Arts visuals

En ple procés de dissolució, després de mesos d’autoreflexió a causa de l’aïllament social com a conseqüència de les mesures sanitàries, la cultura està a punt d’esclatar. Ens cal l’altre, els altres. Per tallar el flux de l’escriptura en el curs dels dies d’estiu -parèntesi d’emergències en baixa intensitat-, vaig proposar als artistes d’escriure ara ells; i construir, així, un mosaic socioestètic de significació històrica.

Aquest és el cinquè lliurament. Andreu Gomila, dels Poetes de guàrdia, envia una fotografia de l’àlbum familiar de la Mallorca d’abans del turisme i hi implica el fotògraf en el marc de la guerra freda: una paràbola potent per explicar-nos que res no és mai el que sembla. L’artista Jordi Mitjà, amb una sèrie de retrats amb el foc de l’estiu, reivindica l’amistat, la joia de viure, l’autèntc i la radicalitat de les coses petites com una forma de resistència per anar endavant. L’artista Rosa Tharrats i el poeta Gabriel Ventura també tornen als fets (escriure i caminar, pintar i banyar-se), com els presocràtics, per descobrir el possible poètic: fer ballar l’art i metamorfosejar. El galerista Huc Malla congrega els artistes, que surten del confinament, per abraçar-se al voltant dels colors primaris com una consigna en majúscules: “Després del dolor hi ha l’amor”. I el jove poeta, inèdit, Guillem Pérez, fill de la roca, descobreix, sense edat, l’innominat, metafòricament des dins d’una piscina buida.

I així, fent cadena de continuïtats en l’amistat i la complicitat de l’art, es dona el pas a la propera convocatòria oberta, cara al darrer cap de setmana d’agost. Qui ho desitgi, que envïi la seva postal d’estiu amb la imatge a la cara i el text a l’anvers.

POSTAL D’ANDREU GOMILA

Postal d’estiu enviada pel poeta de guàrdia Andreu Gomila.

La foto és de finals dels anys 50 del segle passat. Una dona molsuda sosté un caniche i un home, enjogassat, beu d’un càntir, potser vi, però segurament és aigua. Són a Camp de Mar, a Andratx. I són la cuinera i el jardiner de la finca d’uns anglesos. Qui dispara és Thomas Harris, l’amo, que busca una imatge folklòrica en aquella Mallorca d’abans del turisme. Aleshores era pintor. Però res no és mai el que sembla, ja que en Harris també era agent de l’MI5 britànic, va ser qui va enrolar Garbo i presumpte contraespia soviètic, col·lega dels Cambridge Five. L’home és el meu padrí. La dona, la meva padrina. I no sé si eren tan feliços.

Andreu Gomila

POSTAL DE JORDI MITJÀ

Jordi Mitjà, estiu a Cadaqués, 2020. Fotografia analògica de Jordi Ribas.

A l’esfera d’aquests nous comportaments pandèmics, l’amistat és una forma nova de resistència. Retrobar-se, conversar, menjar, riure… la joia mateixa d’existir es fa més i més present en aquesta urgència de les distàncies ultra asèptiques. Cal pensar el que hem abandonat, el que queda enrere amb la vista posada amb el que tenim davant. No renunciar a l’autenticitat i desvetllar la radicalitat dels actes més senzills.

Jordi Mitjà, estiu a Cadaqués, 2020. Fotografia analògica de Jordi Ribas.

Quan apaguem les fogueres, el foc desvetlla tot el que ha presenciat.

Jordi Mitjà, estiu a Cadaqués, 2020. Fotografia analògica de Jordi Ribas.

Jordi Mitjà

POSTAL DE ROSA THARRATS I GABRIEL VENTURA

Postal d’estiu enviada per l’artista Rosa Tharrats i el poeta Gabiel Ventura des de Prades

T’escrivim des de Prades, on ens hem retirat uns dies del frenesí estival de Cadaqués  per escriure, caminar, llegir, dibuixar i banyar-nos al riu (com en Miró, que venia a pintar les pedres vermelles de l’esglèsia del poble). Jo acabo un llibre de poemes ple d’ulls i d’incendis, que sortirà aviat, abans de finals d’any, i la Rosa ultima les seves properes exposicions al Museu de l’Empordà i a Madrid. La Rosa, aquàtica, ha estat llegint una història de l’aigua escrita per un explorador nord-americà. Jo m’he decantat per Heràclit i un assaig sobre José Val del Omar, cineasta andalús del foc. Gran influència per al meu proper llibre, per cert. El Fuego de Castilla reflectit al mirall verd i blau i perla del riu. Hem descobert uns gorgs esplèndids, on la Rosa ha fet ballar els seus teixits. Aquí els ocells volen arran de terra, com granotes amb plomes. Camins vermells i avellaners. T’enviem un poema i algunes imatges.

Abraçades i flors, Rosa i Gabriel

Rosa Tharrats, “Triangle iceberg”.

34

La fusta i les pedres ploren

la nostra destrucció.

Objectes d’un combat

que no ens pertany,

bracegem al voltant

d’un cap en flames.

Canviem buits de lloc,

mirem el fang com s’asseca.

Però les mosques i els ossos ens diuen:

sou dels núvols,

la vostra llum ve de l’aigua.

Rosa Tharrats, “Iceberg triangle”.

PS:

El que más da más tiene:

matemáticas de Dios.

José Val del Omar

Rosa Tharrats i Gabiel Ventura

POSTAL D’HUC MALLA

L’artista Oliver Chanarin, el galerista Huc Malla, Erika Prüfert i Cesca Llavina a la galeria Cadaqués el dia de la inauguració de l’exposició “Red Yellow Blue”.

L’artista Oliver Chanarin seu al sofà vermell de 2001: una odissea a l’espai de Stanley Kubrick, el dia de la inauguració de l’exposició Red Yellow Blue a la Galeria Cadaqués. “After pain there is love”, du imprès, amb lletres majúscules i vermelles, sobre el blanc del cotó de la samarreta. Una consigna elemental i atemporal, que ens crida fervorosament, avui més que mai, a congregar-nos après le déluge, a abraçar-nos i a corprendre’ns els uns als altres. Aquí, els artistes no han reculat: venen d’un món desconfinat i s’estampen, encara avui, sobre el blanc cadaquesenc. S’apleguen a la Galeria Cadaqués i a les taules del Maritim Bar.

Vicenç Altaió, d’esquena, amb la placa que Marítim bar posà a l’editor i llibreter Joan Tharrats.

Tal vegada són ells el nostre color primari; tal vegada són ells els que escriuen la consigna elemental i atemporal del bar –pavelló artístic, tal com el qualifica l’estimat Altaió- amb lletres grosses i vermelles. La història del Marítim ha estat, és i serà un relat d’artistes que l’escriuen en majúscules.

La productora d’Andergraun, el galerista Huc Malla, l’escriptora i crítica d’art Catherine Millet, el cineasta Albert Serra i l’escriptor Jacques Henric al Marítim bar, a Cadaqués.

Huc Malla

POSTAL DE GUILLEM PÉREZ

Guillem Pérez envia la postal d’estiu des de Llança.

Blau amagat entre les mates, he nascut al córtex d’una roca vespertina, plena d’àgata, fum i claredat. Miri com tomben, secretament vetllades, les imatges somortes de la certesa. El mar té la forma exacte dels meus ulls. No recordo la meva edat. Avui he decidit baixar de la roca, travessar el bosc com un portal obert lleuger de privilegis, i descubrir què hi ha més enllà de la riba.

Guillem Pérez

Vicenç Altaió Morral

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close