Arts visuals

Obres els dipòsits o com treure la pols a l’oblit

Al Museu dels Sants d’Olot podem veure l’obra Fer el cap gros, de l’artista Oriol Vilapuig. Aquesta obra forma part del projecte curatorial Obres els dipòsits, seleccionat per Transversal Xarxa d’activitats culturals i que ha anat a cura de Frederic Montornés.

Obres els dipòsits
Comissari: Frederic Montornés
Exposicions i activitats a Figueres, Manresa, Mataró, Girona, Granollers, Olot, Reus, Sant Cugat del Vallès, Tortosa i Vilanova i la Geltrú
Diverses dates compreses entre el 22 d’octubre i el 5 de gener
Més informació a www.txac.cat

Despertar els dipòsits dels museus i alliberar algunes de les peces que han restat oblidades ha estat una constant en l’art contemporani de les darreres dècades. Amb aquest gest, molts artistes han volgut proposar altres relats al marge de la història hegemònica de l’art que, fins i tot, posessin en qüestió la seva oficialitat. Però fer servir obres guardades als dipòsits museístics també és una forma de donar-los nous usos simbòlics, interrogar-les des d’una mirada contemporània i, per tant, treure’ls la pols de l’oblit. 

El projecte Obres els dipòsits, a cura de Frederic Montornés, va ser el projecte seleccionat en el concurs de comissariat de Transversal Xarxa d’activitats culturals l’any 2019. Per a qui no la conegui, Transversal és un consorci que aplega deu ciutats mitjanes de Catalunya que tenen la voluntat de col·laborar en l’àmbit de la Cultura.

La idea parteix de l’interès de Montornés per fer una exposició al voltant de les obres que podem trobar catalogades als magatzems dels museus. Amb aquesta premissa, escull deu artistes, els adjudica una de les ciutat pertanyents a Transversal i els demana que visitin els dipòsits dels museus locals, elegeixin tres peces i generin un projecte amb una de les obres triades. 

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner
Entrevista a Frederic Montornés.

Segons explica Montornés, la idea d’aquest cicle li rondava pel cap des que l’any 2014 va veure l’exposició Maniobra de Perejaume, en què l’artista ja treballava amb material del fons del MNAC. El 2018, també al MNAC, Francesc Torres plantejava una exposició que repetia l’experiència de treballar a partir del catàleg del MNAC. Finalment, la proposta Almacén, el lugar de los invisibles del Museo Nacional de Escultura de Valladolid seria el darrer referent que acabaria d’animar Montornés a tirar endavant Obres els dipòsits

La principal diferència que trobem entre aquests tres referents i Obres els dipòsits és la deslocalització pel territori i el treball amb museus que moltes vegades només són coneguts pel públic de proximitat. Tot i així, aquests espais tenen un paper transcendental; són una via d’iniciació a l’art i, a més, ajuden a vehicular la història de cadascuna de les ciutats i a preservar-ne el patrimoni. 

Fer el cap gros, d’Oriol Vilapuig. Fotografia de Frederic Montornés.

Una de les propostes que forma part d’Obres els dipòsits és Fer el cap gros, d’Oriol Vilapuig. Aquesta peça parteix del treball de Vilapuig amb el fons del Museu dels Sants d’Olot, un museu que, malgrat estar dedicat a la producció artesanal d’imatgeria religiosa –gremi que, en un passat, va donar renom a la ciutat d’Olot–, també conté un important catàleg d’imatgeria popular. Vilapuig recull un comentari fet per Goethe després de visitar el Carnaval de Roma, en què l’escriptor constata que la capacitat transgressora es desnaturalitza i festes com el Carnaval deixen de ser viscudes per passar a ser observades, fet que els fa perdre el seu caràcter de ritus social i les converteix en simples espectacles. 

Segons Vilapuig, les cercaviles de gegants, capgrossos, nans, dracs i altres bèsties ha patit també aquest procés de desnaturalització i ha esdeveningut cultura catalana patrimonialitzada, mentre que inicialment la funció simbòlica que perseguien era representar els conflictes del seu temps de manera transgressora.  

Amb aquesta premissa, Vilapuig crea un audiovisual on podem veure les ombres de diverses figures de cartró pedra. La filmació projectada sobre un llençol ens convida afegir-hi la nostra ombra per interactuar amb les figures. Tot i que l’espai que crea Vilapuig permet la interacció de l‘espectador amb les figures, el dispositiu no és capaç de reflectir l’esperit original de les festes populars.

Una altra de les propostes que formen part d’aquest cicle és l’acció que va presentar Anna Dot a Girona, a la capella de Sant Nicolau. Per fer la seva performance, Dot va visitar el Museu d’art de Girona i es va interessar per tres peces que van acabar dirigint-la a un llibre del segle XVIII, gravat per Pablo Minguet Yrol que porta per títol Engaños a ojos vistas, y diversion de trabajos mundanos (…), del qual va triar un capítol dedicat a trucs de màgia fets amb mocadors que, segons l’autor, “fins i tot les dones poden fer”.

L’acció de Dot va comptar amb el suport de l’actriu i ballarina Alba Sanmartí i va consistir a representar els sis trucs del capítol, però sense utilitzar els mocadors. D’aquesta manera, la il·lusió òptica quedava desactivada i l’observació dels espectadors es dirigia cap a les mans de les dues performers, que posaven d’evidència la mecànica del truc.

Anna Dot i Alba Sanmartí durant la performance Otro modo de hacer juegos con las manos manos.
Fotograma de la gravació a càrrec de Cultural Rizoma.

La intenció de construir un cicle expositiu a partir d’unes instruccions ha fet que, tant la mirada cap al dipòsit com els resultats exhibits, hagin estat d’allò més diversos. Un exemple d’aquesta varietat és la proposta de Martí Anson, a qui se li va encarregar de treballar amb el Museu del Joguet de Catalunya i el Museu de l’Empordà, ambdós a Figueres. Quan es va posar a treballar en la proposta, l’artista es va trobar davant de la impossibilitat de triar tres obres d’un catàleg de més de tres mil. Per aquest motiu, l’artista va decidir deixar la seva tria en mans de l’aleatorietar, i va fer la selecció de peces de forma atzarosa, a través d’un programa informàtic.

La peça d’Anson ens presenta un projecte críptic, que posa de relleu com l’acumulació d’obra –o dades– que trobem en qualsevol arxiu acaba essent d’inabastable. L’obra també ens demostra la frustració que podem arribar a sentir davant de la infinitat de relacions i decisions que podem prendre amb el material d’un arxiu. Per aquest motiu, l’artista decideix presentar solament els números de catàleg de les peces seleccionades, al cosa que converteix en críptic i buit el sistema de catalogació. La peça final consta d’una publicació i un vinil on es descriuen les obres en hongarès i àrab, i que encara en fa més difícil la lectura per part del públic. 

Entrega de la publicació 01221 / 13842 per part de Martí Anson a Josep Maria Joan i Eduard Bech, directors del Museu del Joguet i del Museu de l’Empordà respectivament. Fotografia de Frederic Montornés.

Com es pot veure, Obres els dipòsits és un projecte divers, en què cada artista proposa una mirada diferent sobre els dipòsits museístics. Es tracta d’un projecte interessant però que és difícil de seguir; el fet que les obres s’exhibeixin en els diferents museus, afegit a la dificultat actual de desplaçar-se pel territori, impossibilita poder veure’l en la seva totalitat. Malgrat no poder aprofundir en cada una de les obres, no vull acabar l’article sense mencionar que en el projecte també hi han participat Marla Jacarilla a Reus, Regina Giménez a Sant Cugat del Vallès, Mariona Moncunill a Manresa, Ignasi Prat a Granollers, Lúa Coderch a Mataró, Èlia Llach a Vilanova i la Geltrú, i Òscar Holloway a Tortosa. 

Fotografia de L’àlbum de visites, de Regina Giménez a la Casa Aymat a Sant Cugat del Vallès.
Fotografia de Frederic Montornés.
Blai Marginedas

Articles relacionats amb Museu del Joguet de Figueres

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close