Còmic

Rubén Pellejero: “Si acceptes continuar les aventures de Corto Maltés no pots perdre el seu esperit”

Amb El dia de Tarowean ja són tres els àlbums en què el dibuixant Rubén Pellejero (Badalona, 1952), amb guions de Juan Díaz Canales (‘Blacksad’), s’enfronta al repte de continuar les aventures de Corto Maltés, icona del còmic europeu creada per Hugo Pratt. Abans van venir ‘Sota el sol de mitjanit’ i ‘Equatoria’. Aquesta entrega entronca directament amb la primera aventura del personatge, ‘La balada de la mar salada’: si al començament d’aquella Corto Maltés apareixia lligat enmig del Pacífic, en aquest cas els autors han imaginat els fets que el van portar a aquella compromesa situació.

-La idea de concebre ‘El dia de Tarowean’ com una preqüela de ‘La balada de la mar salada’ va ser seva?

Sí, i se’m va acudir sense cap malícia. Com estem jugant amb el personatge vaig pensar que podíem fer una historia que s’acabés enllaçant amb La balada de la mar salada, i que per tant se situi abans de la primera aventura que va narrar Hugo Pratt (tot i que després va explicar la joventut de Corto Maltés). Intentem que les nostres històries transcorrin en períodes de temps en els quals no sabem què feia el personatge, per no entrar en contradicció amb Hugo Pratt. El guionista Juan Díaz Canales és un gran expert en això i ho cuida molt, i la idea li va semblar molt bé.  Hem respectat imatge de Corto Maltés a La balada de la mar salada.

-I hi ha hagut algun fan integrista a qui hagi semblat massa agosarat especular sobre els orígens de Corto Maltés?

Sempre te’n pots trobar algun, però en general al públic li ha encantat, en llocs tan exigents com França o Itàlia no tenim més que reaccions positives. Pot semblar que a Itàlia Corto Maltés és intocable, però tenim molts fans italians, perque han vist que fem una feina respectuosa. I és que si acceptes continuar la sèrie no pots perdre el seu esperit, no es tracta de fer el teu Corto perquè el teu ego estigui content.

-Va tenir clar de seguida, que podia encarregar-se de continuar les aventures de Corto Maltés?

D’entrada mai pots pensar que et cridaran per dibuixar Corto Maltés, ni jo ni ningú. Jo mateix hauria estat el primer a pensar que la sèrie no es podia continuar. M’hauria pogut tirar enrere la possibilitat que apareguessin detractors. Però aquests sempre poden aparèixer i jo, internament, tenia la convicció que podia fer una feina digna. Si la meva primera obra fos la continuació de Corto Maltés hauria estat molt arriscat, però jo tinc una carrera al darrere i si he arribat a encarregar-me d’aquest personatge és gràcies a ella. Si aquesta continuació no funcionava, la meva obra anterior seguia sent vàlida -encara que molts lectors m’hagin conegut ara- i això em tranquilitzava, em donava la capacitat de pensar que ho podia fer. Jo estic familiaritzat amb aquest tipus d’aventura que pot ser suggerent i lírica, diferent. Si faig Corto Maltés és perquè abans he fet Las aventuras de Dieter Lumpen, no El silencio de Malka o El vals del Gulag, per a mi és un retorn a l’aventura.

-Fins a quin punt s’ha sentit obligat a dibuixar com Hugo Pratt i a planificar com ell?

A Corto Maltés hi ha molt de mi, tot és nou, no és una simple còpia. Els plans, el ritme són meus, m’hi sento còmode. Per a mi, dibuixar Corto Maltés és com si fes l’esbós de Dieter Lumpen; allà faria una línia més dolça i acabada i aquí ho deixo més esbossat. Però això entronca amb els esbossos i dibuixos de viatge que també m’agrada fer. Jo ho veig com una evolució natural: si hagués tornat a dibuixar històries d’aventures amb un personatge que no fos Corto Maltés probablement em sortiria alguna cosa semblant al que estic fent. Sí que intento que el lector respiri el mateix clima que amb les històries d’Hugo Pratt, i el mateix fa Juan Díaz Canales amb els seus guions. I el personatge de Corto Maltés ha de tenir els mateixos llavis i la mateixa mirada de l’original, no se li pot canviar això. Amb els personatges secundaris tinc més llibertat, tot i que si dibuixo una dona intento respectar l’estructura de les dones que dibuixava Pratt. Però em sento totalment jo, el que més canvia respecte al meu estil és l’entintat, amb el qual vull donar aquesta sensació d’espontaneïtat. Els fons també són absolutament meus.

-Les mateixes històries de Corto Maltés es publiquen simultàniament en color i en blanc i negre.

Sí, he de pensar en els dos registres però això ja ho feia amb Dieter Lumpen, tinc molt interioritzat el contrast entre el blanc i el negre, que hi hagi espai per a la llum. No em suposa cap problema, la meva composició visual es en blanc i negre; el color és una altra lectura que s’hi afegeix, perquè intento que color tingui un ús narratiu, dramàtic.

-Quan es va presentar l’àlbum ‘La filla de Vercingètorix’ em va dir el seu dibuixant Conrad que la seva intenció amb les aventures d’Astèrix és anar-se distanciant progressivament de l’estil d’Uderzo i acostar-se al seu propi.

Ell pot fer-ho, per sí mateix té un estil magnífic, mantenint uns trets bàsics seguirà sent Astèrix, que té una cara feta a base de formes ovalades. De la mateixa manera, molta gent podria dibuixar Tintín i que visualment fos exactament igual que el d’Hergé; era una feina que es feia en estudi, seguint uns codis molt estrictes. Corto Maltés no resulta tan fàcil, si li canvies la boca o la mirada no és ell; jo he vist proves de dibuixants que intentaven fer Corto Maltés que no m’han agradat, estaven ben dibuixats però no eren el personatge.

-Els personatges nord-americans (per exemple, els superherois) estan més acostumats a ser abordats per molts autors diferents.

Als Estats Units l’important és el personatge, però a Europa és l’autor: Corto Maltés és d’Hugo Pratt, Tintin és d’Hergé. L’important dels superherois és si són de DC o de Marvel i en pots fer el que et doni la gana, no hi ha cap cronologia. En els guions de Corto la cronologia ha de ser precisa, perquè hi ha historiadors que han especulat sobre els viatges que ha fet Corto Maltés i sobre quins fets històrics ha viscut, encara que ni tan sols s’hagin dibuixat. Se li ha construit una vida real i ho has de tenir present per no ficar la pota.

-Intervé en el guió de la història?

En el guió directament no, però sí que ho faig en l’estructura de la història, en el tempo narratiu. Un cop hem parlat de quina serà la pròxima història que farem, Juan Díaz Canales m’entrega el guió acabat. Aleshores jo dibuixo tot l’storyboard i si veig que alguna escena cosa no funciona la puc corregir, modificar. Sempre que ha calgut he intervingut en els guions que m’han passat per facilitar la feina al lector, per fer la història més comprensible, no podria limitar-te a reproduir el que m’ha dit si veig que algun aspecte grinyola. Jo em dedico a narrar el guió que ell em passa, és com el treball d’un director de cinema.

-Tenen previstes moltes aventures de Corto Maltés més?

No les tenim previstes, anem treballant contracte a contracte, dependrà de si el personatge manté l’interès, del que vulguin fer els editors… No tenim plans a llarg termini, de moment estem fent un àlbum cada dos anys. Potser més endavant el personatge passa a mans d’algun altre autor, però de moment ja hem trencat el tabú de continuar Corto Maltés, el resultat ha tingut èxit de crítica i de públic. Hi ha vells lectors que ens han agraït retrobar-se amb Corto Maltés, i també hem arribat a noves generacions que no l’havien llegit mai i que ara estan descobrint les obres d’Hugo Pratt.

Xavier Roca
Seguiu-lo a:
Xavier Roca: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close