Foto:

Xavier Mas Craviotto

Poeta

Poesia / L'Autoestopista

Xavier Mas Craviotto: «La poesia fa visibles realitats subterrànies»

Xavier Mas Craviotto (Navàs, 1996) va viure un 2018 d’alta intensitat, amb la publicació del primer poemari, Renills de cavall negre, reconegut amb el I Certamen Art Jove Salvador Iborra, i la primera novel·la, La mort lenta, reconeguda amb el premi Documenta. Una irrupció literària esclatant, que posava les bases d’una veu a tenir molt en compte. Tres anys després, publica La gran nàusea (LaBreu, 2021), un poemari circular, que comença amb l’esfondrament d’una casa i acaba amb l’esfondrament d’una ciutat.

Al llibre hi llegim un trajecte que va del pas de la individualitat a la col·lectivitat, partint de la “percepció d’un esgotament de les coses que m’envoltaven”, com explica l’autor en aquesta conversa. A partir del punt de partida, Mas Craviotto llegeix i es documenta per teixir un llibre cíclic, amb un principi i un final i, sobretot, amb una evolució: de l’intangible al més tangible.

“Agafo la gran nàusea, un símbol desenvolupat pels existencialistes, i la porto a l’extrem. Aquest malestar intangible es converteix en una reacció biològica física”. Per això, aquesta estructuració del llibre feta “a partir de les tres fases del vòmit”.

Esgotament de les estructures convencionals

El poemari té Sartre i Nietzsche com a punt de partida, i fa el trajecte de la mà de Svendsen, Handke, Vinyoli, Ferrater o Maria Callís, entre d’altres. Autors llegits, païts i presents en la imatgeria que Mas Craviotto necessitava pel llibre. “Vivim un cert esgotament de les estructures convencionals”. De fet, per això escriu poesia: “per fer-me visibles realitats que altrament no veuria si no les digués amb la paraula poètica”.

“Hi ha elements —continua— que no veiem si no hi posem la paraula. La poesia fa visibles realitats subterrànies. Però, la poesia també és una manera d’acostar-se diferentment a la llengua”. Una llengua que desgastem contínuament en l’ús quotidià, com molt bé coneix un autor que actualment és professor de llengua i cultura catalanes a la Universitat de Bristol, Regne Unit, i un dels fundadors de Com ho diria, plataforma digital especialitzada en l’argot juvenil del català.

Esteve Plantada
Granollers, 1979. És poeta, periodista cultural, crític de cinema i professor del Màster de Periodisme Literari de la UAB i del Laboratori de Lletres. Ha estat cap de cultura de Nació Digital i coordinador d'"El Temps de les Arts". Col·labora regularment a "El Temps", "En Línia" de TVE, "Àrtic" de betevé i "Catalunya Migdia" de Catalunya Ràdio.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close