Arts escèniques

On és la diversitat?

Si els teatres barcelonins fossin un mirall de la societat, almenys un de cada cinc actors que pugen a l’escenari hauria de tenir un origen no espanyol, una cosa que es troba lluny, molt lluny, de ser una realitat.

El 1996, Josep Maria Flotats va fer aprendre català a Alexis Valdés perquè interpretés el paper de Belize a ‘Àngels a Amèrica’, al TNC, i comptava amb Vicenta Ndongo en el repartiment. Deu anys més tard, pujava a l’escenari de la Sala Beckett ‘Rosencrantz i Guildenstern són morts’, amb direcció d’Oriol Broggi i Babou Cham i Rafa Cruz en els papers dels babaus amics de Hamlet. El 2009, Calixto Bieito, aleshores director del Teatre Romea, va encarregar a l’alemany Hasko Weber el clàssic català per excel·lència, ‘Terra baixa’, i aquest va triar el mateix Cham per donar vida a Manelic. El 2012, Shang-Ye feia el paper de la monja enterrada en vida a La Seca, amb direcció de Nao Albet i Marcel Borràs.

Aleshores, vam pensar que ja ho teníem, que la diversitat havia entrat als teatres del país, que havia costat, però que, per fi, els afrodescendents i els catalans d’origen asiàtic i llatinoamericà s’hi havien fet un lloc. Pensàvem que, mica en mica, amb les noves fornades d’intèrprets, directors i dramaturgs, n’hi hauria una pila i que enriquirien la nostra cultura teatral, així com ha passat nord enllà… Res més lluny de la realitat.

Quim Àvila fent de Belize a la producció de 2017 d''Àngels a Amèrica' del Lliure. Foto: Felipe Mena
Quim Àvila fent de Belize a la producció de 2017 d”Àngels a Amèrica’ del Lliure. Foto: Felipe Mena

Va haver d’estrenar-se una nova versió d’‘Àngels a Amèrica’, aquest cop al Lliure, perquè caiguéssim de l’arbre. Si el 1996, Belize estava encarnat per un actor racialitzat, el 2017, no. David Selvas, conscient de l”entrebanc’, va incloure un missatge en l’obra. El problema, tanmateix, era molt més profund: com era que, quan es va muntar la segona companyia jove del teatre, no hi havia cap intèrpret no blanc entre els seus integrants? Com és que no hi era, tampoc, a la primera?

La resposta ràpida dels saberuts és afirmar que no hi ha ni actors ni actrius joves no blancs del nivell dels que sí van formar aquella La Kompanyia que havia d’aixecar ‘Àngels a Amèrica’. Aquesta, però, és una resposta fàcil i que, d’alguna manera, pot exhibir un teatre públic per espolsar-se les responsabilitats. Quan, realment, el deure d’una institució que paguen els catalans (també el 21% de població d’origen no espanyol de Barcelona i el 16%, de Catalunya) és anar-los a buscar. I, si cal, exercir la discriminació positiva, cosa que implica oferir oportunitats als que no en tenen i fer-los passar per davant dels altres. Si no venen als càstings, per cert, que demanin ioruba, xinès o urdu com a plus.

'La malaltia', basada en 'El mal de la joventut' de Ferdinand Bruckner, en cartell al Lliure. Foto: Sílvia Poch
‘La malaltia’, basada en ‘El mal de la joventut’ de Ferdinand Bruckner, en cartell al Lliure. Foto: Sílvia Poch

Aquella mateixa situació un pèl esperpèntica de fa quatre anys ha tornat a passar ara, com si no haguéssim après res. Al Teatre Lliure, de nou, es pretén explicar com és la joventut d’avui dia a través d’una versió d’‘El mal de la joventut’ de Ferdinand Bruckner on tots els sis intèrprets són blancs. Sis actors i actrius contractats expressament per fer la funció, tots ells menors de 30 anys.

El director de l’espectacle, Juan Carlos Martel Bayod, podria adduir per defensar el seu càsting que la història passa a la Viena dels anys 20 del segle XX. Però la seva argumentació començaria a patinar quan observem que la dramatúrgia que ha portat a terme ens situa directament al 2021 i busca reflexionar sobre els joves d’ara. El programa de mà diu: “Aquest espectacle vol traslladar aquell reflex del jovent [de Viena] que va acabar abraçant el feixisme als joves del 2021, partint d’allò que diu i no diu el text. Els joves d’avui no només han d’afrontar el desencís generacional, sinó també la violència d’un món precari, competitiu, individualista i salvatge”.

Es pot fer un espectacle sobre la joventut del segle XXI sense cap intèrpret de pares africans, llatinoamericans o asiàtics? Crec que no… Es podria dir que els personatges de Bruckner són burgesos. D’acord, però no tots. La mateixa Lucy, en un dels moments àlgids de la funció, reivindica amb vehemència el seu origen humil tot contraposant-lo amb el de Desirée. Petrell, alhora, comparteix extracció social amb Lucy. Per tant, hi ha dos personatges que podrien haver estat diferents. I no ho són…

Adriana Fuertes al 'Decameró' del TNC. Foto: May Zircus/TNC
Adriana Fuertes al ‘Decameró’ del TNC. Foto: May Zircus/TNC

L’excusa de què no hi ha actors joves racialitzats bons ja no val. Potser no són tan genials com el de la primera Kompanyia (Laura Aubert, Javier Beltrán, Paula Blanco, Pol López, Mima Riera i David Verdaguer), segurament els millors de la seva generació. Però sí que estan en condicions de passar-se dos mesos assajant i pujar a l’escenari. Des dels marges, és fàcil trobar joves que aspiren a gaudir d’una carrera teatral a casa nostra. Així, sense pensar-hi gaire i recordant produccions dels últims tres anys, em venen al cap les joves Yolanda i Kathy Sey, Tamara Ndong i Adriana Fuertes.

Estic convençut que Jordi Prat i Coll va anar a buscar les Sey per a ‘Els jocs florals de Canprosa’, (TNC, 2018), que Carlota Subirós va fer el mateix respecte a Ndong per fer ‘Grrrls!!!’ (CCCB, 2019), així com Ester Nadal amb Fuertes per al seu capítol del ‘Decameró’ (TNC, 2020). I és que si no venen als càstings, l’obligació dels teatres és sortir al carrer i trobar-los, encara que siguin músics, models o poetes. És el que ha fet Ivan Morales per aixecar ‘Heroïnes o res’, que veurem aviat al TNC. Coneixeu Tai Fati? Prepareu-vos!

'Els jocs florals de Canprosa', de Santiago Rusiñol, dirigida per Jordi Prat i Coll al TNC la tardor de 2018              | Foto de David Ruano
‘Els jocs florals de Canprosa’, de Santiago Rusiñol, dirigida per Jordi Prat i Coll al TNC la tardor de 2018. Foto de David Ruano

On són els xavals que, fa sis anys, van protagonitzar aquell experiment magnífic de Didier Ruiz titulat ‘2015 com a possibilitat’? Eren setze nois i noies del Raval que s’ho van passar pipa fent teatre i explicant-nos la seva vida. Gairebé tots, per cert, de progenitors estrangers. N’hi ha algun estudiant teatre?

És molt difícil, molt, veure una obra en un teatre públic de Londres o de París i no topar-te amb un actor d’origen no europeu. Servidor ha vist un ‘Hamlet’ al Young Vic londinenc, protagonitzat per Michael Sheen, amb un Laertes d’origen xinès (Benedict Wong), una Ofèlia negra (Vinette Robinson) i un Guildenstern de pares pakistanesos (Adeel Akhtar). I ningú s’hi va fixar… Basta mirar les companyies europees que ens visiten de tant en tant, des de l’Amsterdam International Theatre d’Ivo van Hove a Cheek by Jowl de Declan Donnellan, per rebre bufetades de diversitat.

Denise Duncan, Victoria Szpunberg, Babou Cham i Vicenta Ndong no haurien de ser l’excepció, sinó els pares o germans grans de tota una constel·lació de gent de teatre que té moltes coses a dir. Aquesta temporada, fins a quatre actrius negres pujaran a l’escenari del TNC. Només quatre, hauríem de dir. Però quatre que poden ser un model a seguir per a molts catalans… I potser fer que les platees siguin, de retruc, una mica més diverses, que això també fa molta falta.

Escriptor i periodista especialitzat en arts escèniques. Com a autor, ha publicat, entre d'altres, l'assaig literari 'Un món esbucat. Joan Alcover i Mallorca' (3i4, 2019), la novel·la 'Continents' (Empúries, 2016), l'assaig musical 'Putos himnes generacionals' (Empúries, 2015) i el poemari 'Felanitx' (Edicions 62, 2020).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close