Art World

Ruta de museus rars per a després del confinament (I)

Durant el tancament d’espais públics en aquests mesos de confinament arreu del món hi ha hagut moltes iniciatives per part de les galeries d’art, fundacions, centres culturals i museus, per aproximar al públic les exposicions que han quedat aturades o cancel·lades i que, per tant, no hem pogut contemplar-les presencialment reduint el seu accés a la informació virtual. Hi ha veus autoritzades, com per exemple la del consultor, comissari  i assessor d’art  Llúcia Homs, que considera que les “webs de galeries i, per extensió, de grans museus és, en termes generals, francament decebedores”.

No sabem com serà el món després del confinament, però després de tanta visita virtual als museus, a les galeries d’art i a les col·leccions, caldrà retornar a l’art com a experiència, a retrobar l’”aura” de l’ara i aquí de l’obra d’art que reclamava Walter Benjamin. L’art ha circulat com a reproducció quan la tècnica ho ha permès, però mai ha estat una mera reproducció.

Per a aquest “després” de la pandèmia, i quan es pugui viatjar amb certa normalitat, recomanem alguns museus importants del món a visitar, sense les cues i massificacions dels grans museus mediàtics com  el Louvre, el British, el Prado, el MOMA o l’Hermitage, que ofereixen obres de la mateixa qualitat, ja que disposen d’un fons extraordinari. Les propostes que aquí es plantegen configuren un espectre molt divers, des de l’art antic fins a les avantguardes.

A Europa hi ha la tendència a visitar sempre els museus de les grans capitals, París, Roma, Florència, Berlín, i espanta veure fins ara els carrers de Florència buits, la solitud de les estàtues de Verrocchio a la Piazza de la Signoria sense la massa de turistes “voyeurs” o les arcades dels Ufizzi en l’obscuritat de la grisor de les pedres, sense els colors bigarrats dels impermeables dels turistes i El naixement de Venus de Botticcelli esperant, confinada, nous ulls estivals que apreciïn la seva bellesa.

És obvi, doncs, que hi ha multitud de museus fonamentals i alternatius als museus més coneguts, que ofereixen diverses maneres de mostrar l’art i que permeten conèixer com ha sigut la seva evolució a través del temps,  o sigui des de l’art egipci, grec i romà fins als nostres dies.

Pel que fa als museus, Itàlia és un niu de sorpreses i una ruta alternativa als grans museus no és mai decebedora. Ciutat com Torí, Bolonya, Milà i Volterra amaguen sorpreses patrimonials de gran interès. Una ruta per l’Europa del sud, fa d’Itàlia un país indispensable a visitar.

Museu Egipci. Torí. Itàlia

Comencem pel Museu Egipci de Torí que  es troba al centre de la ciutat. És considerat el museu més antic d’antiguitats egípcies del món i el segon més important després del Museu Egipci d’El Cairo.  Té un fons de 40.000 peces, de les que només se n’exposen 3.300 distribuïdes per les cinc plantes de l’edifici.  La majoria de les peces són estàtues, papirs, sarcòfags i diversos objectes de la vida quotidiana. També cal destacar el disseny y la configuració de les sales, ja que permet a l’espectador aproximar-se a cadascuna de les peces –separades per vidres, òbviament- per no perdre´s cap detall, i a la vegada combina perfectament la foscor i la claror a través d’una il·luminació adequada perquè l’espectador tingui la sensació de reviure aquella època.

Les tombes del Desconegut i les d’Iti i Neferu són de les més importants. Concretament la d’Iti, que va ser tresorer del rei del Baix Egipte, destaca pels seus ulls pintats, i segons la llegenda,  malgrat estar mort, seguia vetllant pel seu poble. També hi ha una representació de com era el poble de Deir el Medina, amb infinitat d’objectes de la vida quotidiana.  Són ben fascinants les sales dedicades a la Vall de les Reines, les èpoques Tardana, Ptolemaica, Romana i Tardoantiga, encara que la Galeria dels Sarcòfags potser interessa més a l’espectador, ja que permet observar amb deteniment les tècniques de conservació dels cossos, així com de les mòmies, com per exemple el sarcòfag en granit rosa de Duaenra, fill de Keops. Una altra peça excel·lent és una estatueta de basanita de la princesa Redit (III Dinastia), representada asseguda en un tron en forma de cub, on es percep perfectament la seva sobrietat i bellesa. Es creu que procedeix de Saqqara.

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner
Visita virtual Museu Egipci de Torí

Galleria Civica d’Arte Moderna e Contemporanea (GAM). Torí. Itàlia

A la mateixa ciutat de Torí, tenim l’oportunitat de visitar la Galleria Civica d’Arte Moderna e Contemporanea (GAM), que permet a l’espectador un viatge per al passat recent de les avantguardes europees. És important ressaltar la circumstància que és la primera ciutat italiana que ha tingut interès per impulsar una col·lecció pública d’art modern. Disposa d’un fons de 47.000 obres, entre pintures, escultures, dibuixos, gravats, fotografies i vídeos. De totes maneres només s’exposen 700 peces.

