Exposicions

Pep Duran: “L’art per l’art no m’interessa”

L’art de Pep Duran (Vilanova i la Geltrú, 1955) està fet de retalls, fragments, materials reciclats i reutilitzats, en definitiva, de trossos de memòria. El collage és una de les tècniques que defineix la trajectòria d’un artista, que té com a ocupació principal l’escenografia i el teatre. L’art, però, va de la mà de l’obra teatral de Pep Duran, en un interessant joc de vasos comunicants. La Fundació Vallpalou de Lleida acull fins al 18 d’abril una exposició amb una seixantena de peces de l’artista, entre collages i objectes, des de principis de la seva carrera, a principis dels anys 80 fins a l’actualitat, que constitueixen una mena de dietari personal. L’ha comissariat la crítica i i historiadora de l’art Pilar Parcerisas, que amb aquesta mostra s’estrena com a directora de la programació 2020 de la fundació lleidatana.

Retrat Pep Dran per Jordi Ortiz.

L’exposició es titula Dibuixar els dies. Què hi ha de autobiogràfic en la seva obra?
De fet, es podria titular també “construir els dies”, en el sentit de caminar cada dia, d’anar construint. No dibuixo ni escric tots els dies, però sí que aquest conjunt d’obres és com un dietari personal i objectual. Jo hi sóc, és clar, estic en el personatge que apareix sovint a les obres, com un observador.

La seva obra es nodreix d’objectes trobats i reciclats. No em vull imaginar la de coses, andròmines i papers que deu tenir al seu estudi.
Ho he fet tota la vida això de recollir objectes per tot arreu, pels Encants, pels mercats de tota mena. Sovint reciclo restes de materials utilitzats o descartats de les meves escenografies. Hi ha fustes, feltres, teles, guants i mitjons, fragments de revistes i publicacions, fotografies… no ho amago en cap moment i com més es vegi, millor. No soc un manierista, ni un decorador, ni envernisso, ensenyo les trampes. De tota manera, l’objecte trobat per l’objecte trobat és limitat. L’objecte si no el manipules, si no el destrosses, si no el retalles, ni l’enganxes, si no hi dibuixes a sobre, si no l’apilones, no té cap sentit. És una lluita contra la forma i la bellesa. No vull dir que estigui en contra de la bellesa, només faltaria, sinó que hi arribo desconstruint i reconstruint.

Pep Duran: Serie Collage Amorfa, 2013-2014. Imatge: Cortesia RocioSantaCruz.

En els collages hi ha també moltes capes de materials.
L’ocultació m’interessa molt. En aquests moments estic treballant amb objectes totalment folrats, que són com petites obres de teatre dins d’un paquet. En els collages, ocultar i mostrar crea una tensió, m’interessa que hi hagi una mica d’electricitat entre els diversos elements. L’art per l’art no m’interessa. En l’exposició, en la qual no hi ha cronologia, també es pot veure la importància dels accidents, del deixar que les coses passin, de la relació entre les capes. Construir a partir de fragments, exhibir els palimpsests perquè no sóc pintor, sóc un escenògraf i artista, i tot els materials poden ser interessants. Treballo amb fragments de materials i de moments. Constantment les obres s’estan refent.

A la seva obra també inclou fragments de tela i de vestuari, guants i mitjons, patrons de costura, restes de barrets, per exemple. Per què?
Em ve des dels inicis  l’ interès per la indumentària. La meva àvia brodava llençols per a famílies riques. Quan va morir, vaig trobar tot de restes d’aquella feina, teles i aquelles mostres de lletres per a brodats i ho vaig començar a fer servir. Va ser molt inspirador.

Precisament en els darrers anys s’ha produït una reivindicació de totes aquestes arts del brodat, el cosit o el punt, per part de dones artistes, com una reivindicació feminista.
Sí, però jo he cosit sempre a la meva obra. No soc un mascle alfa. (riu).

