Música

Peralada, estrenes en la intimitat

En plena suspensió d’activitats culturals i esportives, arran del rebrot de la Covid-19 —una altra estocada mortal per al sector—, els festivals que havien aconseguit aixecar el cap a través de noves fórmules en format reduït, es veuen ara obligats a abaixar un altre cop el teló. Tot i així, una de les grans cites culturals de l’estiu català, el Festival Castell de Peralada, resisteix aquesta segona envestida de la pandèmia. La seva reconversió en Festival Castell Peralada Livestream, una edició totalment virtual i gratuïta que s’emetrà en streaming obert a través de la seva pàgina web (https://www.festivalperalada.com/), li garanteix —de moment— no només que es pugui portar-se a terme, sinó, fins i tot, que enguany aconsegueix arribar més lluny que mai.

Del 22 al 31 de juliol hi haurà sis espectacles en viu, a més d’altres activitats pedagògiques i culturals, que han estat específicament desenvolupades per a l’ocasió per artistes molt propers al festival. Entre ells, la bailaora i coreògrafa María Pagés, el baríton Carlos Alvarez, la soprano Sondra Radvanovski o el cantautor i compositor Rufus Wainwright. Tots ells tindran com a escenari el mateix recinte del castell i a elles està previst que assisteixi només un reduït grup de convidats en representació de diferents col·lectius afectats per la Covid 19, com personal sanitari o professionals del sector turístic i del món de la cultura.

Cartell del nou Festival Castell Peralada Livestream, obra de l’artista Pablo Genovés.
Cartell del nou Festival Castell Peralada Livestream, obra de l’artista Pablo Genovés.

“La decisió fàcil hauria estat cancel·lar i retrobar-nos el 2021, però ens va semblar que el nostre compromís amb el públic, els artistes i els creadors, es mereixia que hi fóssim d’alguna manera”, explica el director del festival, Oriol Aguilà. “En cap moment ens vam plantejar una edició presencial, per una qüestió de responsabilitat i prudència, però a mesura que la situació va anar canviant  vam veure la possibilitat d’una presència testimonial d’espectadors perquè l’artista necessita que a l’altra banda de l’escenari hi hagi persones a qui comunicar la seva creació, el seu projecte”, afegeix Aguilà.

La iniciativa està resultant una “repte desconegut” i un veritable “aprenentatge” per a tot l’equip del festival. “Encara que sembli que la dificultat està en muntar una gran òpera amb 200 persones, gestionar des de la distància i la virtualitat una relació que sempre ha estat tan propera amb els nostres artistes i creadors, genera uns comportaments absolutament nous per a nosaltres. Però ens enfrontem a aquesta experiència  amb la voluntat que artistes i públic visquin això com un senyal d’esperança: Peralada està viva. I l’any vinent ja ens retrobarem amb totes les senyes de proximitat que ens caracteritzen”, afegeix el director de Peralada.

La bailaora i coreògrafa María Pagés, que inaugurarà el festival amb el seu espectacle ‘Entremos en el jardín’. © David Ruano.

Això no obstant, els grans trets característics del festival es troben ben presents en aquest nou format, en el qual no falten ni la lírica ni la dansa —els gèneres que més conrea el cicle— com tampoc la creació actual  —hi haurà sis estrenes absolutes— o els espectacles amb segell propi. Tal és el cas d’Entremos en el jardín, nova producció del Centre Coreográfico María Pagés de Fuenlabrada, que inaugura el festival el 22 de juliol, a les 22 h.

El muntatge, que parla de la descoberta del jo i de l’anhel de llibertat, ha estat creat per a l’ocasió per María Pagés i el filòsof i escriptor El Arbi El Harti,  i és basa en texts de poetes com el persa Rumi, Sor Juana Inés de la Cruz, Fray Luis de León, Tagore o Benedetti, a mes del mateix El Arbi, i que la bailaora porta a escena acompanyada per dues veus flamenques femenines, guitarra, violoncel, violí i percussions.

“Aquesta obra suposa el nostre retrobament amb els escenaris després de la pandèmia.  La nostra idea és transmetre aquell estat d’esperança que sorgeix de la recerca de la felicitat, que un entorn com un jardí simbolitza tan bé”, explica Maria Pagés. L’espectacle es desenvoluparà en un espai que no s’utilitzava des de feia moltíssims anys, però que té una gran càrrega simbòlica pel festival, les Muralles del Carme, el mateix lloc on aquesta cita estival va començar a caminar, el 18 de juliol de 1987.

L’artista Santi Moix il·lustrarà amb una pintura al fresc la ‘Música pels reials fosc d’artifici’, de Händel. ©B ela Adler

En aquest mateix escenari estarà també, el dia 25, l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, dirigida pel seu titular, Josep Pons. La formació, que precisament va ser la protagonista en el seu dia d’aquell concert inaugural, oferirà la Setena Simfonia de Beethoven i la Música pels reials fosc d’artifici, de Händel. La interpretació d’aquesta darrera peça anirà acompanyada d’una intervenció de l’artista Santi Moix, que plasmarà el desbordant univers sonor händellià en una creació pictòrica tot utilitzant l’ancestral tècnica de la pintura al fresc, la mateixa que va utilitzar fa dos anys per omplir de color l’església romànica de Saurí, al Pallars.

Esglèsia del Carme, espai on tindran lloc els recitals de Carlos Álvarez i David Alegret. © Festival Castell de Peralada.

El 27 de juliol, el cantant i compositor Alfonso de Vilallonga, estrenarà el seu nou disc, Hors de Saison, un treball de cançó d’autor francesa, i l’endemà, a l’Església del Carme, el tenor David Alegret oferirà un recital centrat en la figura del poeta Josep Carner, de qui es commemora enguany el 50 aniversari de la seva mort. El programa inclou poemes musicats per autors com Eduard Toldrà, Joaquín Rodrigo, Narcís Bonet, Miquel Ortega o el peraladenc Joaquim Serra, a més de dues estrenes absolutes dels compositors Albert Guinovart i Alberto García Demestres.

Al mateix recinte, el 30 de juliol, el baríton Carles Álvarez compensarà el mal tràngol de no haver pogut debutar el rol d’Amonastro, de l’òpera Aida, de Verdi, en la nova producció que tenia previst presentar Peralada, i oferirà un recital d’infreqüent repertori. En una primera part, una selecció de cançons de Miquel Ortega, basades en texts d’autors com García Lorca, Alberti, Yeats o Shakespeare, i en la segona, veritables rareses líriques, extretes d’òperes poc habituals, com Le pardon de Ploërmel, de Meyerbeer; Lakmé, de Delibes o Zasà, de Leoncavallo. El festival finalitzarà l’endemà amb l’actuació del carismàtic músic francès Christophe Chassol, que vista per primer cop Peralada per presentar el seu darrer projecte, Ludi, un film musical inspirat en una novel·la d’Herman Hesse.

La soprano Sondra Radvanovski que participarà en una de les propostes virtuals del festival. © Andrew Eccles

Amb les actuacions musicals però, no s’esgota l’agenda del festival. Aquesta singular edició, que segons el seu director té “vocació d’experimentar  i de compartir, més que d’oferir espectacularitat”, proposa també trobades, converses i classes magistrals amb els seus artistes, aprofitant la proximitat que ofereix el món virtual. La primera trobada, i possiblement la que més curiositat desperti, serà la que protagonitzaran dues figures internacionals, la soprano Sondra Radvanovsky i el músic Rufus Wainwright. Ambdós artistes, als que uneix una gran amistat personal, substituiran les actuacions que havien d’haver ofert aquest estiu per una conversa en línia, que girarà al voltant del tema de la prima donna (23 de juliol).

Com no podia ser d’una altra manera, la situació del món de la cultural arrel de la crisi sanitària mundial també serà motiu de debat. María Pagès, Josep Pons i Carlos Álvarez abordaran el tema el dia 24, i el 27, els compositors Albert Guinovart, Alberto García Demestres, Miquel Ortega, el tenor David Alegret i el pianista Rubén Fernández analitzaran el rol del lied i la cançó al segle XXI.  La proposta del festival es tanca amb dos tallers de creació musical; un a càrrec de Miquel Ortega i l’altre amb el francès Chassol.

“Creiem que aquestes activitats poden ser també un bon aprenentatge”, argumenta Oriol Aguilà, disposat a veure el vas mig ple, que no pas buit, malgrat les circumstàncies. “Nosaltres sempre hem dit que Peralada és una experiència que va més enllà del fet musical. Per tant, si hi ha un festival que va néixer per a ser viscut presencialment, és aquest. Però també és veritat que el món on line et permet connectar-te amb persones que no et coneixien i per tant és una dimensió que hem de saber utilitzar i tenir present en el futur per arribar a nous públics”, conclou el director.

Ana Maria Dávila

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close