L’escriptor valencià rep el 55è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes de la mà d’Òmnium en un acte que ha homenatjat, com l’obra Piera, el territori i la cultura del sud del País Valencià.
Diuen que si hom busca Beniopa al mapa, no la troba. Per això Josep Piera escriu que és fill d’un poble inexistent en un país esborrat. Avui, però, hom no l’ha hagut de buscar, aquesta localitat del sud del País Valencià. Avui, Beniopa, la Drova i la Vall de la Safor, escenaris i alhora protagonistes de l’obra de Piera, han ocupat un lloc il·lustre a la vista d’un auditori ple de gom a gom: l’escenari del Palau de la Música de Barcelona. Ho han fet per celebrar-lo a ell, quan rebia el 55è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes de la mà d’Òmnium Cultural.
“Aquesta petita vall, anònima fins ara, va néixer sense temples. L’únic temple que li podia donar eren les paraules”, ha dit el guardonat a l’Orfeó Català. Nascut a Beniopa (la Safor), el 1947, Josep Piera, poeta i escriptor, ha dedicat la vida a la literatura i ha fet del seu territori el cor de la seva obra. Com era d’esperar —seguint la tradició del Premi d’Honor, que permet al premiat escollir la roca que personalitza el guardó— ha triat que al trofeu hi hagi un bocí de la seva vall estimada.
Piera també li ha dedicat el seu discurs, a la Drova, que ha tancat amb el poema homònim. “Aquesta vella vall que ara veig verda / daurada lluna de meló d’estiu / (…) / No la toqueu, si us plau, no la toqueu. / No la toqueu, si no és per a estimar-la.” Abans de recitar, l’autor ha demanat “que cadascú interpreti el que vulgui, que cadascú té la seva vall, el seu racó al món, que el fa sentir més ell mateix, i el meu és la Drova.”
Reconèixer la literatura valenciana
Piera va descobrir a principis dels anys setanta que la seva llengua, el català, també servia per fer literatura. Ho va fer en sentir la Nova Cançó i els poemes d’Ausiàs March —a qui després biografiaria i promocionaria culturalment— en boca de Raimon. Fou llavors que ell i tota una fornada de poetes valencians començaren a escriure en la llengua pròpia. I així, en un moment on tot semblava possible —quan a València hi naixia l’editorial Tres i Quatre, s’encetaven els Premis Octubre i començaven a néixer publicacions i reculls de literatura en català— va néixer la Generació dels setanta, i Piera se’n convertí en un dels màxims representants.
És amb tota aquesta generació, que Òmnium se sent en deute. Si l’any passat l’associació, en premiar Antònia Vicens, rectificava la poca presència femenina de l’històric del seu guardó, enguany busca reparar el greuge històric de les lletres catalanes amb els autors valencians —només vuit dels cinquanta-cinc autors ho són—.
Defensar la llengua on l’amenacen
Antich, entre elogis dirigits al protagonista de la vetllada, ha aprofitat per recalcar la importància de defensar la llengua allà on més l’amenacen. “Als ajuntaments de la Catalunya del Nord, a les Illes i al País Valencià, on PP i Vox volen fer-la llengua clandestina. Què hem de fer? Tal com diu Piera, “obrir totes les finestres possibles”. I com? Piera escriu “no deixant-se devorar per la desesperació que esca la sang com la destral fa l’arbre””, ha dit el president d’Òmnium.
A l’acte, que ha començat amb l’espectacle “Baraca. Un viatge a Piera”, dirigit per Iban Beltran —un homenatge a la vida i obra de l’autor: els tarongers valencians, els seus paisatges, la paella com a “celebració culinària” i “bacanal democràtic”—, hi eren presents el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès i la presidenta del parlament català, Anna Erra; així com el president de les Corts Valencianes Enric Morera i el secretari de cultura Ximo López. També hi havia altres personalitats com Natàlia Mas, Oriol Junqueras, Carles Campuzano, Natàlia Garriga o la presidenta de l’ANC, Dolors Feliu.
Després d’una hora i mitja d’homenatges, ha arribat l’últim regal de tots. Un recital de poesia, de textos catalans del 1100 al 1300, del mateix Josep Piera acompanyat de la Viola de Gamba en mans de l’il·lustre músic i amic de l’escriptor Jordi Savall —que ha tastat les paelles de l’escriptor— i de la Tiorba de Xavier Díaz Latorre. La Muixeranga i Els Segadors han segellat l’entrega d’aquest cinquanta-cinquè guardó.
