Arquitectura

Recuperar les ciutats pels vianants

Passejar i pensar són dues accions estretament lligades des de temps immemorials. Ja a l’Antiga Grècia els seguidors d’Aristòtil eren anomenats peripatètics, del grec peripatos (‘passeig’), pel fet que moltes lliçons eren donades tot passejant. Els carrers i places han sigut també històricament llocs de trobada i intercanvi d’idees.  

Però des de fa dècades les ciutats han perdut progressivament els espais pels vianants en benefici dels vehicles de motor, i el que abans eren carrers per passejar s’han convertit en mers llocs de pas. Un fet, que no només dificulta el pensament i l’intercanvi d’idees, sinó que converteix les ciutats en emplaçaments menys verds i més contaminats. Cada any moren a Barcelona prop de 400 persones per motius relacionats amb la contaminació, causada en gran part pels vehicles de motor.

Afortunadament, però, s’està començant a prendre consciència sobre la necessitat de recuperar el privilegi perdut, i són diverses les ciutats que treballen en un model d’urbanisme que posi al centre el vianant.

En el parc aeri de High Line de Nova York, construït sobre les vies d’un vell tren elevat el passejant camina a l’altura d’un tercer pis entre plantes silvestres i belles vistes del riu i de el baix Manhattan.

Seül, Londres o Nova York són algunes de les urbs que han dut a terme accions per tal d’aconseguir-ho.

A Seül l’any 2017 es va aprofitar una antiga autopista en desús per fer un jardí botànic flotant que a mode de pont connecta dos punts allunyats de la ciutat i permet al vianant un recorregut a través d’un kilòmetre de verd. A la zona de Bank Junction de Londres de dilluns a divendres, de 7 a 19 h, només poden circular bicicletes i autobusos. A Nova York, compten amb High Land Park, un parc lineal elevat de més de dos kilòmetres de longitud ubicat en una antiga via de ferrocarril, que s’ha convertit en una icona de l’arquitectura paisatgística contemporània.

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner

Però no cal anar tan lluny. I tampoc cal que siguin necessàriament grans i complicades intervencions urbanístiques. A Madrid, s’ha dut a terme una acció senzilla que vincula, precisament, el pensament i passejar, Versos al Paso, un projecte que omple els passos de zebra de fragments de poesia perquè els vianants gaudeixin més del passeig.

Un vers a un pas de zebra de Madrid, escrit en el context del projecte Versos al Paso. Foto: Versos al Paso
Un vers a un pas de zebra de Madrid, escrit en el context del projecte Versos al Paso. Foto: Versos al Paso

Fixem-nos ara en casa nostra; i és que Barcelona és un referent a nivell mundial en aquest àmbit. De fet, l’any 2017 va ser una de les 25 ciutats finalistes dels C40 Cities Bloomberg Philantropies Awards, uns premis que reconeixen els projectes més ambiciosos i innovadors de les grans ciutats del món per a fer front al canvi climàtic.

La capital catalana va optar al premi pel polèmic projecte de les Superilles, i no és d’estranyar, perquè polèmic o no, podria suposar un gran impacte. Segons un estudi recent de l’Institut de Salut Global de Barcelona, si es creessin les 503 possibles superilles que s’han plantejat per a la ciutat, hi hauria 230.000 viatges menys en vehicles privats a la setmana, ja que la gent se serviria del transport públic i les bicicletes, o caminaria.

Però més enllà de les superilles, Barcelona també treballa en altres projectes que van en aquesta línia: ha posat en marxa el programa Obrim Carrers — una iniciativa que té per objectiu tallar el trànsit en diferents vies troncals de la ciutat els caps de setmana, convertint-les en espais per a passejar, jugar, fer pícnic, etc. —, promou la implantació de terrats verds, ha millorat la cobertura territorial del Bicing, ha posat en marxa la zona de baixes emissions, etc.

Ciutadania jugant a Pilota al carrer Aragó.

Tot i això, encara queda molt per fer, perquè el canvi climàtic ens trepitja els talons. Val a dir, però, que curiosament, la pandèmia que malauradament ens ha tocat viure ha accelerat aquest procés.

En aquesta nova realitat on és vital mantenir certes distàncies amb la gent que ens envolta, s’han hagut de plantejar ràpidament actuacions urbanístiques que permetessin passejar amb seguretat. Durant el desconfinament progressiu a Barcelona es van tallar al trànsit més d’una cinquantena de carrers, que van esdevenir llocs de passeig.

En un principi semblava que aquesta seria una mesura provisional, però arribada la nova normalitat, l’Ajuntament va anunciar que perfeccionaria i mantindria de forma permanent algunes de les actuacions que millor havien funcionat. I no només això, sinó que en dissenyaria de noves. La Barcelona resultant d’aquest procés no és idíl·lica, perquè el fet que les actuacions s’hagin fet de forma tan precipitada comporta que tinguin certes mancances, però és un gran pas.

Vianants passejant per una de les voreres ampliades de l’Eixample. Foto: Elisabet Gonzalez

Sigui com sigui, el cas és que a la Barcelona post-Covid, coses com jugar a pilota al mig de Via Laietana o creuar l’Eixample en bicicleta seran una realitat. Perquè aquesta nova Barcelona tindrà més carrils de bici i de bus, 34 carrers sense cotxes, voreres més amples i espais on se substituirà l’asfalt per verd i s’hi incorporarà mobiliari urbà i elements de lleure. I haurem de mantenir un metre i mig de distància amb els nostres veïns, però potser, paradoxalment, hi estarem més units, perquè com més caminable és una ciutat més forts són els llaços que es generen a la comunitat.

S’ha especulat molt sobre fins a quin punt la pandèmia de la Covid-19 farà canviar el món, i sobre si serà cap a bé o malament. Doncs sembla, que almenys en aquest àmbit, ja tenim la resposta. Ciutats com Barcelona han sabut aprofitar la situació per a donar un impuls a un model de ciutat més sostenible, on els carrers poden tornar a ser els llocs de reflexió i trobada que antigament havien estat, i que han de tornar a ser.

Elisabet González Pellicer
Elisabet González Pellicer: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close