Un altre element recurrent a la seva obra són els llibres, el món de la lectura en general. Quin pes té la literatura a la seva obra?
Per a mi la lectura, els llibres, són un aliment. És una font de coneixement molt gran, però només per les dades que aporta la lectura, sinó perquè quan llegim, fem visible i això més molt important. M’interessa sobretot la poesia de Rimbaud, Verlaine i Baudelaire, que estan a l’origen de la modernitat. I perquè és un tipus d’obra amb moltes imatges. És un menjar per a mi, però no és un aliment molt mastegat, no m’interessen les “papillas”, No vull que m’ho donin tot fet. Estar navegant sense rumb és molt més interessant. Per això quan començo una obra mai sé com acabarà.

Pep Duran: Serie Collage Amorfa, 2013-2014. Imatge cortesia RocioSantaCruz.

Vostè treballa molt per sèries. Una d’elles, Déserts, està formada per fotocollages i té una narrativa molt cinematogràfica.
Déserts és una de les sèries que més èxit ha tingut de tota la meva carrera i tinc una seixantena d’obres d’aquesta sèrie. M’agradaria fer-ne un llibre. Correspon a una sèrie de decorats de pel·lícules i obres de teatre que no faré mai.

També ha fet una instal·lació expressament per a aquesta exposició.
Vam pensar que valia la pena fer una obra in situ. Ho hem fet amb tauletes de nit deixades per la Teresa Vall Palou. Em fa il·lusió que l’espectador la traspassi. Aquesta obra és també una escenografia, que treballa bàsicament per a l’espectador.

Com es connecten l’escenografia i l’art en la seva obra?
Jo no amago que la meva professió és escenògraf, és el que vaig estudiar a l’Institut del Teatre i el que he fet tota la vida. Vaig començar amb Fabià Puigserver i Iago Pericot, vaig ser becari del Teatre Lliure, en un moment en què tot estava per fer. Però art i escenografia són vasos comunicants, es retroalimenten l’un i l’altra. Moltes de les meves obres, com la sèrie Grades (2009), representen espais teatrals, per exemple. El treball com a escenògraf, però, està molt més lligat pel text de l’obra teatral i pel director, he d’estar al servei de l’autor i del director i a la vegada ser jo mateix. Això sempre és un repte. Hi ha molts pocs autors que et permetin una gran llibertat per fer les escenografies: Shakespeare, Beckett… Però amb la majoria de dramaturgs, estàs com lligat de peus i mans. En canvi, aquí, en l’art, en les exposicions, sóc totalment lliure.

Pep Duran: sense títol, 2017. Imatge cortesia RocioSantaCruz.

Vostè té un peu al món del teatre i un peu al món de l’art. Com veu la situació cultural a Catalunya?
Aquest és un país de mínims en el tema cultural. Jo ja he fet la meva carrera però he de dir que habitualment feia unes tres escenografies a l’any i ara si en faig una, ja és molt. Hi ha un desànim general però també molta desorientació, i no només políticament. A mi m’ha ha anat prou bé com a artista, no em puc queixar. Tenim grans col·leccionistes i els hi estic molt agraït. Està molt bé comptar amb en Rafael Tous, l’Antoni Vila Casas, l’Ernesto Ventós -que ara acaba de morir- o el Banc de Sabadell però el greu és que no hi ha petits col·leccionistes. No n’hi ha prou amb això.

Una situació que s’estén als museus, molts dels quals no presten massa atenció als artistes d’aquí, de la seva generació.
Els directors de museu contemporani haurien de tenir com a obligació visitar els estudis dels artistes, estar amatents a les pulsions del que s’està fent, dels neguits i interessos dels artistes perquè no crec en la idea de l’artista tancat en una torre d’ivori. A més, els museus també han de tenir interès per allò local però sembla que aquí no hi sigui aquest interès. Per això hi ha una sèrie d’artistes que tenen una trajectòria important, sobre els quals existeix un desconeixement general. Ens agradi o no, el museu legitima l’obra d’un artista, raó per la qual el museu hauria de remenar i remenar en les obres dels artistes i fer-ne difusió.

Montse Frisach

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca