Han hagut de passar sis anys per gaudir d’un nou llibre de Mireia Calafell. L’any 2014 publicava Tantes mudes (Perifèric), que va guanyar el prestigiós Premi Lletra d’Or i va sacsejar ànimes. “Em sorprèn que la gent tingui tantes coses a dir. A mi em costa”, confessa.
Codirectora del BCN Poesia, parlem amb Calafell de l’edició del festival que se celebrarà del 13 al 19 d’octubre, amb l’acceptació de la fragilitat de no saber què passarà –”treballem amb la incertesa”–, però amb els criteris de sempre ben clars: “homenatjar la nostra herència i projectar-se cap al futur amb la veu de poetes que contemplin diversitat de formats”. Poesia en diàleg, amb la inclusió de”produccions pròpies a partir del que ha passat aquests dies”.

Més enllà del festival, Calafell es troba presentant el seu darrer llibre, Nosaltres, Qui (LaBreu), on ha treballat a partir del “nosaltres” i ha sortit de les reflexions del jo, “que és des d’on havia investigat fins ara”.
“Es fonamental preguntar-nos qui som, sobretot quan ens volen definir a través de les violències que exercim”, detalla. “Som l’Europa que converteix el mar mediterrani en morts? És molt terrible, això, i cal plantejar-s’ho”.
Un nou llibre, guardonat amb Premi Mallorca de poesia 2019, on reivindica la felicitat com un assumpte col·lectiu. “La felicitat no és una qüestió personal, sinó col·lectiva i social. Si no ho veiem així, li estem posant les coses fàcils al sistema”.
Els poemes també entren en d’altres terrenys, com “la por de les dones de caminar soles per la ciutat a segons quina hora de la nit” o en la concepció de “l’amor com a trinxera”. Per acabar amb la certesa que “qualsevol prohibició obre la possibilitat del seu revers”.
