De la festa lúdica a la reivindicació, no podem oblidar els presos polítics ni els exiliats. La festa major d’enguany de Barcelona està afectada per la crisi sanitària però també per una llarga crisi política de representació democràtica. La cultura, privada de l’espai públic presencial i multitudinari dels esdeveniments de cultura popular i artístics, es veu sotragada en tenir liders polítics empresonats. La tradició mítica explica que la patrona de la ciutat encomanà al monarca de crear una ordre per bescanviar-se amb els ostatges. La transició va oferir un model popular i participatiu; la doble crisi reclama del món de la cultura un compromís pels drets socials i culturals. “Jo m’ofereixo”. He demanat a persones del món cultural que, en representació arbitrària de diversos sectors, de l’art al disseny, de la dramatúrgia a la poesia visual, i de la dansa al cinema, que enviessin a El Temps de les Arts unes imatges i uns textos de creació lliure pro amnistia. Aquest n’és el resultat.
POSTAL PRO AMNISTIA ENVIADA PER DOLORS MIQUEL
364 dies siderals
Al diari només hi venia la paraula AMNISTIA i l’ordre que tots els qui poblaven havien poblat o poblarien la terra catalana esborressin el dia 11 de setembre dels seus calendaris i es concedissin el perdó -a ells mateixos i en tot-, durant més de 1000 anys. Una veritable PERFORMANCE artística, amb la prescriptibilitat de tots els crims, fins els de lesa humanitat.
El perdó fou una violència per a l’ànima. L’ànima sagnà i es va retòrcer com una serp a qui torturés el seu propi verí.
Magdalena de Geralt ho notà vora una finestra de la ribera del riu Segre per on entrava un sol pàl·lid amb una llum Vermeer, física i serena.
El cap del General Moragues, penjat dins d’una gàbia de ferro al Portal de Mar Barceloní, feu sonar el Corn Rugós que atragué mariners ebris i gavians, com atreu a un nadó la llet de la mare.
Perquè per mil anys que perdonis, mai sabràs a qui.
Dolors Miquel
POSTAL PRO AMNISTIA ENVIADA PER LLUÍS-ANTON BAULENAS
Amnistia
No et pots autoamnistiar, t’amnistien.
Amnistia qui té poder de fer-ho. De vencedor a vençut. De perdonant a perdonat. Aquest sí, aquest no.
Graciosament, que es diu.
Quina gràcia.
El dit pudent t’assenyala, com qui assenyala el delinqüent indultat cada any, per setmana santa.
“Que bons que som”.
I no és això, burros.
Aquí és al contrari. Nosaltres, permetent-vos el pas administriatiu d’amnistiar, us permetem de conservar la ficció il·legítima, ens permetem d’oferir-vos una sortida digna. Perquè ni tan sols no heu vençut.
I encara menys, heu volgut perdonar.
Que ho tingueu clar: Amnistiant-me, us esteu amnistiant vosaltres, burros.
Lluís-Anton Baulenas
POSTAL PRO AMNISTIA ENVIADA PER ISONA PASSOLA
NISTIA
NISTIA: tots a fora! Jo m’ofereixo a cridar el mateix que cridava fa més de 40 anys: LLIBERTAT, AMNISTIA, ESTATUT D’AUTONOMIA! Ara no tenim llibertat d’expressió, tenim gent a la presó per defensar idees polítiques i ni tan sols es compleixen els pactes econòmics i d’altres que mana un estatut que a sobre, no és el que vam votar nosaltres i es va ratificar a Espanya.
Isona Passola
POSTAL PRO AMNISTIA ENVIADA PER FRANCESCA LLOPIS
Encendre la foscor
Construint l’interior amb un esclat
la solitud s’emmiralla en la llum,
Ofegant el forat encès
La memòria s’il·lumina.
Vam cremar els carrers,
però no els arbres
Vam parar els avions,
però no els ocells
Vam caminar autopistes
per deixar lliures les vides
Francesca Llopis
POSTAL PRO AMNISTIA ENVIADA PER PEP DURAN
LI FALTEN LES FLORS
Un fil de ferro negre, dibuixant però assenyalant el punt, el pany… tot esperant els colors que aviat han d’arribar.
Pep Duran
POSTAL PRO AMNISTIA ENVIADA PER TONI JODAR I BEATRIU DANIEL
Alerta, silenci,escolta, moviment ( AM-NIS-TIA )
Toni Jodar i Beatriu Daniel
POSTAL PRO AMNISTIA ENVIADA PER XAVI CAPMANY
AMNISTIA?
Perdó, gràcia i clemència. Indecència.
Oblit, magnanimitat i condescendència. Sentència.
Descàrrec, prerrogativa i bonesa. Comèdia.
Exculpació, pietat i misericòrdia. Falòrnia.
Remissió, excepció, justícia… Injustícia.
L’Amnistia? Vestir de llarg una ferida.
Xavier Capmany
POSTAL PRO AMNISTIA ENVIADA PER BIEL BARNILS
Biel Barnils
POSTAL PRO AMNISTIA ENVIADA PER IGNASI LÓPEZ
al camí
tallat
que tornarà
a Sta. Perpètua
hi falta
el seu nom
Ignasi López
POSTAL PRO AMNISTIA ENVIADA PER DUAITA PRATS
“Amnistia nocturna”
Cada nit, en la foscor de l’estança, jo em lliuro.
Travesso els barrots i la porta tancada, i surto volant cap als patis en festa, on les rialles s’enduen la tristesa del vent i els desitjos s’amaguen només per jugar.
Ingràvida navego el sostre estelat, aterro als teulats i acotxo els llençols de la gent que m’estimo, que pena per mi en llits de vigília.
I lliurant-me sencera al cel infinit, em donc als sentits i tremolo de goig mentre agito les ales de l’ànima blanca que habita la meva més íntima, certa, lluminosa llibertat.
Duaita Prats
El text està inspirat en la carta de 1974 que Salvador Puig Antich va escriure al seu germà Guillem en la imminència de la seva execució.
“Estimat germà Quim:
La nova és escueta: condemnat a mort. Han portat a terme una venjança irracional. Seria molt difícil exposar els meus sentiments en aquests moments. Fàstic, fàstic és el que sento.
Accepta aquestes línies com a afirmació dels meus sentiments vers vosaltres. Jo he trencat amb tot i accepto les meves responsabilitats. Sang que es vessarà, però no inútilment.
Bé, xiquet, tot el que possiblement podria dir-te va dins d’aquestes línies i en la tristesa del vent.
T’estima,
Salvador Puig Antich
Salut i anarquia.”
POSTAL PRO AMNISTIA ENVIADA PER JAUME C. PONS ALORDA
Mars d’alliberaments
La llibertat existeix,
l’he vista,
és a la presó.
ENRIC CASASSES
Amnistia: jo m’ofereixo amb els meus textos, que és com dir amb els meus ossos, per tal que arribi el dia del sagrat alliberament. I l’emprenyada que arrossego per haver de demanar amnisties i alliberaments quan l’únic realment digne seria tenir la llibertat i, a més, sense haver-la haguda de demanar, perquè la llibertat no es demana si és de veres, i si la llibertat existeix, algú diu que l’ha vista, és té directament i punt. Mare de Déu de la Mercè, Mare de Déu de la Llibertat, Mare de Déu de l’Alliberament, Mare de Déu de Cavorques i Robines i Binior i de la resta del País Català, Santíssima Mare de Déu Multiplicada a través de l’Escriptura Col·lectiva, pregueu per nosaltres, per tot el que ha passat i per tot el que encara ha d’arribar. Anem.
Jaume C. Pons Alorda
Poeta, assagista, crític d'art, editor, articulista d'opinió, agitador cultural i traficant d'idees. És autor d'una obra literària i artística extensa i interdisciplinària que comprèn llibres de poesia, d’investigació cultural i la sèrie “Tràfic d’idees”. En paral·lel ha desenvolupat una tasca molt significativa com a curador i director d'exposicions humanístiques i científiques i com a creador i director de les revistes d’art i lletres Tarotdequinze, Èczema, Àrtics i Cave Canis. Ha dirigit el centre KRTU (Cultura Recerca Tecnologia Universals) i Arts Santa Mònica. Va ser el protagonista del film “Història de la meva mort”, d’Albert Serra. Actualment és el president de la Fundació Joan Brossa.