Miquel Àngel Llauger

poeta i traducctor

Poesia / L'Autoestopista

Miquel Àngel Llauger: «Practico la formalització mètrica, però no en faig un dogma»

Miquel Àngel Llauger (Palma, 1963) ha anat construint, pas a pas, llibre a llibre, una trajectòria interessant, solidíssima i molt coherent amb la manera d’entendre el fet poètic. Coneguda veu de l’activisme ecologista, editor d’Anostrats.cat, traductor i escriptor, la seva obra poètica viu un moment dolç, i de notable producció, amb uns darrers deu anys d’alta productivitat lírica, també pel que fa a les traduccions i a l’assaig.

D’El mussol i el mixet-Versions del light verse i del nonsense verse (2013) al darrer Llum de cançó (2022), passant per La gratitud (2014), Zooscòpia (2016), Volen quan volen (2017), Fourmillante (2018) i A d’armari. Un abecedari de les coses de casa (2019), amb l’aval del reconeixement en premis com el Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí (1986) per L’arena de l’amor, el Crítica Serra d’Or de traducció (2013) per Antologia de Spoon River d’Edgar Lee Masters, o el Poesia Sant Cugat a la Memòria de Gabriel Ferrater (2018) per Fourmillante.

L’última creació poètica, Llum de cançó (Edicions 62, 2022), també arriba amb guardó, i de prestigi: l’Ausiàs March de Gandia. Hi trobarem poemes que neixen d’una anècdota, però que la traspassen; poemes que són versions lliures o recreacions d’altres poemes i autors; un llenguatge vibrant i harmònic, que arriba a fer música amb les paraules; i una gran pulcritud i precisió formal, feta d’emoció i ironia.

Una poètica a la recerca de la música

Les dues parts que el formen (“La parla de les mèrleres” i “Els nins de maig (Matèria de Bretanya)”) gairebé podrien llegir-se com dos llibres en un sol volum. “Certament, més que un llibre és un volum que n’aplega dos”, reafirma. “Una part és formada per una miscel·lània de poemes diversos, i l’altra, té una narrativa de conjunt. Però el títol, Llum de cançó, reflecteix allò que té d’unitari”. La voluntat de crear a partir del joc clàssic del cant poètic, la voluntat d’artifici sense caure mai en la fredor. I fer que tot acabi vibrant.

“Practico molt la formalització mètrica, però no en faig dogma”, explica, en aquest sentit. “Avui hi ha tantes maneres de fer poesia com poetes. Però jo ja no ho sabria fer d’altra manera. No entenc la mètrica com una cosa externa, forçada, sinó com allò que li dona música a la poesia”.

Darrerament, Llauger també ha publicat Corfú, Cabrera, Martinica. Breviari d’illes i miratges (2021), “una mena d’assaigs amb notes diverses que barreja poesia amb fantasia i referències diverses”. El trobareu a Lleonard Muntaner.

Esteve Plantada
Granollers, 1979. És poeta, periodista cultural, crític de cinema i professor del Màster de Periodisme Literari de la UAB i del Laboratori de Lletres. Ha estat cap de cultura de Nació Digital i coordinador d'"El Temps de les Arts". Col·labora regularment a "El Temps", "En Línia" de TVE, "Àrtic" de betevé i "Catalunya Migdia" de Catalunya Ràdio.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close