El contingut de la col·lecció està format principalment per obres d’autors italians que van des de finals del segle XVIII fins a l’actualitat, encara que la presència d’autors estrangers també és notable. Respecte de l’art contemporani, existeix un gran nombre d’obres de la majoria dels moviments que més han influenciat en la Història de l’Art, com per exemple, l’expressionisme abstracte en la seva versió europea, l’informalisme, el neodadaisme, el pop-art i l’ “art povera”.

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner

Pinacoteca de Brera. Milà. Itàlia

A Milà hi ha un museu extraordinari que és la Pinacoteca de Brera, situat a l’Acadèmia de Belles Arts, amb més de 400 obres, on es troben una sèrie de peces que formen part de la Història de l’Art universal, com són El Crist mort de Mantegna, considerat un dels escorços més sensacionals de l’època, ja que s’hi veu a Crist damunt d’una llosa de marbre pràcticament perpendicular a l’espectador. També hi ha una altra obra extraordinària com és Els desposoris de la Verge de Rafael, o bé la Sacra Conversació  de Piero della Francesca, El sopar d’Emmaús de Caravaggio o El petó de Francesco Hayez, entre altres. Hi ha un gran nombre de quadres que mereixen també la seva contemplació i invertir un temps mínim en la visita.

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner

Museu d’Arte Moderna di Bologna (MAMBO). Museu Morandi. Bolonya. Itàlia

Aquest museu permet contemplar l’art italià des de la postguerra fins a l’actualitat, on sobresurt la contribució de l’ “arte povera”. A més des de l’any 2012, també s’hi exhibeix una important col·lecció de pintures i dibuixos de Giorgio Morandi, considerat com el millor pintor italià del segle passat, destacant per sobre de tot per la manera de representar la natura morta, on els objectes quotidians, com una ampolla, un got o un gerro eren els principals protagonistes de les seves composicions en què els objectes es presenten des de la seva pròpia existència, el que ha qualificat la seva pintura de metafísica.

Obra de Giorgio Morandi al Museo d’Arte Moderna di Bologna MAMBO Museu Morandi.
Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner

Museu Etrusc Guarnacci. Volterra, Itàlia

El Museu Etrusc Guarnacci de Volterra, és un museu molt especial, ja que la seva importància radica en que conserva una excepcional col·lecció d’objectes etruscs, essent considerada una de les millors del territori italià. El museu conté 600 urnes cineràries, la majoria decorades en baix-relleu que serveixen per donar a conèixer la cultura del poble etrusc, del que es tenen referències des del segle VII aC fins al segle III aC, moment en què Roma li arrabassa el control dels territoris que dominaven l’antiga Itàlia. Els etruscs eren un poble interessat pel comerç, sobretot pel marítim.

La majoria dels objectes que es troben al museu  provenen de les tombes que hi ha entorn de la ciutat, les quals  s’excavaven a la roca o es construïen en lloses de pedra. De fet, una part molt important de la riquesa adquirida pels etruscs prové dels enormes recursos minerals existents a la Toscana.

“Urna degli sposi” Museo Etrusco Guarnacci Volterra.

La peça que més impacta és Ombra della sera [Ombra del vespre] , del segle III. A.C. És una figura votiva, amb una certa deformació de l’estructura del cos, prim en  comparació  amb el tractament donat al cap. Es presenta nua, sense roba ni cap tipus d’ornament que permeti la seva identificació, o sigui, el rang, la classe social o categoria. Es va descobrir a finals del segle XIX quan un camperol treballava el seu camp, emprant-lo com un atiador, fins que es va saber el seu  valor arqueològic. Va ser el poeta Gabriele d’Annunzio qui li va posar el nom, ja que el bronze li recordava l’ombra d’una figura humana a la llum del crepuscle.

Ara bé, el més curiós d’aquesta estatueta és que a primera vista recorda  les escultures de l’artista suís Alberto Giacometti (1901-1966), que representava la figura humana allargada –principalment les cames-, molt prima, amb una superfície rugosa i sempre en moviment. El filòsof existencialista Jean Paul Sartre veia en l’obra de Giacomettii la representació de la soledat i de l’aïllament  de l’home.  L’anònim autor de l’ “Ombra del vespre” es va anticipar més de dos mil·lennis a l’art de la segona meitat del segle XX, o també existeix la possibilitat que  l’artista suís s’inspirés en aquesta figura etrusca.

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner
Ramon Casalé Soler

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca