Poesia

Eduard Escoffet: «Hem consolidat un model que va del més tradicional al més agosarat»

Ja és tot un clàssic del panorama poètic —i també artístic, des de diversos punts de vista— que, amb l’estiu, arribi un dels festivals imprescindibles del país, el Poesia i +. Organitzat per la Fundació Palau, del 30 de juny a l’11 de juliol ha portat a diversos espais del Maresme recitals, concerts, performances i propostes artístiques on la poesia dialoga amb les altres arts i el present. Tot un èxit, pel que fa al públic i artistes. En parlem amb Eduard Escoffet, director artístic del certamen.

Els anys 2020 i 2021 seran recordats, en al història —ja llarga i fructífera— del Poesia i + com dos anys d’una complexitat única que es van resoldre molt satisfactòriament. De fet, l’any passat, el certamen va ser un dels pocs festivals que es va poder celebrar amb una certa normalitat, però amb altes dosis de gosadia. El context era incert, però el virus va donar un respir i va fer que l’aposta dels organitzadors funcionés. Un any després, l’objectiu era mantenir l’aposta i, en la mesura del possible, redoblar-la, tot i que el context tornava a ser altament complex.

“Ha estat un any dur, com ja ho va ser l’any passat”, subratlla Eduard Escoffet, poeta i director artístic del Poesia i +. “L’any passat encara teníem aquella cosa de ser els primers en fer un festival amb públic. Hi havia molta por i encara més incertesa que aquest any. El 2021 ha estat més complex, perquè tots estem més cansats, la situació és molt pesada i s’hi afegeix que, a nivell de programació, enguany hi ha hagut molts més festivals petits, cosa que ha provocat que costés fer-se un lloc”.

El balanç, malgrat tot, no pot deixar de ser altament positiu. “Podem dir que ha estat un dels millors anys, a tots nivells. De qualitat del programa artístic, de com ha funcionat tot plegat i, sobretot, de com ha respost el public”. En aquest punt és on Escoffet es mostra més satisfet. “L’abonament es va esgotar en 48 hores, hem tingut ple gairebé a tot arreu, els artistes han sortit molt contents, amb actuacions memorables”, rebla el director. “Als mitjans encara costa tenir certa visibilitat, és cert, però tenim molt bona valoració de part del públic. Després d’un quants anys de picar pedra, hem consolidat un model, una línia de programació i un públic molt divers, de curiositat insaciable”.

Joan Miquel Oliver, al Poesia i +. Foto: Marta Garcia Cardellach

La consolidació del model, determinant

“Per a nosaltres, la consolidació d’un model propi, arriscat i pròxim, és molt important”. Un model que passa per l’activació de diferents factors, com ara la mirada interdisciplinària des de la poesia. “Som els únics que ho fem així”, explica Escoffet. També, per un model particular en relació al territori. “Poesia i + es fa al Maresme, no en una gran ciutat, i es fa en diversos municipis: Canet de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Dosrius, Teià, Arenys de Mar, Alella, Mataró i Caldes d’Estrac“. Pel que fa a la mirada poètica, l’aposta passa per “una mirada més àmplia, que va del recital més tradicional a les propostes més agosarades”.

“De cara al futur, ens interessa ampliar el festival de manera orgànica: no volem créixer per créixer, sinó fent petites passes”. Dues coses a revisar de cara a properes edicions són els municipis participants (“n’hi ha que volen entrar”, explica el director) i la programació internacional. “Sempre ens ha costat molt portar gent de fora, per mil qüestions. Però crec que l’any que ve serà possible. Podrem tenir una programació encara més oberta, en aquest sentit. I també ha de créixer pel que fa al risc de la programació, en acollir propostes que no tinguin espai en les altres programacions”.

Un “Plançó” d’identitat i desig

Més enllà de la feina en la coordinació d’un festival tan intens i divers com el Poesia i +, Escoffet estrena nova obra poètica, Plançó, presentada el 14 de juliol a la Fundació Brossa. Es tracta de la darrera peça guanyadora del Premi Carles H Mor a plaquettes d’escriptura subversiva. “L’he concebut com a pòster, més que com a plaquette. Cal que sigui llegida com a una conjunt, en l’aspecte visual”.

“Formalment, el pòster parteix dels sistemes de lectura de la poesia concreta i visual, que utilitza únicament lletres. Si bé no seria poesia visual exacta, sí que utilitza la idea que el poema es pugui llegir d’un cop d’ull, en una visió general”. Per fer-ho possible, Escoffet i el dissenyador de la col·lecció, Francesc Gelonch, han fet molt treball tipogràfic. “Hem fet una adaptació del poema original. En aquest sentit, el poema ha crescut molt amb l’edició del Francesc Gelonch”.

Plançó es situa en la frontera que hi ha entre poesia concreta i textualisme i està connectat amb el curtmetratge Cos endins, que va guanyar el Premi Goethe al ZEBRA Poetry Film Festival, el 2019. “La línia d’investigació és el desig, com a element més important en la creació d’identitat. Posar el desig per davant i com això marca, en un desig entès des d’aspectes sexuals i que ho impliquen tot. De fet, a partir d’estructures molt tancades, cadascú es va fent una identitat. L’altra idea que pivota a Plançó és com tots som únics i diferents: tots tenim un desig propi inalienable, però també sabem que no som res més que un cos i que no hi ha més transcendència que aquesta”.

‘Plançó’, d’Eduard Escoffet. Foto: Fonoll
Esteve Plantada

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close