Mercat de l'art

Patrimoni privat i la seva gestió

Fa unes setmanes, ja l’any 2020, saltava a les xarxes socials l’alarma sobre unes obres que s’havien iniciat a l’edifici Mercuri de la Via Augusta de Barcelona. Un edifici de Mir i Valls, amb una reforma de Tusquets, on també va participar l’escultor Josep Maria Subirachs.

La intervenció de l’escultor barceloní contava d’un gran mural, com també trobem a l’edifici Mediterrani o de Tele-exprés de Barcelona, o en tantes altres col·laboracions de l’escultor amb arquitectes. La polèmica s’iniciava amb l’anunci de les obres i el desconeixement per part de diferents agents interessats en l’obra de l’escultor sobre el futur del conjunt, que compta amb escultura, mosaics ceràmics, encofrats i el caduceu de Mercuri que coronava l’edifici. 

La mateixa polèmica era sufocada per un comunicat de la constructora que reforma l’edifici per a realitzar-hi habitatges de luxe. Construccions Deco assegurà a diferents mitjans que les peces retornarien al seu emplaçament original. Fet que calmà els ànims de totes les persones que havien mostrat la seva preocupació.

S’ha de reconèixer la bona feina de l’Espai Subirachs, liderat per la historiadora de l’art i filla de l’artista Judit Subirachs,  en la gestió de la crisi i el paper d’Òscar Dalmau –membre de la Competència de Rac 1 i reconegut amant de l’art del segle XX- en la promoció de primitiva denúncia i mostra de preocupació. Una bona mostra de la gestió d’un gran llegat privat, amb una visió d’obertura a tot el públic a la seva seu del Poblenou.

Imatge de l’edifici del Celler de la Cooperativa de Cabra del Camp.

Un altre fet que s’ha propagat aquests dies pels mitjans, aquest més concentrat al Camp de Tarragona, és la sortida al mercat de diferents propietats de la Cooperativa de Cabra del Camp (Alt Camp), on destaca l’edifici del celler cooperatiu obra de Cèsar Martinell.

El tancament de la secció de crèdit de l’entitat cooperativista, vital pel sosteniment econòmic d’una entitat d’aquestes característiques, feina inevitable el fet de vendre o liquidar el patrimoni de la cooperativa, en aquest cas el seu patrimoni immoble. El conjunt de Cabra del Camp està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local i sembla que el seu futur és l’adquisició per part de l’ajuntament de la població, tot i que actualment resta amb els seus pressupostos municipals prorrogats. Una complexa situació, que sembla de llarga durada i difícil solució. 

Recollida de part del dipòsit de la família Bolós d’Olot per part dels Museus d’Olot. Olot Cultura.

La gestió del patrimoni cultural de titularitat privada és un dels assumptes més complexos que actualment afecta el sector cultural, especialment l’artístic. Pensem en la venda d’un quadre, pot recordar el cas de Jaime Botin i el seu Picasso, ara custodiat al Museu Reina Sofia  des del 2015. 

Sembla que és un camp difícil, on cada propietari i cada peça o conjunt requereixen solucions específiques i queda lluny la idea d’aplicar una política comuna a tots els problemes.

A banda d’aquests dos fets vinculats al patrimoni cultural de titularitat privada, segur que molts lectors recordaran les sorprenents, però no per això estranyes i fins i tot recurrents, notícies sobre la troballa de fons personals d’alguns dels nostres creadors més destacats al mercat dels Encants de Barcelona.

Tot i això sembla que hi ha llocs on la cosa és realment fructífera i beneficiosa per tothom: propietaris, museus i institucions. Un dels últims casos d’èxit és als Museus dels Sants d’Olot. On s’ha creat un espai dedicat a l’obra de l’escultor Ramon Amadeu.

Aquest àmbit específic, dins d’un dels museus més singulars de casa nostra, repassa la producció artística d’una de les personalitats més destacades de l’art català de la segona meitat del segle XVIII i primera part del XIX. Un recorregut que s’ha dividit en tres àmbits sobre la producció d’Amadeu: els encàrrecs religiosos, les figures de pessebre i els altres artistes que van seguir la seva corrent, imitant l’estil Amadeu de fer les figures.

Però on entra en joc el patrimoni privat? La família de Bolós, que conserva un extraordinari llegat patrimonial i vincles molt estrets amb el mateix escultor barceloní, cedeix sis peces de manera temporal durant mig any als Museus d’Olot, que les restaura i exposa al nou espai Ramon Amadeu del Museu dels Sants. Aquestes peces se sumen a la trentena de figures que la família ja va cedir a l’Ajuntament d’Olot el passat mes d’abril, per un període de tres anys prorrogable.

Una mostra que converteix el Museu dels Sants d’Olot, i per extensió els altres museus d’Olot i la mateixa ciutat, en un punt de referència per conèixer i reconèixer l’obra d’Amadeu i d’aquest pessebrisme, iniciat al segle XVIII a casa nostra.

Els dipòsits o cessions, i finalment donacions, a museus públics no son casos aïllats però en el nostre món actual no gaire prolífics. Cal esmentar que els nostres museus, com és el cas del Museu Nacional d’Art de Catalunya, no seria el mateix sense la voluntat de la societat catalana de realitzar donacions, dipòsits o adquisicions per als seus fons.

Un dels Picassos del fons Sala i Ardiz al Museu de Montserrat. Wikicommons.

Alguns propietaris privats també van decidir llegar les seves obres a museus de caràcter privat, o religiós, com és el reconegudíssim fons Sala i Ardiz al Museu de Montserrat o el de Mn. Baltrons Robert al Museu del Monestir de Poblet.

Un repàs a algunes realitats que afecten un camp comú i públic, com és el patrimoni cultural, però que al mateix temps afecta l’espai privat, el col·leccionisme o propietat d’elements patrimonials.

Una complicada situació on administracions, mercat, professionals i col·leccionistes i propietaris, cadascú en el seu espai i temps, juga un paper destacat.

Un lloc on moltes vegades no plou a gust de tothom.   

Damià Amorós Albareda
Damià Amorós Albareda: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca