Exposicions

Pep Vallès: quan la crítica d’art aplega generació

“Mira, Pep, al principi no et podia llegir, i ara no et sé llegir de cap més manera”, va dir-li Antoni Tàpies a Josep Vallès. Aquest empordanès havia nascut a Lleida però va arribar a Figueres només amb sis mesos d’edat que va compaginar dos oficis potser no tan distants com l’advocacia i la crítica d’art, va morir a finals de setembre, uns dies abans de veure inaugurada l’exposició que fa balanç de la seva trajectòria i el seu paper en la generació d’informalisme català i la lluita per la democràcia.

Títol: Pep Vallès Rovira, entre l’alquímia i l’art
Comissària: Mariona Seguranyes
Fundació Valvi, Girona
Fins al 21 de novembre de 2020
Ca l’Anita de Roses
19 de desembre de 2020 al 24 de gener de 2021

“No va poder veure l’exposició ni tampoc el llibre ja editat però sí que va assistir a tot el procés de preparació d’una cosa i l’altra. De fet, ho vàrem anar preparant junts durant quasi dos anys.” Mariona Seguranyes, historiadora de l’art, curadora d’exposicions i excel·lent coneixedora de l’art empordanès del segle XX, n’ha estat la responsable, en el millor sentit. Josep Vallès Rovira. Entre l’alquímia i l’art es pot veure a la Fundació Valvi de Girona i després a Ca l’Anita de Roses –es fa estrany que Figueres no hagi acollit la mostra–. L’estudi i catàleg, amb una bona col·laboració d’autors com Josep Playà, Arnau Puig o Glòria Bosch i la mateixa Seguranyes, entre d’altres, l’ha editat l’Institut d’Estudis Empordanesos.

Conjunt de tapes de vàter intervingudes per diferents artistes. Col·lecció Josep Vallès Rovira. Fotografia: Fundació Valvi, Claudi Valentí.

Josep Vallès Rovira (Lleida, 1931 – Agullana, 2020), el setè fill de dotze d’una nissaga familiar dedicada al dret i a l’art, va desembarcar a Barcelona al 1959 arran de la censura per part del bisbat de Girona en la manera com gestionava la Catequística de Figueres, llavors l’única associació que apostava per la modernitat artística a la ciutat. Un cop a Barcelona, a més de treballar per a diferents notaries, va començar a escriure crítica d’art a mitjans com la revista Canigó. I des de 1969 al Tele/eXprés, on va col·laborar durant deu anys, amb censura inclosa. Va ser la baula d’una cadena de col·laboracions en mitjans reconeguts com El Noticiero Universal, Artes o Crónica 3 i de la seva implicació en múltiples iniciatives com Ciclo de Arte Hoy o Muestra de Arte Nuevo (MAN). I amb la crítica, va començar l’amistat amb bona part de la generació d’artistes que va viure el final el franquisme i la primera democràcia.

D’esquerra a dreta: Bartomeu Massot, Josep Vallès, Olivares, Elena Paredes, Daniel Argimon, Assumpció Raventós i Amèlia Riera. A baix: Owe Pellsjo, cap a 1967. Fotògraf José Adrián. Arxiu Josep Vallès Rovira

És aquest l’eix que estructura la mostra. En aquest repte que suposa condensar una llarga i intensa trajectòria de vida, Seguranyes ha defugit de la dimensió més local del personatge –sense oblidar el seu vincle amb l’Empordà, que explica moltes coses– i ha posat l’accent en la dimensió de país de la tasca de Pep Vallès: el seu paper impulsor de l’informalisme, la seva capacitat per aplegar generació i la seva lluita per la llibertat. Partint de la col·lecció personal de Vallès, l’exposició aplega els artistes significatius en la seva trajectòria com a crític d’art fins a composar un fresc d’un temps i alhora un testimoniatge d’amistat. Entre la llarguíssima relació d’articles que va escriure Vallès –“Vaig tenir tot el confinament per anar llegint els seus articles”, explica Seguranyes–, la curadora ha anat cosint fragments de textos amb obres d’artistes com Josep Guinovart, Amèlia Riera, Joan Hernández Pijuan, Antoni Clavé, Modest Cuixart, Antonio Beneyto, Elena Paredes, Joan Miró i Antoni Tàpies. I també empordanesos, com Bartomeu Massot –gran amic–, Joan Sibecas, Evarist Vallès –el germà– o Alícia Viñas. S’exposen també llibres d’autor en què va col·laborar amb Tàpies o Dalí.

D’aquest personatge singular que va ser Vallès es coneix una de les col·leccions d’objectes més atípiques de l’art català, com explica Seguranyes a l’exposició: “Fruit del seu esperit alquímic és la seva col·lecció de tapes de vàter, Opercula latrinae en paraules de Camilo José Cela, decorades per diversos artistes amb els quals ha anat mantenint relació al llarg de la seva trajectòria professional. Vallès interpreta les restes escatològiques com la regeneració de la vida natural a través dels fems, símbol del cicle de la vida i la mort.”

Josep Guinovart, sense títol, 1974. Col·lecció Josep Vallès Rovira.

Vallès va donar veu a la creació innovadora, defensant sempre l’abstracció davant la figuració, però també el surrealisme i promocionant de manera pionera al país el pop art quan el va conèixer en el seu primer viatge a Nova York el 1964. D’entre els diferents artistes, destaca la relació que va tenir amb Tàpies, des que va veure la seva primera tela a la Sala Gaspar el 1958 i de qui deia “aquella cosa material, vermellosa, dolguda, tràgica”. I és que Vallès es confessa existencialista en una darrera i emotiva conversa amb Arnau Puig. “En el MAN tots érem informalistes […], era el fons que vivia de l’esplendor de l’existencialisme, que és molt important, perquè tradueix l’essència de la vida amb existència. Tot l’averany religiós desapareix, perquè el que val és l’existència, deslligada de qualsevol creença.” I afegeix: “En Sartre i en Camus són tan directes i tan evidents. L’evolució de l’art és així, la manifestació ha d’ésser potent, ha d’ésser “esclatant”… Ha d’ésser amb mala llet: la part conservadora, que té lligat, destruir-la, i crear una renovació totalment nova, iniciàtica.” I és que, fidel a la seva generació, Vallès mai va entendre l’art desvinculat del sentit de la política i de la necessitat de llibertat.

Antoni Tàpies: A Josep Vallès, 1975. Fotografia Francesc Guillamet. Col·lecció Josep Vallès Rovira.

És el mateix Tàpies qui composa un dibuix-collage per a l’amic Vallès amb unes tisores que fan referència directa a la relació que va establir entre crítica i escriptura. Una relació que va aplicar des dels inicis de 1973, quan va incorporar un estil diferent i únic, sincopat, telegràfic i a moments críptic que demana certa pausa lectora. Expliquen que respon a motius tan pragmàtics com l’estalvi de temps: ja que de dia treballava a la notaria, només podia escriure de nit o els caps de setmana, d’aquí que anés suprimint tot allò que no resultés essencial com articles i preposicions. Com diu Arnau Puig: “tot allò que lubrifica”. Sigui quin sigui el motiu (hi ha qui ho vincula a un cert coneixement que tenia de càbala i numerologia, i el mateix Vallès ho associava a la influència de l’objectivisme francès), aconsegueix un escriptura pròpia feta de noms, adjectius i algun verb, el just. És curiós com acaba fent amb el llenguatge el que l’informalisme, que tant li agradava, fa a la tela: renunciar a la forma habitual de les coses per composar una amalgama d’elements qui comuniqui l’essencial. “El que em va estranyar és que la societat l’hi admetés”, pregunta pertinentment Arnau Puig.

Antonio Beneyto, sense títol, 1976. Col·lecció Josep Vallès Rovira.

Ho pregunta a la darrera conversa que van mantenir els dos crítics, convocats i enregistrats per Mariona Seguranyes un dijous de maig de 2018 i que es projecta a l’exposició. Una emotiva lliçó de saviesa viscuda i de bona vellesa que ens guia per moments claus de l’art del segle XX. La mort recent d’un i de l’altre -Arnau Puig el passat mes de març i Pep Vallès a finals de setembre-, fa la conversa més intensa encara. És el mateix Arnau Puig qui acaba qualificant aquest personatge empordanès que escrivia sobre art sense articles ni preposicions com “lúcid arrauxat”. Doncs això: Vallès lúcid arrauxat. O hauríem de dir: lúcid arrauxat Vallès?

Cristina Masanés Casaponsa

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close