Teatre

Salvar el patrimoni de l’especulació reivindicant la memòria cultural

Patrimoni en perill, veïns mobilitzats i cultura a peu de carrer. Aquest dissabte el barri de Gràcia es reivindica amb Matinée Vallmitjana, un itinerari teatralitzat per fer memòria cultural i salvar Can Vallmitjana, un edifici que podria desaparèixer pel projecte urbanístic de l’Ajuntament de Barcelona que preveu obrir el carrer de l’Àngel i connectar-lo amb el d’Astúries. La plataforma veïnal «Protegim l’interior d’illa» organitza aquest acte gratuït que sorgeix de la iniciativa popular.

Matinée Vallmitjana
Itinerari teatralitzat
Dissabte, 9 de novembre
Hora d’inici: 12 h
Lloc: carrer Astúries, 4
Entrada lliure
Organitza:Protegim l’Interior d’Illa

El número 4 del carrer Astúries ara és una botiga de roba de moda sostenible que aplega diferents dissenyadors i dissenyadores a la planta baixa, i l’estudi d’un artista al primer pis. Però aquest edifici és molt més, ja que representa la Gràcia de fa un segle, el poble menestral farcit d’artesans. Així ho senten els veïns i veïnes que fa un any han constituït la plataforma «Protegim l’interior d’illa», nascuda de l’oposició al projecte urbanístic municipal que comportaria la seva destrucció. En aquest immoble, el 1860 la família Vallmitjana va fundar un dels tallers d’orfebreria més importants de Barcelona. El seu fill, Juli Vallmitjana (1873 – 1937), era a final del XIX un jove artista inquiet i multidisciplinar, ja que a més de treballar al negoci familiar, començà a decantar-se per l’escultura i, especialment, la pintura. Com a membre de la «colla del Safrà» el pas de pintors i artistes per l’estudi era habitual, fins convertir-lo en una mena de catalitzador cultural. L’èxit li arribà de l’escriptura, on destacà per tractar temàtiques que trencaven amb la tradició burgesa fent emergir els baixos fons i la llengua caló, traçant personatges que van captivar públic i crítica tant en la narrativa com en el teatre.

Juli Vallmitjana com a guia
Ara, el dramaturg és el fil que estira la memòria gracienca a través de l’itinerari d’aquest dissabte. La iniciativa de Matinée Vallmitjana sorgeix de l’actriu Pepa Arenós que es va posar mans a l’obra de buscar altres companys i companyes de professió. Gent de teatre que a través de la dramatització reviuran les converses que Vallmitjana tenia amb Isidre Nonell, a qui va introduir en el món dels gitanos, amb Pablo Picasso, qui va passar pel taller uns mesos per practicar escultura i amb Pablo Gargallo, un cas ben particular de relació ja que fou contractat al taller d’orfebreria. L’empremta de l’escultor al barri va més enllà de l’estudi del carrer Astúries.

Als Cinemes Bosque de la Rambla del Prat, un altre punt important en aquest itinerari; s’han conservat, gràcies també a la pressió dels veïns i veïnes, quatre cares esculpides en pedra a la façana per Gargallo i col·locades el 1907 al llavors Gran Teatre del Bosc. L’encàrrec li va fer l’empresari i impressor Josep Valls, propietari del teatre. Els relleus representen la comèdia i la tragèdia a través d’uns personatges força especials: Pablo Picasso i Isidre Nonell, riallers comediants; l’arquitecte Ramon Raventós i el mateix Gargallo, seriositat de la tragèdia.

Quan el cinema Bosque era el Gran Teatre El Bosc
Quan el cinema Bosque era el Gran Teatre del Bosc

La ruta continuarà per altres espais de la Rambla del Prat fins tornar al carrer Astúries on finalitzarà a ritme de música i brindis. A més de la veu masculina també hi ha previstos altres personatges femenins com Consuelo, la model de Nonell o la Colometa de Rodoreda, que desvetllarà algunes relacions de l’autora i el barri. Els textos de narradora els interpretarà Pepa Arenós, mentre que la resta de personatges desfilaran de la mà de Manel Barceló, Jaume Comas, Mònica Glaenzel, Antonia Jaume, Enric Majó, Miquel Malirach i Àurea Márquez professionals de les arts escèniques i veïnes que volen fer donar a conèixer a tothom que s’hi apropi la història d’aquesta Gràcia cultural centenària i, alhora, reivindicar la conservació del patrimoni. L’editorial 1984, que publica Juli Vallmitjana, també serà present per qui vulgui adquirir alguna a de les obres.

Juli Vallmitjana entre gitanos preparant l'obra Els zin-calós
Juli Vallmitjana entre gitanos preparant l’obra Els zin-calós. Foto: MAE-Institut del Teatre

La riquesa de la llengua caló
Un dels aspectes més singulars d’aquesta iniciativa són els textos que l’actor Manel Barceló ha triat per a construir la dramatúrgia d’aquesta obra de teatre a l’aire lliure. Juli Vallmitjana va escriure bona part de la seva obra en llengua caló i aquest dissabte es tornarà a escoltar en viu amb expressions com les que us avancem:

Si m’ensiles el clisso / Si m’encertes l’ull.
Adinya trucant / Dona’m tabac.
Noi, no l’abillo. Corre un boc / Noi, no sóc ric. Hi ha una mala passa.
Si que estem adinyats / Si que anem bé.
Tal com t’ho xamullo / Tal com t’ho dic.
Gresna / Parla
Al Suri / es refereix a l’antic teatre Soriano (Suri) del Paral·lel, actualment
teatre Victòria.
Ja m’has quinat / M’enganyes.
Abillava de tres pessetes / Disposava de tres pessetes.
Carai si és barbi, et dic que és de mistó / Carai si és bonica, et dic que és de
categoria.
La més salau que hi vist mai /La més preciosa que hagi vist mai.
Fer-la entregar a tothom. Jo no l’entrego per res / Fer plorar a tothom. Jo no
ploro per res.
… se m’han mullat els clissos / se m’han humitejat els ulls.
Hi havia un panan que, quan ha vist la glopada de sang semblava que s’ho
prenia aixís, a xunga, m’entens? / Hi havia un pagès que, quan ha vist la glopada
de sang, semblava que s’ho prenia a broma, m’entens?
Crido: a fora els blets / crido a fora els “tontos”.
Quin bati l’hi hauríem adinyat / Quina pallissa li hauríem fotut.
Muts i nel, la tova a remullar / Res de res, i la calaixera a l’espera.
Xamulla / Digues.
No et posis patós / No facis el burro.
És un marca de Mistó / És una dona de bandera.

Seguiu-la a:

Teresa Ferré

Llicenciada en Periodisme i DEA en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professora associada d’Història del Periodisme a la UAB.
Va començar a escriure sobre teatre l’any 2000 fent entrevistes i reportatges per a la revista d’arts escèniques Artez. Entre el 2003 i el 2005 va col·laborar amb la revista teatral.net i a partir del 2006 fins al 2009 va fer crítica teatral al diari El Punt. Ha format part de la secció de teatre de la revista Butxaca des del 2014 fins al seu tancament el 2017. Forma part del col·lectiu recomana.cat
Teresa Ferré
Seguiu-la a:

Teresa Ferré: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca