Poesia

“La poesia catalana és com és gràcies a l’Horiginal”

El cicle de poesia Horiginal ha estat expulsat del seu local habitual, al centre de Barcelona. Empès pel turisme a un èxode de final incert, per ara seguiran programant a la llibreria Calders. En parlem amb les tres programadores actuals de l’espai, les poetes Maria Sevilla, Raquel Santanera i Laia Carbonell. 

Heu denunciat que no us han comunicat que us feien fora, sinó que van tallar la comunicació de cop. Com ha estat la relació amb la propietat?

Maria Sevilla: Mai han parlat amb nosaltres. Els qui ho portaven abans del traspàs era el grup Confiteria.  No havíem parlat mai amb ells fins que ens van dir que tancarien dimecres. Van sortir un parell d’articles a La Vanguardia i el Time Out. Aleshores, arran dels articles, els del grup van accedir a trobar-se amb nosaltres i van fer-nos el favor de deixar-nos canviar de dia a dijous. Per això, l’últim mes ho vam fer els dijous. Ja ens van dir que la seva idea era traspassar el local. Ens van dir que tan aviat com sabessin qui eren els nous propietaris ens ho farien saber. Això no ha sigut. Ens ho podrien haver dit abans. Ja sabíem qui eren per altres veus. Quan vam saber qui eren els nous, en Ferran Garcia va acostar-se un dia a un dels bars dels nous propietaris. Els nous han creat una societat limitada a Ferlandina, però ja tenien dos bars. En Ferran es va acostar un dia a un dels locals, primer va tenir un bon feeling, però després va aparèixer a l’antiga Rubia i les obres ja estaven començades. Amb prou feines ha pogut agafar alguna de les peces que decoraven l’espai i altres havien desaparegut. Ell ens diu que no tenen cap intenció de continuar. Els havíem trucat i enviat Whatsapps, però no ens havien contestat mai. Amb els nous propietaris no hem tingut contacte mai. 

Raquel Santanera: També hi havia les obres de la Paloma Rodríguez que també estaven a les vitrines i tampoc se’n sap res.

Laia Carbonell: Els havíem escrit missatges. No ha existit mai la comunicació. Sí que en Ferran la va tenir perquè va anar al bar 33/45 perquè li interessava treure escultures. Però, nosaltres quan hem intentat interlocutar-hi, no ens han considerat mai vàlides.

RS: El cop de porta l’hem entès, però no ens l’han comunicat. És una mostra de menyspreu.

En Ferran Garcia és un dels impulsors?

LC:  Ell col·labora contribuint a la decoració, al principi. Ho va impulsar la Meritxell Cucurella Jorba. Després  ho agafa en Pedrals i després el Ferran que ho portava sol abans que entréssim nosaltres. Ha estat un dels programadors de l’Horiginal.

El que els ha passat ho entenen com un fet puntual o ho s’emmarquen dins una dinàmica general?

MS: Ho emmarquem dins una dinàmica general d’un centre de Barcelona que és com tots els centres de les capitals europees que cada cop s’uniformitza més. Només hi ha lloc per pisos turístics i franquícies. Fa quatre dies va passar al bar Milano. Que no hagin parlat amb nosaltres, posa evidència una ignorància o un menyspreu del patrimoni cultural. Com que no hi hem parlat, no sabem què és. Són negocis que posen per davant el capital econòmic a altres formes de capital simbòlic o cultural que també formen les ciutats. Nosaltres portem programació des del 2019. Hi ha hagut tres traspassos des del 2019, i no sé quina sort als espera als nous. Durant aquests anys, nosaltres també ens hem hagut de mudar una o dues vegades. És la dinàmica de la ciutat. Com a llogater, treballador o participant d’un espai  has d’estar sempre pendent del que la propietat privada decideix fer unilateralment amb la teva vida. És una dinàmica tan de la ciutat a nivell cultural com a nivell d’habitatge.

Pel mig hi ha una persona vinculada a l’Editorial Flaneur?

LC: Dins el grup confiteria, un dels socis és un dels fundadors de Flaneur. En teoria,  entre els antic propietaris hi havia gent amb sensibilitat per la literatura i que coneixia l’Horiginal, penso, de primera mà. Però no ha fet un pas per acostar-se al projecte ni s’ha preocupat per blindar la continuïtat del cicle en el nou traspàs. Considero que ho han deixat caure

RS: Han volgut fer un traspàs ràpid, per ells una mica indolor.

Enric Casasses a l’Horiginal @Francesc Gelonch

Com ha estat la conversa amb els actuals amos?

MS: Des de la seva versió ha sigut un cúmul de malentesos. No es van comunicar entre els socis. Un d’ells va dir a en Ferran que no comptaven amb la poesia sense haver-ho parlat amb els altres. Els altres asseguren que si ho haguessin parlat potser haurien tingut en compte la poesia. Un dels socis no ens va respondre mai el Whatsapp i això ha estat també un error. La seva versió és que ha estat una falta de comunicació entre els socis. Si tots haguessin sabut el que realment s’hi feia, ho haurien tingut en compte. El Grup Confiteria no s’ha preocupat en absolut per fer el traspàs de totes les activitats que s’hi feien. Sembla ser que no els van comunicar res de la poesia. Tampoc els van dir el valor de les peces d’en Ferran, que algunes s’han perdut i altres recuperat. En tot cas, el que ens han explicat és que pretenien tot aquell teatre que hi havia. Segons ens han dit, la poesia podia haver-hi tingut cabuda, però aquell espai es convertirà en tota una altra cosa que no és el teatre que hi havia hagut. Per tant, tampoc tenim clar fins a quin punt a nosaltres ens podria haver interessat mantenir la poesia en aquell lloc. La reunió ha anat així. Nosaltres estem buscant un espai que s’adecuiï millor al que és l’Horiginal, que no té res a veure amb el que ho estan convertint.

LC: Per si no queda prou clar, és important que el grup Confiteria no va transmetre bé la informació. Ni a ells, que quan els van fer l’inventari, no els van dir que hi havia les obres d’en Ferran. Ni a nosaltres, que ens van facilitar el contacte d’un soci que es veu que no respon mai el mòbil. Se’n van desfer sense importar-los res el cicle. No estan obligats a que els importi, però a nosaltres sí que ens importa i per això ho expliquem.

És curiós que si tenen una certa voluntat cultural no vulguin seguir…

MS: Potser és un àmbit més lucratiu i que té més públic.

LC: Tampoc no hi estan posant un Starbucks.

RS: Podrien haver set mínimament sensibles. No fer-nos aquest ghosting espectacular. No ens han dit absolutament res.

Per aquells que no coneguin l’Horiginal, què dirien que representa el cicle per la poesia catalana?

MS: Ha estat el lloc de consolidació de les dinàmiques que neixen als anys 80 d’oralització de la poesia. És a dir, durant els anys de la transició hi ha tot una sèrie d’autors, com l’Enric Casasses o la Dolors Miquel, que porten la poesia escrita al que Lis Costa anomena poesia pública. Aquells anys allò es feia en espais més espontanis, eclèctics i de manera menys regular. L’Horiginal és la consolidació  d’aquesta dinàmica de poesia oral en un espai fix i amb una regularitat setmanal, els dimecres. La poesia catalana és com és gràcies a l’Horiginal. És la consolidació d’una manera de fer molt oral que és una característica de la manera com s’escriu avui dia, encara.

RS: Molts poetes que treien el primer llibre de poesia, volen venir a recitar o actuar per primera vegada. 

MS: A més, aquesta presència del recitat té conseqüències sobre el paper. La poesia catalana és de les més metrificades d’Europa on es fa servir molt el vers lliure. Perquè tenim aquesta tradició més popular i més oral. Potser, sense l’Horiginal, no s’hauria consolidat aquesta tendència i ara estaríem fent una cosa més de vers lliure o ves a saber. 

Mireia Calafell a l’Horiginal Poesia @Francesc Gelonch

En termes socials té un valor, també, com a motor de projectes o xarxa?

LC: Hi ha editorials que han nascut a l’Horiginal, com la Breu. Moltes amistats o aliances poètiques s’han anat gestant allà. És un punt de trobada i intercanvi de mirades.

RS: També és molt transgeneracional. Tenies un públic que s’anava mantenint d’una certa edat i, a poc a poc, anaves veient persones més joves que s’interessava i que per la regularitat dels dimecres venien a veure què passava. Després es coneixien, quedaven els dimecres. Va pujant tota una xarxa.

MS: Faré un punt d’autocrítica. Tenia la funció una mica de tertúlia. Del que podrien haver estat al segle XIX les tertúlies, en el sentit de no només veure espectacle, sinó de després comentar-ho. Sí que és veritat, que el raval potser fa 22 anys era diferent de com és ara. No teníem cap mena de vincle amb el barri. Fas una funció social diferent anant a recitar en un ateneu de barri de debò, que venint a recitar a l’Horiginal. Era un bolet cultural dins el Raval, però que no tenia molt vincle amb el barri. La incidència fora del galliner de poesia catalana era poca. Potser és una manera que ens dona a nosaltres de buscar altres maneres d’incidència social fora del que és el galliner de la poesia. Que és molt i també cal fer xarxa dins la poesia. Amb característiques del raval, a vegades preguntàvem si l’Horiginal afavoria una certa gentrificació del barri. Ens han fet fora, però potser és oportunitat per plantejar formes més sostenibles de cultura.

Ara cap on van? S’aturen, segueixen..

 RS: Ara per ara ens ha acollit la Calders i el dia 13 tornem perquè no volíem suspendre la programació. La Calders és  temporal, però volem temps per valorar. Tenim llocs en ment i hem de veure quina pot ser la millor casa nova per l’Horiginal. La idea és anar trobant altres espais.

Raquel Santanera a l’Horiginal Poesia @Francesc Gelonch

Buscaran que sigui al centre de Barcelona o ho veuen impossible?

LC: Encara no ho sabem. Tenim una llista de llocs que hem d’anar a veure per si podem encaixar-hi.

Fer-ho sempre els dimecres és important, oi?

MS: La periodicitat sí. Dimecres és bon dia perquè dijous i divendres ja passen coses.

LC: Hi ha gent que no té xarxes ni mòbil, com el Joan Vinuesa, que es planta cada dimecres allà. No t’obliga a estar pendent. Arribes allà i passa alguna cosa cada dimecres.

Poden avançar res de la programació que vindrà?

LC: Primer dia ens agradaria fer un acte una mica reivindicatiu. Quan vam entrar vam intentar fer-ho. Volíem posar sobre la taula el que passa a la ciutat on vivim i l’especulació que hi ha. Potser recuperem la idea per posar sobre la taula el conflicte en el que vivim.

Com valoren la resposta que han tingut després de l’anunci?

LC: La comunitat poètica i cultural ja ens imaginàvem que respondria molt bé. Mola gent se sent l’espai molt seu. Moltes generacions hi han passat i en tenen record molt maco.

MS: Ens ha sorprès potser més els mitjans, sobretot a nivell audiovisual.  Està molt bé que busquin notícies. Però, també estaria bé que busquin espais culturals per parlar més enllà de la noticia del dia com el tancament de l’Horiginal. Igual que nosaltres fem coses cada dimecres, també estaria bé que als mitjans més grans es parlés de cultura diàriament.

LC: No de la cultura dels grans macrofestivals que trobes a vegades.

MS: O del nou disc de la Rosalia. Ningú està al cas del nou disc de la Rosalia, oi?

Xavier Puig Sedano on Twitter
Xavier Puig Sedano
Xavier Puig i Sedano és periodista del setmanari El Temps. Nascut a Pineda de Mar, Maresme de Llevant, el 1994. Cultura popular, en el sentit ampli del concepte.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close