Exposicions

Poc a poc i bona lletra

Els museus de tot Catalunya han aplicat als protocols de les seves reobertures el principi d’”poc a poc i bona lletra”. A mesura que les diferents fases de la desescalada que ens condueixen cap a “la nova normalitat” van aplicant-se, els centres patrimonials obren les seves portes.

L’organització territorial a partir de les regions sanitàries, i no per demarcacions o comarques, provoca algunes confusions. Entre diferents territoris d’una mateixa administració, poden variar les fórmules de desconfinament o obertura.

El rosari de comunicacions en forma de post, notes de premsa o piulades per anunciar l’obertura dels museus ha estat extraordinària, fins i tot propera a la saturació. La majoria anunciant la tornada a obrir les sales de permanent al llarg de les últimes jornades de maig i les primeres setmanes de juny.

Òbviament, aquestes obertures estan marcades per les noves normes: equipaments personals de protecció –els ja famosos EPIS-, les distàncies de seguretat, l’aforament limitat o l’eliminació de materials de sala a més de la presència de gels hidroalcohòlics…

Primers visitants al MNAT de Tarragona. @patrimonigencat
Primers visitants al MNAT de Tarragona. @patrimonigencat

Els pioners, que van decidir obrir les portes el 19 de maig, van ser el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, amb la seva exposició de síntesi al Port de Tarragona, i el Museu de Granollers, amb l’exposició “Objectes personals” de l’artista Efraïm Rodríguez.  Museus que van obrir en la primera fase, per normativa els monuments i museus de ciència i tècnica poden obrir a partir de la fase 2.

Els últims dies del mes de maig també van obrir museus d’altres regions sanitàries, molts de forma coordinada. D’altres, els grans museus fora de l’àrea metropolitana, també han obert portes. Molts amb horaris canviats, accessos limitats a algunes de les sales i l’eliminació dels materials informatius d’ús individual. 

Un cas exemplar, en aquest fet de la coordinació, és el dels museus de la ciutat de Girona. On la majoria d’equipaments, fos quina fos la seva temàtica i titularitat, han decidit obrir tots el dia 4 de juny.

Primer visitant del Museu Episcopal de Vic. @MEV Vic.

Semblava que a la ciutat de Barcelona, on hi ha la concentració de museus més gran i important del país, la reobertura també seria conjunta. Almenys aquesta era l’idea que s’havia proposat des de diferents agents del sector. Així s’havia sondejat des de l’Institut de Cultura de Barcelona, els museus conjurats amb “Articket BCN” i els de titularitat privada podrien consensuar una data. Desgraciadament no serà així. Una oportunitat perduda per presentar-se davant la ciutat com un sector cohesionat.

Així, el calendari de tornada als museus, a la capital, s’inicià el dia 1, amb l’obertura de CaixaForum –que obrí tots els centres a l’Estat al mateix dia-, allargant-se fins a la segona quinzena del mes de juny, on el dia 10 obren Museu Nacional d’Art de Catalunya i Fundació Miró, els dos a la muntanya de Montjuïc.

Alguns d’aquests museus de Barcelona han preparat novetats per la seva reobertura, a banda de les obligades i necessàries en el camí de la desescalada. La principal, i llargament reclamada, és la posada en funcionament d’un autobús llançadora des de Plaça Espanya al MNAC. Cada 20 minuts, connectarà el peu de la muntanya amb el museu més important del país. Esperem que aquest mitjà de transport públic sigui una opció permanent i no pas temporal, i que acabi convertint-se en una prolongació de l’experiència de visita del mateix museu. D’altres equipaments només han modificat els seus horaris.

Noves senyalística al Museu Marès. @MuseuFMares
Noves senyalística al Museu Marès. @MuseuFMares.

Encara queden dies per tornar a veure activitats educatives presencials als nostres museus, però l’obertura ja és un primer pas. Molts d’aquests museus que ara tornen a obrir ja estaven tocats – pocs recursos econòmics, menys recursos de personal i en molts casos amb una activitat sota mínims-.

Però l’activitat professional no ha parat. Una quantitat molt gran, potser massa i tot, activitat a les xarxes socials i una llarga, també potser massa, agenda de trobades, seminaris i tota mena d’actes virtuals són la mostra que la gent que treballa als museus n’hi vol n’hi pot parar. Una actitud que ha de ser entesa per la societat, i especialment pels gestors polítics d’aquests museus, com una declaració d’intencions: n’hi volem, n’hi podem parar els museus.

Damià Amorós Albareda

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close