Exposicions

Ramon Calsina. La nostàlgia de l’art.

L’any 1987, el periodista i escriptor barceloní Sempronio, en la seva columna setmanal de La Vanguardia, comparava l’obra pictòrica de Ramon Calsina amb la tasca que desenvolupava el “Llanero solitario”, el famós personatge radiofònic i televisiu nord-americà de mitjans dels 50.

Ramon Calsina (1901-1992). Inèdit
Galeria Art Petritxol
Consell de Cent, 315. Barcelona
Fins al 23 de desembre

El motiu d’aquesta semblança es deu a que l’artista sempre s’havia mantingut fidel als seus principis estètics que el feia allunyat de les tendències creatives de l’època. És possible que aquest fet i la circumstància de no es relacionés gaire amb el seu entorn artístic, amb el món de marxants i  galeristes, han provocat que el seu treball no tingués el reconeixement que es mereixia. L’any 1984 un grup d’intel·lectuals catalans van signar un manifest al diari Avui reivindicant la importància que tenia l’obra de Calsina i demanaven que es dugués a terme una exposició retrospectiva. Finalment va poder exhibir-se a l’antiga Caixa de Pensions de Barcelona, patrocinada pel Departament de Cultura de la Generalitat.

Ramon Calsina. Ooole!. Litografia. 1955-57.

Calsina, fill de forners del barri obrer del Poble Nou, es va formar a l’Acadèmia Baixas i a La Llotja, de la que posteriorment seria professor de color, composició i procediments pictòrics. Va treballar com a vitraller i dibuixant en diverses publicacions, com La Campana de Gràcia, L’Esquella de la Torratxa i la revista alemanya Der Querschmitt. La seva primera exposició individual va ser a la Sala Parés, l’any 1930. La darrera vegada que vaig tenir l’oportunitat de veure una exposició de Calsina va ser el 2015 al Museu de Montserrat que portava com a títol Remembrança.

Ara, a la Galeria Art Petritxol que dirigeix Hèctor Albericio, es mostra Ramon Calsina (1901-1992) Inèdit. S’hi exhibeixen 40 obres, entre litografies, pintures i dibuixos corresponents al període 1930-1988. De totes les peces destaca, sobretot, la carpeta de 25 litografies sobre planxa de zinc realitzada a mitjans dels cinquanta, que no es va poder editar en el seu moment per dificultats econòmiques, i per això va quedar inèdita. Aquesta carpeta procedeix de la Fundació Calsina i l’exposició també compta amb la col·laboració de la Galeria Palau Antiguitats de Barcelona. Durant els anys 50 es va dedica intensament a la litografia, així com també a il·lustrar llibres d’autors com Edgar Allan Poe, Miguel de Cervantes i Charles Dickens.

Ramon_Calsina. Maquinisme. Litografia. 1955-57.

L’ obra que presideix l’exposició és un oli de grans dimensions titulat Càrrega de la policia a La Rambla (1930), considerada una de les seves peces més conegudes. L’obra no està a la venda ja que pertany a un col·leccionista particular. De fet, fa referència a un succés que va viure en quan passejava per La Rambla barcelonina, que recorda la famosa peça La càrrega (1900-1902), de Ramon Casas, i encara que no es tracti d’una situació real, sí que fa referència a la repressió viscuda a finals del segle XIX, en plena època de la revolució industrial.

De tota manera, aquestes escenes segueixen produint-se a molts llocs, tot i haver transcorregut més d’un segle, però avui dia el testimoni de qualsevol fet són les imatges fotogràfiques. Potser la diferència de l’obra de Calsina respecte a la de Casas sigui que ho planteja des d’una òptica no tan cruenta i amarada de realisme, sinó que l’acció de la policia només desallotja  la gent i apareixen uns globus que s’enlairen al cel. Es tracta, doncs, d’una obra on conviuen la crítica social i la ironia punyent.

Ramon Calsina. No ho te clar. Litografia. 1955-57.

L’ historiador de l’art Sergio Fuentes assenyala que “la seva producció destaca per l’atractiu i suggeridor dels temes, pel sentit ocult i els missatges oberts que, com un joc o una endevinalla es plantegen i desafien a l’espectador”, tal com es pot comprovar en l’altra pintura present a l’exposició, Carrer de poble (1988), una de les seves últimes creacions, on es veu una dona gran vestida de vermell que obra la porta de casa seva. Una casa de color blanc com la resta d’habitatges, ubicada en un carrer solitari. El color blanc de les cases contrasta amb la roba vermella de la dona. Possiblement aquest poble sigui on vivien els seus avis que, juntament amb el món de la seva infància al Poble Nou seran dos dels escenaris a qui més ha dedicat atenció.

S’exposen també una desena de dibuixos a llapis que mostren diversos temes que solia tractar, com per exemple la tauromàquia (Toro, torero i maja), els oficis (La tuberia), la vida quotidiana (Reunió a la taverna, 1940; Estranys viatgers, 1970 i La nena del càntir,1971; i la ironia (El nou geni, El saltamartí, 1980) i La desfilada plàstica, 1985. Hi ha dues il·lustracions que corresponen als llibres de Dickens i Poe. En la primera es veu a un home ben vestit assegut davant d’un cistell i un recipient; al darrera es percep una església i a l’altra il·lustració, s’hi veu un metge que posa la mà al cap d’un malalt  mig nu, mentre la llum de la lampareta il·lumina l’escena.

Ramon Calsina. Les obres ”Toro, torero i maja” i ” La tuberia”.

Quant a les litografies, predominen les escenes de tauromàquia, totes elles plenes d’una ironia punyent, sobretot en les que es veu al torero que canta i toca la guitarra mentre per la seva boca surt la paraula “ooolé” a l’ inrevés, com si en lloc de sortir hi entrés. A més, la guitarra té a la part superior el cap d’una dona amb mantellina. Hi ha una altra litografia on apareixen un  torero i un toro junts resant davant d’una espelma. També és ben impactant la peça en la que un torero dorm damunt d’un ventall gegant, com si fos un arbre enmig d’un paisatge desèrtic. A la seva dreta hi ha el poble i a la seva esquerra un arbre sense fulles. A dalt i a cada costat es veu una mitja lluna que està observant el que succeeix, i un sol amb els ulls tancats.

Altres litografies tracten temes diferents, com és el cas d’un treballador d’una fàbrica que està davant d’una màquina. L’escena recorda el personatge de la pel·lícula de Buster Keaton El maquinista de la general; o la d’un home vestit com un pallasso que està mirant embadalit un quadre abstracte. A sota de l’home hi ha una careta que també està observant el mateix, i per últim, la imatge d’un home que porta a la mà un ganivet d’enormes dimensions  mentre aguanta amb l’altra mà un joc de cartes. A l’home li falta una part del crani. Sembla una referència a l’as d’espases de la baralla espanyola, però en lloc d’una espasa és un ganivet.

En definitiva, podem afirmar que l’artista barreja realitat i fantasia. Aquesta figuració onírica o aquest realisme màgic es pot relacionar amb el surrealisme, del que el propi Calsina assenyala que la seva pintura és vista com a “truculenta i que hi ha elements freudians i significacions sexuals”. El que és obvi és que si ens aproximem amb més detall a cadascuna de les seves creacions, hi veiem una relació amb l’expressionisme alemany de la primera part del segle XX. Dóna importància al grotesc i a la caricatura satírica, que els setmanaris en els que havia col·laborat ho reflecteixen fidelment. Els personatges que sovint hi apareixen, de formes arrodonides i dins d’un espai quasi bé cinematogràfic, adquireixen protagonisme gràcies al contrast de llum i ombra, principalment pels punts de llum que destaquen en l’espai,  tot i que els buits són igualment importants.

Ramon Casalé Soler

Llicenciat en Geografia i Història, especialitzat en Història de l’art, per la Universitat de Barcelona (1985). Màster de Museologia i Gestió de Patrimoni (1998). Diplomat en Taxació, Catalogació i Expertització d’obres d’art, per l’Escuela Superior de Anticuarios (2006). Membre de l’ACCA, AICA i ICOM. Cap de secció d’art de Las nueve musas (Madrid), crític de Arteporexcelencias (La Habana), Bonart (Girona), L’Independent de Gràcia (Barcelona, Butlletí Soc. Cat. d’arqueologia (Barcelona) i El temps de les arts (València).
Ramon Casalé Soler

Ramon Casalé Soler: darrers articles (Veure-ho tot )

Articles relacionats amb Galeria Art Petritixol

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca