Arts escèniques

Núria Guiu i Joan Català, dos extrems possibles

El millor teatre es viu des dels seus límits, dels viatges als confins d’allò impossible per fer-lo possible. Des de dins. Núriu Guiu i Joan Català han estat capaços d’hibridar dansa i circ, respectivament, per construir-se un univers personal que hauria d’estar en boca de tothom.

Si la dansa i el circ, en l’estat actual de les coses, no són més populars del que són és perquè hi deu haver un mecanisme pervers que els manté sempre com fora de focus. ‘Spiritual boyfriends’, l’últim espectacle de Núria Guiu, per exemple, hauria de fer, pel cap baix, una trentena de bolos per Catalunya, si aquest país nostre aspirés a mirar les arts escèniques sense apriorismes. Sobretot perquè interpel·la directament a un públic que vol anar al teatre, de Banyoles a Ciutadella, de Manacor a Alcoi, però que no troba res a la cartellera que li sigui proper.

Guiu parla del ioga. Sí. I, a partir d’aquí, sobre com la posició que adopta el nostre cos condiciona la imatge que els altres tenen de nosaltres. Ho fa des d’una radicalitat mesurada, que provoca que l’espectacle pugui ser fàcilment desxifrable per a una persona de qualsevol edat. A banda de desbrossar el camí de futures generacions de dones que encara s’estan barallant amb el seu cos. Ella l’explora i l’exposa sense manies. No tingueu por, els hi diu.

Núria Guiu, en una imatge de l'espectacle 'Likes'              | FiraTàrrega
Núria Guiu, en una imatge de l’espectacle ‘Likes’ | FiraTàrrega

El millor de ‘Spiritual boyfriends’ és com Guiu introdueix la seva biografia dins la peça. Per fer-ho ha buscat un dramaturg per acabar dotant-la de múltiples lectures. Us podeu quedar només amb el que veieu, però, a més, podeu escoltar-la. Hi ha una història, aquí. Un relat sobre el poder i les dones que tanca el cercle i que fa encara més accessible el tot.

Guiu i Joan Català, certament, no tenen res a veure. Ell es troba als antípodes d’ella. Guiu és pop, psicodèlia, fluor. Català és folk, olor d’herba, sons metal·litzats. Tanmateix, també ha partit d’ell mateix per construir ‘5.100 m/s’: ve de família de ferrers i tot l’espectacle gira al voltant del ferro.

Joan Català, al mig, defensant ‘5.100 m/s’. Foto: Tristán Pérez Martin

Al Grec, només vaig poder veure un tast del que serà la peça sencera, que s’estrenarà al Mercat de les Flors al gener. Vint minuts durant els quals Català va saber transmetre’ns imatges molt poderoses, que demostren que ja hi ha una escola nascuda sota l’aixopluc dels Mal Pelo i Baró d’Evel, on el moviment, la música, la força física i l’abstracció van de bracet per fer-nos entrar en mons d’on no hi voldríem sortir mai més. Guiu, alhora, demostra que la feina feta per Pere Faura al voltant del pop no ha estat debades.

A ‘5.100 m/s’ no hi ha veu, però els elements parlen sols. Tot és equilibri i memòria. Fins i tot trobem l’enclusa que era al taller de l’avi de Català. Material obrer, de manufactura i de suor enganxada al front. I una enginyeria sonora que faria les delícies de John Cage. I d’Anne Teresa de Keersmaeker.

'Pelat', de Joan Català, és un dels grans espectacles de carrer parits a casa nostra en els últims anys
‘Pelat’, de Joan Català, és un dels grans espectacles de carrer parits a casa nostra en els últims anys

Amb els seus espectacles anteriors, Guiu i Català van conquerir Europa. I també han fet força camí a casa. ‘Likes’, d’ella, ha estat una de les peces catalanes que més ha voltat en els últims dos anys. I no parlem de ‘Pelat’, que deu ser l’espectacle de circ més vist dels últims cinc anys, ja que ha trepitjat quatre continents gràcies a l’impuls, no ho oblidem, de l’escena francesa.

Català i Guiu haurien de ser caps de cartell a tots els pobles i les ciutats amb teatre del territori. Dos extrems de les arts escèniques del país capaços de connectar amb qui vulgui veure’ls. Són bons, boníssims. Enmig, posin el que vulguin. El de sempre? Tant se val, però, no s’oblidin d’ells.

Andreu Gomila
Andreu Gomila: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close