Arts escèniques

Quan el model és el caos

Passen els anys, les crisis, les patacades, els revifaments, els estancaments, les pujades eufòriques, però seguim sense saber quin és el nostre model teatral, una guia bàsica que ajudi tothom a saber de quin mal hem de morir.

Calixto Bieito, en el podcast de la setmana passada, ho deia ben clar: hem de saber a quin model aspirem. Si és el germànic, amb teatres públics a tot arreu amb companyia pròpia; el francès, amb teatres públics i companyies ajudades per l’Estat; el britànic, amb teatres públics, companyies amb molt suport públic i un sector privat molt potent que s’alimenta del públic; el nord-americà, on tot és privat, però amb empreses que, en lloc de pagar impostos, financen els teatres; l’argentí, on regna un caos molt ben endreçat…

I és que a Catalunya no tenim un model clar. O, millor dit, ara anem cap a una banda per després virar cap a l’altra. A Madrid sí que en tenen, amb un important sector públic i un de privat molt ajudat per les administracions. El seu problema és que els dos ‘bàndols’ es parlen poc i que el públic també va donant tombs, segons els interessos de qui governa.

Francesc Cuéllar va estrenar ‘Livealone’ a FiraTàrrega 2019. Foto: Fundación Agrupación Colectiva

Aquí podríem dir que hi ha uns quants teatres i festivals públics i un sector privat recolzat per l’administració. Però això és així si t’ho mires de lluny. Si hi poses la lupa, comproves que només existeixen dos teatres públics de debò (el TNC i el Mercat de les Flors), un festival públic gran (el Grec), uns quants de petits (FiraTàrrega, Sismògraf, TNT…), algunes fundacions privades que viuen sobretot de les subvencions (Teatre Lliure, Sala Beckett), moltes sales privades que no podrien tirar endavant sense el suport econòmic institucional i poquets teatres privats. El caos, vaja.

Un caos que s’agreuja quan, al mig de tot, tenim companyies que disposen d’un espai i diner públic (la Perla 29 amb la Biblioteca de Catalunya), fàbriques de creació municipals gestionades de manera privada (Escenari Brossa o Tantarantana) i festivals organitzats per productores privades amb diner públic (Bitò i Temporada Alta). I segur que em deixo casos, perquè el caos fa que la casuística sigui infinita.

Ningú, en els últims 20 o 30 anys, ha volgut posar ordre. El TNC va substituir el Centre Dramàtic, el Mercat de les Flors va canviar d’orientació, el Lliure es va fer gran, la Beckett va créixer, els centres d’arts escèniques territorials van morir… I així s’han anat creant capes i més capes que provoquen el desori actual. Per tant, no és estrany que la plataforma Cultura de Base de Barcelona denunciï, entre d’altres coses, l’“arquitectura opaca dels consorcis i els convenis público-privats”.

La Veronal ha aconseguit obrir-se camí gràcies al seu impuls internacional. A la foto, 'Pasionaria, estrenada al Grec 2018. Foto: Àlex Font
La Veronal ha aconseguit obrir-se camí gràcies al seu impuls internacional. A la foto, ‘Pasionaria, estrenada al Grec 2018. Foto: Àlex Font

Un dels efectes de tot plegat, com deia Oriol Puig Taulé a ‘Núvol’, és que potser es fa més teatre del que el sistema és capaç d’absorbir. No sé si es fa massa teatre a Catalunya, però el cert és que és molt difícil obrir-se camí dins l’espessa selva teatral catalana, on les oportunitats autèntiques escassegen, els que estan a dalt rarament miren cap a baix i es convida els artistes a buscar-se la vida fora. Això és evident en el món de la dansa, on si no tens bolos Pirineus enllà, tens poques possibilitats de reeixir. Amb la crisi del coronavirus, em temo que els directors d’escena hauran de seguir el camí dels coreògrafs: ja no serà possible sobreviure treballant només a Catalunya i/o Espanya. I un cop tastin la mel europea, a veure qui els fa tornar…

La realitat pre-pandèmia era que molt poques produccions estaven més de quinze dies en cartellera i que la mida de les companyies i dels espectacles tendia a la petitesa. Fa anys que els productors grans es ‘queixen’ que no hi ha espectacles de gran format per moure, quan el territori és ple de teatrots. Passa que les companyies que podrien fer-los no disposen de finançament suficient. Viuen al dia i quan acaben la gira de l’espectacle petit o mitjà de torn, amb prou feines han recuperat la inversió inicial. Perquè no hi ha model.

El TNC ha estrenat aquesta temporada ‘La mort i la primavera’. Foto: May Zircus / TNC

És inexplicable, a més, el poc que giren les produccions del Nacional o del Lliure. I no parlo d’anar a París, que això seria un altre tema, sinó d’Igualada, Manacor o Castelló. Crec que totes, totes, les obres que s’estrenen en aquestes sales haurien de tenir, abans de pujar a escena, un recorregut més enllà de les quatre parets que l’han parit. El problema és, de nou, el model: té gaire sentit gastar-se 50.000, 100.000, 200.000 euros, en un espectacle que únicament es podrà veure al centre de producció original?

La crisi actual està trencant molts tabús. Per exemple, el Grec 2020 produeix un espectacle sencer. La majoria de teatres estan plantejant la temporada que ve amb una sala virtual afegida, cosa que els obligarà a gravar bé les obres. I hem comprovat que la ridícula aportació de la Generalitat a la cultura és un virus tan letal com el Covid-19. Quan arribi el setembre, quants hi seran?

I no, el desori actual no és culpa del procés, perquè ve d’abans, de molt abans, de sempre. Algun conseller ha intentat arreglar el sistema, però sempre s’ha quedat a mitges i no ha estat prou valent per arribar fins al fons. La prova és que si gires la vista cap al 2006, per dir una data a l’atzar, i mires l’actualitat, no hi ha cap diferència substancial. El mateix caos. Qualsevol ventada et tira la barraca a terra. I el sector ho està patint ara. Més que mai.

Andreu Gomila
Andreu Gomila: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca