Exposicions

Peter Hujar, retrats de vida i mort

Peter Hujar (1934-1987) ha estat el fotògraf de l’evolució de la vida gay de Nova York entre la fi dels anys 60 i la crisi de la sida dels anys 80.  Independent, combatiu, cultivat i refinat, així  el defineix Joel Smith, comissari d’aquesta exposició que presenta el Musée du Jeu de Paume a París, amb el títol de Peter Hujar. Speed Life, amb una tria de 140 obres en blanc i negre, en clau antològica, des de mitjan dels anys 50 i fins als 80. A partir del retrat concebut com un espai d’intimitat intransferible explora altres temàtiques, com el paisatge, els animals, les plantes, els edificis i la singularitat dels cossos nus.

Peter Hujar. Speed of Life
Comissari: Joel Smith, amb la col·laboració de Quentin Bajac, director del Jeu de Paume.
Musée Jeu de Paume
Fins al 19 de gener de 2020

Certament, el món que ens presenta Peter Hujar té més a veure amb l’esperit rebel de la generació dels 60 i amb l’evolució de les arts visuals i l’anàlisi de la fotografia que en fa Susan Sontag, que no pas amb les fotografies de Robert Mappelthorpe en què l’erotisme sexual esdevé el motiu principal.

Peter Hujar. Retrat de Susan Sontang. 1975.

Nascut a Trenton, New Jersey, de pare desconegut, es trasllada a Manhattan amb la mare i el seu segon marit el 1946 i el 1953 es diploma a l’Escola Industrial on estudia fotografia. El 1957, en un viatge a Florida amb el pintor Joseph Raffaelle, visiten Paul Thek (1933-1988) a Coral Gables, artista carismàtic amb qui acabà creant la parella artística “Peter & Paul”, rivals íntims que resideixen  a mitjan dels anys 60 a Oakleyville Fire Island de Nova York. Amb Paul Thek compartí el període italià, ja que Peter Hujar obté un ajut per estudiar a Florència i Roma (1958-1959) i una beca Fulbright per ampliar coneixement de cinema a Roma. És també per mitjà de Paul Thek que coneix Susan Sontag el 1963 qui publica el pròleg del llibre de Peter Hujar Portraits in Life and Death” (1976), qe marca un punt d’inflexió en la seva carrera. És precisament en aquest pròleg que Susan Sontag escriu “La vida és un film, la mort una fotografia”, una afirmació que diu molt dels dos pols en què es belluga el treball fotogràfic de Peter Hujar. L’ exposició es tanca amb el vídeo en homenatge a aquest llibre fet per l’artista canadenca Moyra Davey, amb un zoom sobre les pàgines i llegendes d’aquest llibre que reprodueix retrats de persones de l’entorn d’Hujar i imatges de les catacumbes de Palermo.

Imatge de sala de l’exposició Peter Hujar. Speed of Life al Musée Jeu de Paume de París. Imatge: P. Parcerisas.

Moda i publicitat amb Richard Avedon

A partir de 1967 es dedica a la moda, la música i la publicitat com a fotògraf free lance i col·labora amb l’estudi publicitari del reconegut fotògraf  Richard Avedon amb direcció artística de Marvin Israel. Un món estressant que l’acaba cansant i que abandona definitivament el 1976 per prosseguir un treball artístic que respongui al seu estat íntim interior. Aquest període es caracteritza pel moviment, el gest, la vivesa del que és viu dins l’espai buit, amb efectes especials d’il·luminació artificial. Destaca el seu nu en moviment traçant una diagonal en l’espai, línia de força que treballarà en altres fotografies i que demanen una atenció de la mirada de dalt a baix de la fotografia. L’admiració que Avedon tenia per al seu col·laborador li va fer dir: “Si tens noves fotos que vulguis vendre, no dubtis a dir-m’ho, ja que jo sóc el teu col·leccionista.”

Imatge de dues obres de l’exposició de Peter Hujar. Speed of Life. Serie Copmposicions en diagonal. Imatge: P. Parcerisas.

Un dels temes centrals del seu treball fotogràfic és el retrat. El retrat no és espontani, és foto d’estudi, poses en què la presa fotogràfica respon a una veritable col·laboració. Li agrada retratar personatges desconeguts, però que s’aventurin fins a l’extrem, que reivindiquin en alt grau la seva llibertat, com ho fa ell en el seu quefer artístic. Molts retrats són estirats, en una posició inquietant, com al seu llibre Portraits in Life and Death. Alguns d’aquests personatges retratats usen accessoris que els disfressen.

Imatge de sala de l’exposicó Peter Hujar. Speed of Life. Serie Cossos masculins. Imatge: P. Parcerisas.

Fotògraf del barri artístic de l’East Village

En deixar el món de la moda i de la  publicitat, viu la veritable vida d’artista . L’any 1981 entra en contacte amb el jove artista David Wojnarovicz amb qui recorre els barris més deixats de la mà de Deú de Nova York, en nocturnitat. Peter Hujar fa un retrat de la ciutat  en caiguda lliure, que completa la trista visió que Wojnarovicz fa de l’època Ronald Reagan. Retraten l’East Village on traslladen l’estudi,un barri que reneix a inicis dels anys 80 en un Quai del Hudson, gràcies als artistes que s’instal·len allí. Les fotografies de Peter Hujar són avui l’únic i valuós testimoni d’aquest barri que es va transformar gràcies a l’art i que van ensorrar l’any 1984.

Un altre dels temes del seu repertori és la ciutat, els edificis, fotos dels immobles de Manhattan. Peter Hujar ha  deixat un testimoni d’aquest laberint  urbà en visions que van des del desgavellat Downtown  i els gratacels de Midtown, en visions sovint nocturnes.

Els cos masculí capta l’atenció de la càmera de Peter Hujar, temàtica a la que es dedicà els últims deu anys de la seva vida. Participà a l’exposició col·lectiva The Male Nude: A Photographic Survey, a la galeria Marcuse Pfeiffer. Per a ell, un cos és igual que una casa, que un rostre, i diu molt de les persones, de la seva afectivitat i de la seva història personal.

Peter Hujar. Autoretrat corrent. 1966-67.

Hi ha un humanisme artístic  que es deixa sentir i que vol que la fotografia parli més enllà de la imatge. Buscar trobar i donar aquell punctum del que parla Roland Barthes. “Vull – diu Peter Hujar – que les persones puguin provar tàctilment la imatge i sentir el seu olor”. Peter Hjar vol que la fotografia faci visible la realitat amagada darrere les aparences.

Un any abans de la seva mort, a la Gracie Mansion Gallery de Nova York, cobrí una paret amb 70 fotos sense ordre aparent, barrejant els temes,: un retrat, una natura morta, un paisatge, natural o urbà. I aquí, també, a l’exposició del Jeu de Paume, s’ha volgut recrear aquesta exposició  amb la  riquesa d’un fris amb diverses fotografies, que mostren com per a Petrer Hujar tot és retrat, sigui una persona, un paisatge o una cosa, una manera d’entrar en el secret de la realitat, una proposta oberta per entendre el seu art i la seva visió pròxima i humana del món.

Pilar Parcerisas

Crítica d'art i curadora d'exposicions independent. Doctora en Història de l'Art i llicenciada en Ciències de la Informació. Membre fundadora del diari Regió 7. Ha comissariat més de cinquanta exposicions, entre elles: Idees i Actituds. Entorn de l'art conceptual a Catalunya, 1964-1980 (1992), Dalí. Afinitats Electives (2004), Man Ray, llums i somnis (2008), Vienna Actionism (2008), Il·luminacions. Catalunya visionària (2009), Dalí, Duchamp,Man Ray. A Chess game (2014-2916), Joan Ponç. Diàbolo (2017-2018), Adolf Loos. Private spaces (2018). Ha publicat Art & Co. La màquina de l'art (2003), Barcelona Art-Zona (2007) Conceptualismo(s). Poético, políticos y periféricos. En torno al arte conceptual en España, 1964-1980 (2007) i Duchamp en España (2009). Crítica d'art del diari Avui i Elpuntavui (1982-2017). Ha escrit guions per al cinema, entre ells destaca el llarg L’última frontera (1992). Ha estat presidenta de l’Associació Catalana de Crítics d’Art i membre del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.
Pilar Parcerisas

Pilar Parcerisas: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca