Patrimoni

Reial Societat Arqueològica Tarraconense

“És pura Roma”, deia Federico García Lorca referint-se a Tarragona després d’una de les seves estades a la capital del Camp. No podem negar que Tarragona és sinònim de patrimoni. Tarragona també és sinònim d’arqueologia, en definitiva de cultura.

Una cultura feta per la gent, de vegades transversal i d’altres vegades elitista, que s’han preocupat per les restes del passat. Un passat, o millor dit, per diferents passats de la gent. Tarragona és una ciutat romana sobre la qual s’ha aixecat una ciutat medieval, una ciutat renaixentista i més tard, encara, una ciutat moderna. Una capa rere l’altra de civilitzacions, cultures i persones. Substrats d’èpoques que s’han superposat unes amb les altres.

Aquestes persones, que formen el que diem societat civil, interessades pel passat i pel patrimoni fundaren el 1844 la Societat Arqueològica Tarraconense. L’actual degana de les entitats i associacions culturals de Tarragona, que aquest 2019 ha celebrat els seus 175 anys, també és una de les institucions patrimonials més antigues del país.

Les seves funcions primitives anaves des de la formació d’un primitiu museu arqueològic –fons del qual més tard fou traspassat al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i de la qual encara s’exposen peces- passant per la realització de primitives campanyes arqueològiques o la recuperació de col·leccions particulars. No només d’època romana, la participació de la Societat en la recuperació de part dels fons procedents dels monestirs desamortitzats el 1835 fou clau per la seva conservació.

Al llarg dels anys, la RSAT deixà les seves funcions fundacionals, moltes d’elles actualment les realitzen òrgans de l’administració on hi trobem actuals socis de l’entitat, i ha centrat els seus esforços en la defensa sobre el patrimoni de Tarragona i les comarques de la demarcació. Especialment generades per les accions urbanístiques, o de qualsevol altre tipologia, que han afectat  conjunts arqueològics o patrimonials. A través dels mitjans de comunicació, les xarxes socials i els comunicats directes amb les administracions involucrades s’ha fet infinitat intervencions per a salvaguardar jaciments arqueològics, monuments i patrimoni moble o documental.

Les altres dues grans potes de l’actual Societat son el butlletí i la seva biblioteca. Des del 1901 la RSAT edita la seva revista, que només ha deixat de produir-se en moments d’extremada dificultat. En les seves pàgines s’han publicat una quantitat ingent d’articles vinculats al nostre passat. La seva distribució és a través dels socis i d’una llarga llista d’intercanvis amb d’altres publicacions.

Detall d’una de les prestatgeries de la biblioteca de l’entitat; un bon resum de la seva història i tasca: conservació, estudi, salvaguarda i difusió. Font: RSAT.

L’altra pota de l’Arqueològica –com se la coneix popularment a Tarragona- és l’importantíssim fons de la seva biblioteca. Que remunta la seva existència a la mateixa fundació de l’entitat. Especialitzada en arqueologia, història, prehistòria i antropologia, guarda uns 4.000 llibres i al voltant de 40.000 volums de revistes. Sobresurten alguns exemplars del segle XVIII, edicions del XIX tot i que el fons principal data del segle XX.

Les revistes sumen uns 1.000 títols gairebé tots de temàtica històrica, procedents la majoria d’Espanya i resta d’Europa però també d’altres països com Grècia, Israel, Hongria, Rússia, Pakistan, Aràbia Saudita, Marroc, Sud-àfrica, Xile o els Estats Units… Una biblioteca que compta amb fons únics a la ciutat, a la demarcació i al país.

1. Accés a l’actual seu de la RSAT al C/ Major de Tarragona, en plena Part Alta de la ciutat. Font: RSAT.

Durant els segles XX i XXI han estat diversos els reconeixements cap a la tasca de l’entitat. Des del reconeixements amb la distinció de reial –que encara conserva avui en dia- dispensada pel rei Alfons XIII el 1916, passant per diverses distincions municipals a la creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya, l’any 2018 “per la seva dedicació a la salvaguarda i preservació del patrimoni arqueològic i cultural de les comarques de Tarragona des de mitjans del s. XIX” –tal com indica l’acord del govern-.

Hem de vincula al seu passat les figures d’Hernández Sanahuja, Joan Francesc Albiñana, Emili Morera, Eduard Toda, José Sànchez, Rafael Gabriel Costa o Jordi Rovira. Persones que segurament serien de gran utilitat pels complexos moments en temàtica patrimonial que pateix la ciutat a dia d’avui.

1. Moment en que el MHP Quim Torra entrega la Creu de Sant Jordi a la presidenta de la RSAT, Pilar Alió, al Palau de la Música Catalan de Barcelona l’any 2018. Font: Generalitat de Catalunya.

Les propostes de millora per part de l’entitat a les administracions gestores del patrimoni i la seva activitat científica continuen ben presents dins de la RSAT. La seva seu del carrer Major, a la Part Alta, de Tarragona és el veritable epicentre de la vida cultural de la ciutat, i també de la demarcació. Més de 450 socis en formen el teixit social i mantenen viva l’associació cultural més longeva de la ciutat. Encara, amb una molt llarga vida per davant.

Damià Amorós Albareda

Historiador de l'art i museòleg, format a la Universitat de Barcelona i Universitat de Girona a més de la Real Acadèmia de Bellas Artes de San Fernado. Membre de la junta de l'Associació de Museòlegs de Catalunya i delegat territorial de l'AMC a la demarcació de Tarragona. He escrit a l'Ara, Diari de Tarragona, Nova Conca i la Segarrra, a més faig coses a l’Espluga FM Radio.
Damià Amorós Albareda

Damià Amorós Albareda: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca