Poesia

El cim poètic de Pasolini

Després de la ‘Marató Pasolini’ celebrada al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa i programada dins el Barcelona Poesia, aquest dimarts 24 de maig arriba a les llibreries ‘Poema en forma de rosa’, un dels cims poètics de Pier Paolo Pasolini i mai abans traduït al català, en una gran tasca de Xavier Valls Guinovart. En format bilingüe i edició meravellosa —coberta, pròleg, tipografia, fotografies, notes—, publica Edicions Poncianes en coedició amb l’Ajuntament de Barcelona.

Creador únic, controvertit i multidisciplinari, Pier Paolo Pasolini (1922-1975) és una figura cabdal de la cultura i la intel·lectualitat europea del segle XX. Director de cinema, periodista, prosista, activista, dramaturg i poeta, va deixar una petja profunda com a creador polifacètic, sempre capaç d’arribar als límits de l’obra i de l’art, a punt per sacsejar l’espectador, lector o públic amb una veu incorruptible i que es fa poderosa mentre ens interpel·la o qüestiona aspectes sagrats de la realitat: de la política a la moral, de la revolució de classe a la dels cossos, del sexe a l’amor falsament romàntic.

Comunista per convicció, Pasolini va néixer fa cent anys i el seu assassinat, el 1975, va ser un cop dur per a una societat italiana que vivia moments d’alta convulsió. Les circumstàncies de la mort, un estrany i cruel atropellament múltiple, encara no s’han pogut esclarir del tot, alimentant el mite d’una vida i d’una obra fulgurants i escapçades en un punt àlgid, massa d’hora.

Iniciat com a poeta abans que s’acabés la Segona Guerra Mundial —Versi a Casarsa data del 1941— va viure l’etapa literària més esplendorosa a partir de la dècada dels 50, amb obres com Le ceneri di Gramsci (1957) L’usignolo della Chiesa cattolica (1958) i aquest Poema en forma de rosa (1961–1964), que ara arriba en català per primera vegada, obra de Xavier Valls Guinovart, i en una molt acurada edició bilingüe (“acurada, bella i lleial”, segons Ricard Vinyes, autor del pròleg).

Desànim, passió i enderroc

El llibre concentra tot l’univers —fragmentari, brillant, expansiu i polièdric— de l’autor italià. Hi veiem preocupacions recurrents i alguns dels temes que travessen tota la seva obra, però sobretot la “commoció que Pasolini va sentir amb el passat, com la va sentir, què va significar per a ell, què en va treure”, tal com explica Vinyes.

Poema en forma de rosa inclou poemes escrits entre 1961 i 1964, publicats en bona part en revistes literàries i que l’autor italià relliga en un volum “coherent per la unitat del discurs”. “Em trobo davant d’un volum bastant impressionant, pel que fa a mida, violència i tendresa”, escriuria Pasolini en una carta al seu editor, Livio Garzanti. I afegia: “hi ha moltes novetats culturals, específiques, que tindran repercussió”.

Amb la forma “interior” d’un dietari, el poemari narra pas per pas l’evolució del pensament pasolinià, amb unes contradiccions que estan “reproduïdes d’una manera extrema, mai conciliades, mai esmussades, excepte al final del llibre”. Un desànim que es converteix “en passió d’enderrocar idees fixes i clixés”, amb una força rabiüda, tot deixant testimoni d’una evolució espiritual i política que vol comprendre el pes del passat (“Jo soc una força del Passat. / Només en la tradició hi ha el meu amor.”, escriu a Poemes mundans).

Un passat que incideix en l’ara i aquí, com “la part més vital de la nostra memòria, seu dels nostres Records i dels nostres Conflictes (…)”. Una commoció plena de sentit i, a la fi, també de bellesa. Poema en forma de rosa sacseja, impacta i commociona. Directe i sense contemplacions (“la carn vol sang”, “arrossego així amb mi la mort en vida”), fins a un final, Projecte d’obres futures, on traça el tancament més coherentment possible de tots:

Per a qui es veu crucificat a la seva racionalitat lacerant,
mortificat pel puritanisme, ja només té sentit
una aristocràtica i, ai, impopular oposició.

La Revolució ja és només un sentiment.
Esteve Plantada
Granollers, 1979. És poeta, periodista cultural, crític de cinema i professor del Màster de Periodisme Literari de la UAB i del Laboratori de Lletres. Ha estat cap de cultura de Nació Digital i coordinador d'"El Temps de les Arts". Col·labora regularment a "El Temps", "En Línia" de TVE, "Àrtic" de betevé i "Catalunya Migdia" de Catalunya Ràdio.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close