En aquest 2020 tan complex i estrany, en uns temps on veiem com van tancant, a poc poc, sales de cinema, de teatre, locals emblemàtics, l’Acadèmia del Cinema Català ha volgut retre homenatge a les 13 sales centenàries de Catalunya. Memòria i compromís en la cultura que ens forma i ens fa ser el que som.
En un acte celebrat el 27 d’octubre, Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, es va presentar el catàleg signat pel crític, articulista i escriptor Toni Vall, que recull la història de les sales centenàries que hi ha al nostre país encara en actiu, en una llista “on el passat i el present es donen la mà”.
Amb el tancament del Cine Texas encara recent i amb diverses sales que han anat desapareixent en els darrers anys, la pregunta no es pot defugir: què podem fer-hi? “Res, em temo que és una batalla perduda”, diu, en una dosi de realisme. “Anem cap a un model no gaire esperançador“.
I afegeix que “la cultura i el patrimoni cultural o urbanístic d’un municipi s’ha de reivindicar, protegir i posar en valor”, amb accions que haurien de ser imprescindibles. “Des de les institucions i administracions públiques s’ha de fer l’impossible per conservar aquest patrimoni“.
Les tretze sales són el Centre Parroquial d’Argentona, el Cinema Bosque (Barcelona), la Sala Mozart (Calella), el Casal Camprodoní (Camprodon), el Cinema La Calàndria (El Masnou), el Cinema Mundial (La Bisbal d’Empordà), el Foment Mataroní (Mataró), el Teatre Cinema Comtal (Ripoll), el Cinema Catalunya (Terrassa), els Cinemes Imperial (Sabadell), el Casino Prado (Sitges), El Retiro (Sitges) i el Cinema Catalunya (Ribes de Freser).
El catàleg, que és disponible aquí en suport digital, recull la història exhaustiva –i moltes vegades sorprenent– de cadascuna d’elles.
