arribada del modernisme i el noucentisme a Cornellà. D’aquests estils arquitectònics n’hi ha mostres domèstiques però, per mi, el millor exponent són els conjunts industrials. L’impressionant edifici de la fàbrica Bagaria em va encisar només veure’l. La seva fisonomia completament obrada en maó, la simetria, la teulada en zig-zag, la subtil decoració… tota ella, per fora i per dins. Dissenyada per l’arquitecte Modest Feu Estrada i construïda entre 1920 i 1925, durant gairebé cinquanta anys va acollir la manufactura dedicada a la fabricació de teixits de llana i cotó. Una superfície enorme amb, també, enormes possibilitats per a la creació d’espais culturals i socials per a la ciutadania tot mantenint la memòria i el patrimoni industrial.

La sala de l’electricitat del Museu de les Aigües. Font: Museu de les Aigües, Fundació Agbar.
La sala de l’electricitat del Museu de les Aigües. Font: Museu de les Aigües, Fundació Agbar.

El Museu de les Aigües també s’encarrega de mantenir aquesta memòria i el patrimoni industrial cornellanenc i especialment de divulgar la cultura de l’aigua. Creat el 2004 per la Fundació Agbar, s’emplaça a l’antiga central dedicada a l’extracció i el bombeig de l’aigua del Llobregat cap a Barcelona i que no ha deixat de funcionar des de la seva inauguració l’any 1909. Impulsant, actualment, el vint-i-cinc per cent de l’aigua que reben els consumidors de l’àrea metropolitana de Barcelona, més de tres milions d’habitants. Un altre dels imprescindibles.

El saló àrab del Palau Merdader. Font: Facebook Turisme El Baix Llobregat.
El saló àrab del Palau Merdader. Font: Facebook Turisme El Baix Llobregat.

En el passat de Cornellà de Llobregat, no tot són pagesos, obrers i industrials, també hi ha lloc per a la noblesa. Més concretament per als comtes de Bell-lloch i el seu palau, can Mercader. El segon comte de Bell-lloch, Joaquim de Mercader, als anys seixanta del segle XIX va fer construir un magnífic palau en el lloc que ocupava l’antiga masia familiar. Si bé la casa pairal dels comtes s’ubicava a Barcelona, el palau de Cornellà esdevindrà casa d’estiueig. Visitar-lo és una delícia. La planta noble pot considerar-se ben bé un mostrari de mobiliari i decoració en les seves diverses estances. El saló àrab, d’estètica neomudèjar; la sala dels Àustries, presidida pel retrat de Carles II, que evoca l’estil Lluís XVI; la capella, neogòtica, i el saló principal, d’inspiració rococó són només alguns exemples.

D’aquella visita han passat molts mesos i algun any i tot però encara em perdura un cert sentiment de vergonya per haver-me deixat emportar pels estereotips o prejudicis. Per haver cregut que Cornellà de Llobregat poc o res tenia per oferir en matèria de patrimoni cultural. Per això la meva penitència per redimir-me és fer-ne proselitisme i dir-vos rotundament que no visitar Cornella de Llobregat i el seu patrimoni és un error.

Àlex Rebollo Sánchez
Àlex Rebollo Sánchez: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close