Clàssica

Preludi amb risc de fuga: el retorn de la música clàssica

Piano, piano, si arriba lontano, que diuen els italians. I en temps de coronavirus la música clàssica fa precisament això. Arrencar amb suavitat per assegurar un retorn a la normalitat que deixarà imatges (i vivències) insòlites en una sala de concerts, però que —i en això hi ha acord generalitzat— resulta més que necessària per a la recuperació d’aquest sector clau del teixit cultural.

Tot i la cancel·lació d’algunes de les grans cites musicals d’estiu i les exigències de seguretat escènica sobre les quals el sector discrepa, la música tornarà a sonar aquest mateix juliol en formats més reduïts però no per això menys intensos. Aquells que van decidir aguantar el tipus, s’adeqüen a la nova contingència amb propostes kilòmetre zero; altres treuen múscul i reobren portes per poder dir Ja som aquí! i, recuperant els vells costums, s’avancen continguts per a un curs 2020-21 que, malgrat les incerteses que encara hi planegen, tothom espera pugui ajudar a recuperar part d’allò que la Covid s’endugué.

Però les circumstàncies, és clar, no són les d’abans: cal mantenir un ull posat en l’evolució de la pandèmia, per si fos necessari fer marxa enrere, i per descomptat, cal extremar les mesures de seguretat, en especial —i això no és cap secret— si es té en compte l’edat avançada del públic habitual de les sales d’òpera i concert. Per aquesta raó, en aquest darrer tram de la tornada a la normalitat, els concerts redueixen la seva durada i eliminen els entreactes amb el fi de minimitzar el contacte directe entre els assistents, que també hauran de prescindir d’altres serveis habituals, com el de guarda-roba o els programes de mà, que ja no existiran en format físic, només on line. La mateixa recomanació es fa per a les entrades: millor en el mòbil que no pas en paper. També s’ha previst que l’accés als espais sigui esglaonat, per el qual els espectadors hauran d’armar-se de paciència i arribar amb més antelació del que és habitual.

Preparació del Teatre Grec de Montjuïc, amb un aforament reduït a 800 persones. ©Grec

Malgrat tot, les previsions són que el públic no només frissa per ocupar els seients de bars i terrasses sinó també les butaques dels recintes musicals i escènics. Aquest ha estat un dels arguments per a la celebració aquest estiu del gran festival de Barcelona, el Grec 2020, en una extensíssima edició que durarà, en part, fins l’any vinent i que concedeix especial protagonisme a la música, clàssica inclosa. A més del seu emblemàtic i tradicional escenari del teatre Grec de Montjuïc —que obre portes amb un aforament limitat a 800 persones, sense servei de restaurant ni copes al finalitzar els espectacles—, els concerts del festival s’estendran a altres espais de la ciutat, entre ells el del Palau de la Música Catalana, primera gran infraestructura musical que   repren l’activitat el dia 1 de juliol.

Després de tres mesos de tancament —que, de pas, han permès al recinte modernista la restauració de les figures escultòriques del seu escenari—, el Palau aposta per recuperar la normalitat amb la reactivació de les visites turístiques a la seva sala, més adreçades ara a un públic local que no pas internacional, i el nou cicle Estiu al Palau, que oferirà 22 concerts fins al 15 de setembre, dotze dels quals seran noves propostes amb artistes locals i altres, recuperació de programes perduts  durant el confinament. L’única figura internacional serà el tenor anglès Ian Bostritdge, que debutarà al Palau amb el Viatge d’hivern, de Schubert.

El Palau de la Música Catalana va aprofitar els tres mesos de confinament per restaurar els grups escultòrics del seu escenari. ©Albert Serra

“Obrim perquè la nostra missió és fer música clàssica en directe, per ajudar a dinamitzar un sector que ha quedat molt tocat per la crisi i perquè el Palau és i serà un lloc segur”, assenyala el director general de la institució, Joan Oller. En aquest darrer sentit, el missatge de la casa –i de la resta de sales— és clar: els concerts son un espai segur. “I les nostres mesures aniran encara més enllà del que diu ara la normativa, perquè obrirem amb un aforament d’entre un quart i un terç, i no pas del 50”, afegeix Oller. Per la mateixa raó, el Palau post Covid-19 comptarà amb càmeres termogràfiques que mesuraran la temperatura dels espectadors de manera no intrusiva, catifes per a la desinfecció de les sabates, màquines de depuració de l’aire i una estricta higiene dels espais comuns.

El pianista Albert Guinovar protagonitzarà el recital amb el qual el Palau de la Música reprendrà la seva activitat artística. ©Igor Studio

Sota aquestes circumstàncies, el pianista i compositor Albert Guinovart serà el protagonista del recital inaugural. Serà la primera actuació en directe del músic desprès del confinament, període que ha aprofitat per crear una obra nova, Cinc novel·letes, que estrenarà davant una sala visualment mig buida i amb espectadors emmascarats. “La veritat és que no crec que aquesta imatge m’afecti perquè de vegades he fet concerts a llocs petits, davant 15 o 20 espectadors, i l’entrega és la mateixa o més que si tens una sala molt plena. Més aviat penso que el públic pot veure’s afectat en trobar-se aïllat. Per la meva banda, l’únic que em fa sentir una mica nerviós és el fet de tornar a un escenari després d’aquesta aturada tan llarga”, explica el músic.

Una escena de la producción de Don Giovanni, que obrirà la temporada 2020-21 del Liceu. © Monika Rittershaus

L’agenda de l’Estiu al Palau es centra en propostes cambrístiques —Dani Espasa, Núria Rial, Xavier Sabata, Juan de la Rubia, Enrique Bagaria, Marco Mezquida i el Quartet Gerhard, que celebra el seu desè aniversari, són alguns dels noms que trufen l’oferta—, tot i que també acollirà una plantilla de gran format, la de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, que aquest estiu també torna a l’activitat amb concerts a diferents cicles de la ciutat. Un d’ells serà el que oferirà al Palau, en el marc també del Grec, en el qual interpretarà les simfonies Júpiter, de Mozart, i Cinquena, de Beethoven, sota la batuta del seu titular, Josep Pons.

El Liceu acaba de presentar els continguts de la que serà la seva pròxima temporada. Un curs 2020-21 “obsessionat” —aquest és el leitmotiv de la programació— pel retorn a la normalitat i no fer passos enrere en el procés de renovació del discurs artístic posat en marxa pel seu nou director, Víctor García de Gomar. La Covid-19 però els obligarà a estrènyer-se el cinturó —deixen d’ingressar 16 milions d’euros per culpa de la pandèmia— i fer una reobertura tardorenca i progressiva, que no començarà oficialment fins al 24 d’octubre, amb un Don Giovanni, de Mozart, que pujarà a escena en una producció que garanteix el distanciament físic de cantants i músics. Abans d’això, i fora d’abonament, hi haurà un concert líric i una òpera no escenificada (Il Trovatore), pels quals es posaran a la venda només la meitat de l’aforament del teatre. I amb aquesta previsió –una ocupació al 50% és el mínim necessari per reobrir portes i garantir plaça a tots els actuals abonats—, continuaran treballant fins la Setmana Santa de 2021, moment en el qual preveuen que coses puguin tornar a ser com abans, perquè aleshores hi hauria disponible un tractament contra la malaltia, segons el director general del Liceu, Valentí Oviedo. 

De moment, i davant la incertesa que encara planeja sobre tot el que afecta la represa de l’activitat artística, una llosa que condiciona, sense dubte, la predisposició dels melòmans a l’hora de tornar als seus seients, el teatre flexibilitza la seva oferta obrint amplis marges perquè els abonats puguin desdir-se de la seva decisió si quan arrenqui el curs encara no ho veuen clar.  “De totes maneres, i durant els dies de confinament, nosaltres vam fer una enquesta i el 70% dels abonats que van respondre van manifestar la seva disposició a tornar al teatre tan aviat com s’obrissin les portes”, explica Oviedo.

Mentrestant, els musics de l’orquestra sortiran a trobar-se amb la ciutadania a espais que li son poc usuals, com els jardins del Teatre Nacional de Catalunya o del recinte modernista de Sant Pau, on oferiren dues actuacions de petit format —Max Richter: Vivaldi recomposed i Mendelssohn dialoga amb Bach— sota el també insòlit paraigües de l’edició XXS del festival Crüilla.

Una violinista amb mascareta, el primer dia d’assaig de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), en el seu retorn a l’activitat.

Tampoc l’Auditori de Barcelona obrirà portes aquest estiu, d’acord amb l’aposta per la “prudència” que fa el seu director, Robert Brufau. Això sí, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) acaba de tornar a la feina per gravar una sèrie de programes que s’oferiran a través de Catalunya Música i TV 3 aquest estiu. A manera de posada a punt, el retorn a l’activitat musical de l’OBC s’està fent amb plantilla reduïda i sota estrictes mesures de seguretat: distanciament físic de dos metros entre els instrumentistes, ús personalitzat de la mateixa cadira i faristol, accés restringit als espais comuns de l’edifici i, quan hi hagi actuació, caldrà venir amb el vestuari posat des de casa.

La nova temporada de l’Auditori, un innovador projecte liderat per Brufau que aposta per crear un relat que unifiqui tots els cicles de la casa, arrencarà el 17 de setembre amb una proposta de nova fornada, la Biennal Internacionals de Quartets de Corda, i es tancarà el juliol de 2021 amb un renovat Festival Mozart. Entremig estan previstes unes 200 produccions i 36 estrenes. Això sí, Robert Brufau no vol córrer riscos i en previsió, compta amb un pla B: la possibilitat d’oferir continguts a través d’auditoridigital.cat, la nova plataforma de streaming i segell discogràfic que posa en marxa l’Auditori.

La música clàssica però, no només està en mans de les grans institucions. Per tot el territori, desenes d’iniciatives privades, es preparen aquests dies per tornar als escenaris. A algunes les ha afavorit el calendari, com la tradicional Schubertiada de Vilabertran (Girona), que es podrà celebrar, com cada any, del 19 al 20 d’agost. A altres, en canvi, les ha costat una mica més posar-se en marxa. Tal és el cas de l’Orquestra Camera Musicae (OCM), de Tarragona, que oferirà la seva primera actuació post coronavirus el 10 de juliol, a la plaça Nova del Vendrell, en el marc de la celebració del centenari de l’Orquestra Pau Casals. Dos mesos després, el 19 de setembre, obriran una temporada 2020-21 en la qual, i per celebrar el seu 15è aniversari, comptaran amb una espectacular nòmina d’artistes convidats: Maria Joao Pires, Ivo Pogorelich, Mischa Maisky i Midori, entre d’altres.

Tomàs Grau, director de l’Orquestra Camera Musicae. ©Michal Novak

“Si no fóssim una orquestra privada, potser fa dies que hauríem tornat a la feina, però nosaltres no podem oferir concerts davant aforaments reduïts perquè depenem del taquillatge”, explica el seu director, Tomas Grau. “Per això la nostra lluita ara es mantenir el màxim de concerts en els quals també puguin tocar el màxim de músics possibles, perquè la gent no perdi aquests ingressos”. Per la mateixa raó, el director, que ultima aquests dies els protocols de seguretat que haurà de seguir la formació a les seves actuacions, considera excessives les exigències de distanciament físic de les orquestres als escenaris. “Si hem de posar a la gent a dos metros de distància, quans músics podem encabir en un escenari? I si hem de tocar amb plantilles reduïdes, evidentment hi haurà programes que no es podran fer”, argumenta el director, que també advoca per ampliar els aforaments de les sales. “Si podem seure a 15 persones en la terrassa d’un bar, perquè un teatre ha de funcionar a un terci de capaictat? Què la música és més contagiosa que anar en metro? Sense dubte, aquí hi ha alguna cosa que grinyola”, diu. I no és l’únic que pensa així.

Ana Maria Dávila

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close