Teatre

Projecte Ingenu: fer camí escènic en temps de precarietat

La companyia Projecte Ingenu celebra el cinquè aniversari representant la seva trilogia de Shakespeare al Teatre Akadèmia. Hem volgut parlar amb ells dels seus inicis, de l’evolució del seu llenguatge escènic a través dels tres muntatges i de com es gestionen i es mantenen en actiu en temps de precarietat.

Projecte Ingenu, 5 anys i 3 Shakespeares
Hamlet del 23 d’octubre al 3 de novembre
Romeu i Julieta del 6 al 17 de novembre
Vaig ser Pròsper del 20 al 24 de novembre
Al Teatre Akadèmia

Marc Chornet no buscava fundar una companyia. De fet, era crític amb el concepte perquè «veies gent que s’unia amb uns criteris molt estranys o per amistat. Feien una associació cultural i es deien companyia i algunes no van estrenar cap obra. Aquesta eufòria de les companyies, que era una manera de voler amagar la crisi i se li va fer publicitat des dels mitjans, em feia una mica de rabieta. Sí que es veritat que a la professió vas generant afinitats i les intentes protegir perquè et permeten fer equips de treball útils».

El desembre de 2013 Chornet i Anna Maria Ricart havien acabat els estudis a l’Institut del Teatre i tenien interessos comuns en uns llenguatges escènics i autors «que no els podíem abordar amb equipets d’un mes perquè es necessita pòsit. Vam començar pensant en gent que podia ser afí per conformar un grup de treball i entrenar de manera constant. Quedàvem els dissabtes al matí a la Nau Ivanow, que ens va acollir. I d’allí van sorgir una sèrie d’idees compartides de la necessitat de pensar el teatre des d’allò humà, és a dir, que el fet contemporani, les noves tecnologies i tot un seguit de qüestions que ens interessaven no ens fes oblidar que, el teatre, és l’única eina que tenim per pensar l’ésser humà de manera completa», explica el director.

Rosa Serra , protagonista de Hamlet
Rosa Serra es posa a la pell de Hamlet. Foto: David Ruano

CREURE EN L’ENTRENAMENT CONSTANT
No tenien ni nom. D’on surt Projecte Ingenu? «Molt fàcil, com treballàvem de gratis i dissabte al matí el primer grup de whatsapp es va dir Projecte Ingenu perquè no sabíem com dir-nos, projecte de tontos venia a ser. Després amb la paraula hi hem anat trobant un cert plaer, de vegades les coses passen sense que te n’adonis i sí, ens defineix bastant bé».

La necessitat de tenir un equip entrenat es transformà en la creença que els processos de creació «no podien ser finalistes, perquè llavors eren poc honestos i poc connectats amb la realitat. El treball permanent d’atenció i d’obertura ens permetia anar teixint un camí, i cada proposta que es mostrava al públic no deixava de ser una radiografia del nostre moment. No és que el director té una visió i els assajos es canalitzen per a materialitzar-la, sinó que es tracta de ser artistes de manera col·lectiva» diu Chornet.

Toni Guillemat és un dels actors de la companyia. Des del seu punt de vista aquesta manera de fer «requereix molta confiança en el grup, en el Marc i una cosa que sempre diem, que és anar al costadet. Si hi ha una idea o espurna ens hi estem una estona, no perquè no ens funcioni o ens sentim incòmodes s’ha d’abandonar i saltar a una altra cosa, hem de picar pedra. Moltes vegades ningú sabem cap on va, però la constància i confiança en què alguna cosa sortirà és el que ens fa avançar».

Un moment de Romeu i Julieta
Una escena de Romeu i Julieta. Foto: Andrea Torres

Per a l’intèrpret un dels grans reptes d’aquests cinc anys ha estat aconseguir que el calendari d’espectacles no es mengés l’espai de laboratori del qual van sorgir «som molt conscients que a cada assaig fem un escalfament, que un cop estrenats no podem perdre la constància i que hem de continuar a la sala d’assaig els mesos i setmanes entre projectes».

IN PRINCIPIO…. VA SER SHAKESPEARE
Shakespeare va ser el refugi inicial per trobar materials, fins que Raimon Molins va proposar a Chornet codirigir el Hamlet que volia tirar endavant. El director explica: «era la primera vegada que ens plantejàvem portar a escena allò que havíem anat treballant en petit comitè. Va ser la primera producció, entre Atrium i Projecte Ingenu, i la companyia es va acabar de consolidar amb Romeu i Julieta malgrat que ja havia sortit el nom». La història dels enamorats va arribar per casualitat, quan Clàudia Benito va dir que volia fer de Julieta. El director afegeix: «Ella va portar el Carlos Cuevas, la proposta comença amb ells dos i vam dir que sí com Projecte Ingenu perquè jo estava formant això i totes les coses que visualitzava en escena les havíem treballat el grup, al Hamlet també, però era més incipient i érem dos directors. Després el Pròsper ja és el trencament total amb el text».

Chornet i Guillemat incideixen en què la trilogia, a més de compartir l’aniversari amb el públic, és l’oportunitat de veure l’evolució del llenguatge de la companyia des de la presència del text dels inicis fins a la irrupció d’un llenguatge més proper al teatre visual, que marca les línies de futur. Com que Romeu i Julieta i Vaig ser Pròsper no han deixat de rodar, ara només han hagut de remuntar Hamlet. El director explica que «no hem pres decisions artístiques noves, bé, excepte en l’escenografia perquè estava destrossada. La complicitat i la maduresa dels actors és infinitament més alta. De sobre, és paraula, i nosaltres ara no estem gaire en aquesta línia. Sembla una mica un espectacle alemany».

Imtage promocional de Vaig ser Pròsper
A Vaig ser Pròsper la companyia s’inspira en La Tempesta

Quina fou la motivació per emprendre la trilogia? Marc Chornet diu rient «per no fer-ne mai més cap; per nosaltres ha estat fer P3, P4 i P5. Molts cops em diuen que Shakespeare és difícil, i no! És molt guai perquè t’ho fa tot ell. Has de saber que s’ha de retallar, hi ha molta redundància. Però també existeix molta literatura, hi ha tantes versions que tens moltes pistes. Tant per un director com per un actor, Shakespeare significa no poder mentir perquè diu el pensament tot sencer. Hi ha mentides, però el públic les sap perquè el personatge ho diu. Es molt difícil per una persona normal imaginar de fer versemblant aquell text, perquè va a la contra del parlar quotidià. Però per un actor format és un goig». Guillemat afirma que «dir Shakespeare és molt gustós perquè camina sol, m’agrada molt el que ens diu el Marc, no feu silencis psicològics, no feu més perquè primer és la paraula i després arriba l’emoció i el pensament. No us inventeu coses, el text te les dona totes, digueu».

CREATIVE LENSES O COM APRENDRE A GESTIONAR LA PRECARIETAT
Aixecar una companyia independent en temps de precarietat és un repte titànic. Projecte Ingenu s’ha anat obrint pas gràcies a algunes sales alternatives i al favor del públic. En els darrers anys han aconseguit cert grau d’autofinançament i, en aquest aspecte, ha estat clau formar part del projecte Creative Lenses https://creativelenses.eu/ . La companyia era el participant més petit en el marc d’un projecte europeu format per tretze institucions o agents culturals de nou països. L’objectiu ha estat avaluar com les organitzacions culturals poden ser més sostenibles des d’un punt de vista financer sense renunciar al seus valors i impacte social. «Teníem la sensació que ens havia caigut una mena de regal del cel, ens van arribar uns diners que vam invertir per poder produir d’acord amb la nostra filosofia, aquesta mena d’anar-hi anant. Vam dir que assajaríem un any una producció, el Pròsper, i havíem de descobrir com» explica Chornet.

Una escena de Yerma de Projecte Ingenu
Yerma és l’espectacle de Projecte Ingenu més vist fora de Catalunya. Foto: David Ruano

Van comptar amb un mentor i amb les eines per aprendre a funcionar per fases, pautant els processos d’assaig, marcant-se objectius i també començant a vendre bolos arreu d’Espanya i d’Europa, on Yerma és fins ara la seva producció més vista. Toni Guillemat és qui a cada fase elabora qüestionaris, avalua resultats, persegueix la resta per analitzar tant el procés artístic com la gestió de la companyia i també la relació amb el públic. L’actor destaca: «el Creative Lenses ens ha ajudat molt perquè, fruit de la precarietat en la que estem tu només penses en els mesos següents, en el primer problema a solucionar, i no tens perspectiva. Això ens ha permès pensar en unes línies per mirar cap al futur».

Seguiu-la a:

Teresa Ferré

Llicenciada en Periodisme i DEA en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professora associada d’Història del Periodisme a la UAB.
Va començar a escriure sobre teatre l’any 2000 fent entrevistes i reportatges per a la revista d’arts escèniques Artez. Entre el 2003 i el 2005 va col·laborar amb la revista teatral.net i a partir del 2006 fins al 2009 va fer crítica teatral al diari El Punt. Ha format part de la secció de teatre de la revista Butxaca des del 2014 fins al seu tancament el 2017. Forma part del col·lectiu recomana.cat
Teresa Ferré
Seguiu-la a:

Articles relacionats amb Teatre Akadèmia

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca