Arts visuals

Quan agredir és transformar

“L’art és vida, i la vida, transformació.”

Leopoldo Fregoli

Em trobo amb Jaume Yagüe a l’entrada del Palau Robert, el lloc on se situa la instal·lació que s’acaba d’inaugurar amb motiu de la celebració de l’Any Joan Brossa. Em sorprèn la joventut de l’artista, barceloní de dinou anys. Actualment, estudia Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Al mes d’octubre Yagüe rep una trucada del director del Palau Robert, el qual li proposa de crear una intervenció especialment pensada per a l’entrada de l’equipament cultural que s’inspiri en l’univers creatiu de Joan Brossa. Yagüe, que havia guanyat el concurs de Sant Jordi que la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona convocà el curs passat, accepta el repte. En certa manera, l’encàrrec és coherent: el jove havia presentat un cartell en què reinterpretà el quadre Sant Jordi i el Drac del pintor italià Tintoretto; ara la proposta és la d’entrar en contacte amb el món contradictori en constant transformació que proposa el poeta.

Interior del llibre d’artista Fregoli realitzat per Joan Brossa i Antoni Tàpies l’any 1969 Font: Fundació Joan Brossa.

L’atzar va voler que Yagüe adquirís per Sant Jordi el llibre Joan Brossa. Poemes transgredits, publicat per Nórdica Libros enguany. La pàgina 33 va ser tota una revelació. ‘Tres transformacions de dos pals’, un poema brossià que ens remet als múltiples canvis que possibilita un sol gest i que ens recorda la fascinació que el poeta sentia pel transformista italià Leopoldo Fregoli. Recordem que aquest poema obria el poemari Petit festival, de 1965, dedicat íntegrament al transformista, i que després també apareixeria al llibre d’artista titulat Fregoli, realitzat per Joan Brossa i Antoni Tàpies quatre anys més tard. Aquells dos pals en moviment van provocar en Yagüe la necessitat de fer-hi quelcom.

Instal·lació ‘12 combinacions de dos pals + 1 (agressió)’ de Jaume Yagüe al Palau Robert. Fotografia: Judith Barnés.

Per Sant Jordi guanya un concurs i per Sant Jordi compra un llibre. Brossa. A l’octubre se li fa un encàrrec. Brossa. Yagüe ho tenia molt clar. La casualitat de trobar aquell poema era ara la materialització d’un projecte. Coneix a Brossa d’una forma superficial gràcies a l’ensenyament que va rebre sobre l’autor a l’escola i havia visitat l’exposició ‘Poesia Brossa’ al MACBA l’any 2017. Res més. Comparteix amb el poeta la necessitat de treballar amb el codi, d’establir-hi relacions entre el significat i el significant.

El resultat d’aquest joc de coincidències és ‘12 combinacions de dos pals + 1 (agressió)’. Es tracta d’una instal·lació dividida en tres parts a partir de l’escenari que genera la divisió de les columnes clàssiques presents a l’entrada del Palau Robert. A la primera part es presenten els protagonistes, dos pals; a la segona, els protagonistes interactuen formant dotze possibles combinacions; a la darrera, la intervenció de l’artista per mitjà de l’agressió genera la màxima combinatòria: agredir per crear.

”2 pals agredits”, fragment de la Instal·lació ‘12 combinacions de dos pals + 1 (agressió)’ de Jaume Yagüe al Palau Robert. Fotografia: Judith Barnés.

Les dotze combinacions, encaixades cadascuna d’elles en un quadrat amb la voluntat de delimitar-ne l’espai, es presenten en format fotogràfic tot documentant-ne el procés de l’acció. L’acció van ser realitzada a Vallvidrera a partir de dos pals qualssevol. Frederic Esteve en va fer les fotografies. La manera en què es presenten les combinacions és totalment aleatòria. No hi ha cap voluntat de marcar ritmes ni seqüències. Yagüe no les disposa en l’ordre en què van ser concebudes. Tampoc no hi ha cap doble sentit. L’artista esgota totes les possibilitats de combinació i, quan arriba a la frustració, quan es crea un punt d’inflexió entre l’obra i el creador, passa a l’estadi de l’agressió per aconseguir-ne una combinació nova però, ara, irreversible. Yagüe empra l’agressió per continuar la creació d00es d’un altre estadi. Considera l’agressió un mètode transformador. 

La lluita amb l’obra, la incapacitat de seguir, és la por al silenci del full en blanc. Les combinacions són les transformacions infinites a què se sotmet la realitat. Els pals són l’escorça de l’arbre que esdevenen objecte corpori per la bellesa que desprèn la seva senzillesa. L’agressió són els traços que intervenen el paper. Yagüe no imita Brossa, no crea a partir de Brossa, només juga fins a esgotar les possibilitats múltiples que ofereix el món fràgil que sustenta la humanitat.

Judith Barnés

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close