Observant l’art de Bartolomé Bermejo

Secció: Didàctica de l'Art

Observem una obra singular, una gran obra, executada mil·limètricament per un gran mestre al segle XV. Bartolomé Bermejo, un pintor cordovès, no adscrit a la cort, un pintor viatger que va consolidar la seva carrera a València, Saragossa i Barcelona.

Mapa de l’Europa del temps d’en Bartolomé Bermejo.

La línia gruixuda marró indica els límits de l’Imperi Romà Germànic

L’anonemaven Bermejo per la seva habilitat en la creació del vermell o porpra, en una època en què els pintors s’havien de fer els colors amb pigments naturals.
Bermejo, venia d’un món medieval, però l’estada a Flandes el van influenciar poderosament. El Renaixement emergia en l’art i en la cultura i ell no en va ser aliè.

1

Comencem pel cel. Els núvols negres que havien portat la nit ja escampen. Una columna d’aus migratòries creua el cel, perllongant la creu que s’alça encara amb regalims de sang.

1

Al mig, un raig de llum vingut directament de les tenebres s’obre camí.

1

A ponent un sol tímid acomiada el dia.

1

Darrere la creu, el camí cap a la ciutat santa. Jerusalem. Esglésies de totes les branques del cristianisme, fortificacions inexpugnables, un conjunt arquitectònic divers i ric, d’una idea de ciutat que mai no ha existit.

1

Davant la porta de la casa més propera, prop el camí de la creu, una dona fila mirant l’escena. Filar, teixir i fer xarxa de vida de qui dona vida.

1

A l’altra extrem, encara sota les tenebres, un soldat arraulit sota la roca que esdevé la cova on enterraran el cos sense vida d’aquell qui ha redimit els pecats de la humanitat.

1

Darrera la mare de totes les mares, dos personatges s’acosten a cavall, arran del riu Jordà, potser per enterrar el cos sense vida del més plorat.

1

Cap rastre dels culpables ni dels que han vist i viscut aquesta mort cruel. Només la mare amb el seu fill mort a la falda.

1

Fixem-nos en aquesta mare que plora, llàgrimes avall, amb la cara desencaixada pel dolor.

1

La mort s’ha fet mestressa del cos del seu fill, la sang es veu seca sobre la pell,els membres rígids, ulls closos.

1

Cap caigut sobre la capa d’un verd lluent amb brodats d’or. El vestit és granat fosc, sembla de seda fina. No és una dona qualsevol, encara que les Sagrades Escriptures la va fer donar a llum en una cova.

1

On són els testimonis, on són els culpables? No hi ha cap altre rastre que el de la sang seca de la creu.

1

Què són aquests ossos que es veuen darrera? Mostren l’evidència de la mort d’algú altre, però qui? Són ossos importants o són ossos qualsevols?. Ens quedaríem amb la segona opció si no fos que al darrera es veu esmunyint-se el cos d’un escurçó.

1

Què representa? La serp és el mal, el pecat original. Potser aquests ossos pertanyen a aquell primer culpable, que no fou altre que Adam. La mort del fill de Déu ha redimit aquell primer pecat i ara els homes ja són lliures.

1

Però no tot és mort i espant. La salamandra s’amaga sota l’herba.

1

Les papallones voleien per damunt de flors d’un dia de primavera.

1

Dos persones presents i a l’hora absents acompanyen l’escena ara, però quan tot va passar no hi eren. Bermejo va acabar aquest quadre el dia de sant Jordi. Aquell dia el deuria lliurar al que li havia fet l’encàrrec. Lluís Desplà, ardiaca de Barcelona, el tresorer del bisbat. Un home de fe, recte i poderós d’església que també va ser 44è president de la Generalitat de Catalunya. Mirada perduda, hi és però només amb el pensament.

1

Quantes vegades es va imaginar l’escena? Amb quin detall va explicar al pintor com hi volia aparèixer? Quants cops va mirar el seu quadre a la sala de la Casa de l’Ardiaca? Darrera la seva figura una cadernera refila, potser per distreure tant de dolor.

1

Perquè malgrat tot la vida s’obre camí i hi és a cada racó. (xinxes de la malva)

1

Ell, allà, amb la mare de Déu i amb el seu Sant Jeroni, un dels pares de l’església, admirat per Desplà i que és el triat per acompanyar-lo en aquesta aspiració a la imortalitat.

1

Sant Jeroni, home d’església, erudit i culte que va traduir la bíblia al llatí vulgar. Des d’aleshores a la Bíblia a l’abast dels homes cultes se l’anomenava vulgata. Aquí llegeix, gràcies a les lents rodones, les Sagrades Escriptures com si en aquest moment tràgic només aquestes marquessin el camí que han de seguir els homes.

1

Als seus peus, el lleó que sempre l’acompanya segueix dormit, malgrat la mosca al front i les papallones no es desperta.

1

Un ardiaca al costat de la Mare de Déu, unint-se al seu dolor, fent-li costat en la seva pena, ell no plora, no llegeix, no resa, només agenollat s’imagina formant part de l’escena pels segles dels segles.

Isabel Boj

Isabel Boj Cullell és Dra. en Didàctica del Patrimoni, professora associada a la Universitat de Barcelona i directora de l'empresa Schola Didàctica Activa, dedicada a la realització d'activitats escolars d'història i patrimoni. Va cursar la llicenciatura d'història i es va especialitzar en didàctica amb l'objectiu de crear estratègies i materials per acostar la història i l'art al món escolar i al turisme cultural. Ha participat en nombrosos projectes de socialització del patrimoni, i va ser responsable de l'equip de divulgació dels Jaciments d'Atapuerca a Burgos.És investigadora del grup de Recerca de Didàctica del Patrimoni de la Universitat de Barcelona.
Isabel Boj

Isabel Boj: darrers articles (Veure-ho tot )