Clàssica

Robert Brufau: “Hem de tenir cintura per adaptar-nos a les circumstàncies”

El director de L’Auditori de Barcelona explica les claus de la nova temporada, que arrenca amb la novetat de la I Biennal de Quartets de Barcelona.

Amb el tira i arronsa de la maleïda Covid-19 no hi ha plans que valguin i qualsevol previsió pot desfer-se d’un dia per l’altra arran d’estadístiques que pugen i mesures que rebaixen mobilitat i aforaments. Aquest és un dels malsons que viu aquests dies el món cultural, impossibilitat d’assegurar les seves programacions per mor dels imprevistos sanitaris.
En aquest inici d’una incerta temporada 2020-21, L’Auditori de Barcelona obre portes amb una oferta retallada, i en part encara indefinida, respecte a la presentada el passat mes juny. Les actuals mesures se seguretat han obligat a la institució a treballar amb previsions trimestrals i a renunciar a propostes tan atractives com la interpretació de la gran Simfonia Turangalila, d’Olivier Messiaen, o la versió concert de l’òpera Fidelio, de Beethoven, amb la soprano Irene Theorin com a solista, ambdues a càrrec de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC).

Això no obstant, l’Auditori donarà el tret de sortida al nou curs amb la celebració, del 15 al 20 de setembre, de la seva primera Biennal de Quartets de Corda, un dels projectes que defineixen el nou camí emprès per aquesta infraestructura cultural de la mà de Robert Brufau (Mollerusa, 1980). Anomenat director general de la institució el desembre de 2018, Brufau ha materialitzat enguany la seva proposta artística per a L’Auditori, un projecte renovador i ambiciós concebut sota un fil conductor que s’estén al llarg de tres temporades. Tot això però, ara subjecte al desenvolupament de la pandèmia.

Quartet Gerhard, la formació que lidera i obre la I Biennal de Quartets de L’Auditori de Barcelona.
Quartet Gerhard, la formació que lidera i obre la I Biennal de Quartets de L’Auditori de Barcelona.

Fa tres mesos, quan va presentar aquesta temporada 2020-21, vostè va mostrar-se molt prudent respecte al que finalment passaria a l’hora de reprendre l’activitat. Ara, a punt d’obrir el curs, en quina situació es troba L’Auditori?
– L’afectació de l’activitat ve marcada, sobretot, per una reducció del públic, amb unes limitacions d’aforament que actualment són d’un 50%, i que en les setmanes vinents podria variar en funció de l’evolució de la malaltia. En qualsevol cas pensem que molt difícilment podrem superar el 65, 70% d’aforament al llarg de tota la temporada.

Com s’ha vist afectada la programació? Hi ha canvis respecte al que es va anunciar el juny?
– Bàsicament els canvis tenen a veure amb el disseny dels concerts per complir amb les mesures de seguretat que s’ha imposat el sector. Això es tradueix en concerts sense pauses i amb una durada més reduïda que l’original, el qual ha representat renegociar un 90% dels programes de la temporada, per ajustar-nos a aquest màxim de 60-80 minuts de música. Per altra banda tenim el tema del distanciament físic dels artistes a l’escenari, el qual ens obliga a treballar amb plantilles de màxim 55 músics. Per tant hi ha projectes que no es podran fer, com el que teníem amb Pinchas Zukerman, que havia de dirigir l’OBC al novembre, o la Simfonia Turangalila, d’Olivier Messiaen, que s’ha passat a la temporada vinent. També s’han vist afectades grans produccions simfònico-corals, com el Fidelio, de Beethoven. I per últim, està el problema de les quarantenes que imposen els altres països a la gent que viatja a Espanya i que poden entrar en conflicte com les agendes dels artistes. Per tant, hem de tenir cintura i mà esquerra per adaptar-nos a les circumstàncies. L’únic avantatge és que això afecta a tothom, el qual facilita l’empatia a l’hora de solucionar problemes. El 99% dels artistes convidats s’han adaptat a les condicions que hem anat marcant, però cal ser prudents i anar pas a pas.

Cosmos Quartet, una de les formacions participants en la I Biennal de Quartets de Barcelona. ©Michal Novak
Cosmos Quartet, una de les formacions participants en la I Biennal de Quartets de Barcelona. ©Michal Novak

Com afecta aquesta situació d’indefinició al públic? S’estan venent entrades de forma normal?
– No. Enguany hem pres la decisió de vendre la temporada en tres blocs, tres trimestres. Ara, per tant, només posem a la venda la programació de desembre-gener, perquè la del 2021 s’està refent. Els abonats han tingut prioritat de compra però hem reconvertit els abonaments en descomptes en el preu de compra: si s’agafen 3 concerts hi ha un 25% de descompte; si són 5, un 30%. Portem un bon ritme de venda, però com que ja no comptem amb els abonaments anuals hem d’esperar a l’octubre per fer balanç i veure la magnitud de la tragèdia.

– Malgrat les circumstàncies però, podreu obrir temporada amb aquesta primera edició de la Biennal de Quartets. Per què aquest projecte?
– Aquest projecte és conseqüència directa de tenir a casa el Quartet Casals, una formació que és referència mundial en el seu àmbit, que ha marcat el camí per a moltes formacions joves i que ha permès generar un públic a Barcelona i difondre el gènere. Per tant aquest és un projecte que no podíem no fer i més quan el Quartet Casals ha desenvolupat la seva carrera amb un peu posat a l’Auditori. Per això, fins i tot en el context de la Covid, hem intentat salvar-lo.

Imatge de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.
Imatge de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.

I s’ha pogut fer?
– I tant, perquè el dibuix final és molt ambiciós tenint en compte el context. Seran quatre dies d’activitats, amb una programació centrada en la figura de Joseph Haydn i encapçalada pel Quartet Casals. Els canvis són, sobretot, en la durada dels programes, tot i que hem perdut la participació del Novus Quartet i una estrena d’Octavi Rumbau, que s’haurà de fer a la següent Biennal. En canvi, afegim una estrena mundial d’Hèctor Parra, dedicat a la figura de Robert Gerhard, que es farà només en streaming a càrrec del Jack Quartet. En realitat, tota la Biennal i tota l’activitat de tardor s’emetrà per streaming pel nostre nou canal digital, Auditoridigital.cat.

Aquesta és altra de les novetats de la nova temporada i que ara, donada l’actual situació, serà més important que mai.
– Sí, aquest és un projecte que ja teníem des de fa temps però que tot aquest tema de la Covid ha accelerat moltíssim. La idea és gravar totes les estrenes que després passaran al nostre catàleg. El públic podrà abonar-se mensualment o fer visionats puntuals. Hi hauran continguts de pagament i altres gratuïts, com entrevistes amb artistes i material divulgatiu i també inclourà el nostre nou segell digital. El primer mes tindrem una quota promocional d’un euro.

La lituana Giedrė Šlekyė, una de las batutes femenines de la temporada, dirigirà l’OBC el 30 i 31 d’octubre. ©Thomas Ernst
La lituana Giedrė Šlekyė, una de las batutes femenines de la temporada, dirigirà l’OBC el 30 i 31 d’octubre. ©Thomas Ernst

Tot això s’emmarca en el nou projecte de l’Auditori que vostè ha concebut de manera global i amb un termini de tres anys. Quina és la idea?
– La idea és treballar cap a una unificació que ha de ser reflex de la diversitat musical del segle XXI. Una casa tan diversa com la nostra necessitava un relat unitari i d’això neix la idea d’un relat a tres anys vista, prou obert per poder crear i generar projectes en tota la nostra diversitat. La idea està inspirada en un cicle vital: Creació, Amor-Odi i una tercera temporada, sobta el tema de la Mort o el Retorn. Aquests conceptes articularan tota l’activitat de L’Auditori. Així, aquesta primera temporada gira al voltant de la Creació, des de la creació divina a la creació humana.

Un altre projecte, no menys important, és la formació d’un Cor de l’Auditori de Barcelona.
– Sí, serà un cor professional de 24 veus. Aquest cor neix del moment de maduresa que travessa el sector coral al nostre país, que reivindica la creació d’un cor nacional. Tenim, en canvi, una orquestra nacional que rarament ha pogut treballar amb un cor professional, només amb formacions amateurs encara que el seu nivell sigui altíssim. I ara anem a crear aquest cor professional que ens permeti fer produccions simfònic-corals de gran qualitat. Aquest any farem tres produccions i un concert a cappella.

També s’ha fet un esforç especial en la presència del patrimoni musical català dins la temporada.
– Fa molts anys que L’Auditori fa un treball important en aquest sentit però potser no s’ha explicat prou. El que fem ara és donar-li una visibilitat que no tenia i articular-lo de forma unitària i global, tocant totes les generacions vives des de Josep Soler a Codera Puzo, i més enrere, amb un record especial a la figura de Robert Gerhard en el 50 aniversari de la seva mort.

Kazushi Ono, actual titular de l’OBC. © May Zircus
Kazushi Ono, actual titular de l’OBC. © May Zircus

Per últim, voldria també fer esment a una altra singularitat d’aquesta nova temporada: la gran presència de dones, fins i tot al podi de l’OBC.
– És veritat i estic convençut que aquest curs marcarà un abans i un després perquè fins ara no hi havia hagut cap intencionalitat en aquest sentit. Ara tenim present que ha d’haver-hi una programació regular de compositores i també de directores, potser l’àmbit on la normalització de gènere a dalt de l’escenari està anant més de pressa.

Perquè ho diu això?
– Perquè jo recordo que quan vaig anunciar la meva intenció de fer créixer la presència de dones a l’orquestra, fa un parell d’anys, vaig tenir reaccions adverses tant des de dins com fora de l’Auditori. I en només un any i mig, aquest sentiment ha canviat radicalment. A més ara ens trobem amb moltíssima oferta i de gran nivell. Ara estem treballant en la recerca del proper titular de l’OBC, en sustitució del mestre Kazushi Ono, un procés que jo calculo culminarà a finals del 2021. No sé el que passarà, però el que sí que puc dir és que entre els candidats tenim tant dones com homes.

Ana Maria Dávila

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close