Patrimoni

Sant Jordi, heroi de la cultura

El Sant Jordi més insòlit i interessant es troba a Montjuïc, al mirador del Llobregat. És un guerrer nu, sobre el cavall, sense cadira de muntar ni estreps, amb una llança a la mà, inclinat cap endavant com si fos un rastrejador que sotgés les petjades del drac. Es tracta d’una escultura captivadora de Josep Llimona.

A la façana de la Generalitat n’hi ha un altre matant l’aranya. I dins l’ajuntament, un Sant Jordi guardià, ferm, dempeus, el tors nu i l’espassa subjectada amb totes dues mans. Pocs saben que el model va ser un jove gitano ben plantat.

Fet i fet, però, com és que Sant Jordi és el patró de Catalunya? Cal retrocedir ben enrere per esbrinar-ho.

El dragó Kur va raptar la deessa Ereshkigal i el déu Enki va lluitar contra el monstre per alliberar-la. Sumeris, hitites, babilonis, cananeus, assiris revivien la llegenda d’un guerrer que matava un drac. Una història que acompanyà el naixement de les civilitzacions. A poc a poc, aquella vella història va anar passant al món grecoromà concretada en un cavaller misteriós.

En el món cristià oriental desenes d’esglésies d’Egipte, Etiòpia, Síria, el Líban, Iraq i Palestina,  veneraven Sant Jordi. L’epicentre del culte era la ciutat de Lydda, a Palestina. Allí encara es pot veure l’església del sant, i a la cripta hi ha la seva tomba.

El nom grec del sant Jordi és giorgios, que vol dir pagès. Segons la tradició, era un soldat cristià de la milícia romana. S’enfrontà a l’emperador pagà i va ser martiritzat i decapitat. 

Al 1098, els croats van conquerir Lydda als turcs, i es van quedar sorpresos de veure com els musulmans havien conservat el culte a sant Jordi, que anomenaven amb el misteriós nom de Khidr, el Cavaller Verd. Khidr era un servent de Déu que posseïa coneixements secrets i ajudava als qui tenien dificultats. Se l’associava al valor en la batalla. 

Els contes orientals inspirats en Khidr, el Cavaller Verd, van captivar els guerrers cristians. I van veure que el màrtir que havien triat com a patró perquè els ajudés a conquerir Terra Santa, era també un home sant musulmà! En una de les nombroses històries, el Cavaller Verd s’enfrontava a un drac per protegir una bella princesa.

Quan Ricard Cor de Lleó tornà a Anglaterra, explicava amb fervor com se li havia   aparegut Sant Jordi prop de Jerusalem, i per aquest motiu, havia ordenat la reparació del seu sepulcre a Lydda, després que Saladí el destruís.

Al cristianisme li calien personatges heroics que fermessin la religió. De manera que georgis acabà convertint-se en el patró dels cavallers i formà part fonamental de la identitat d’Anglaterra, Rússia, Gènova, Geòrgia, Grècia, Lituania, Sèrbia, l’Aragó i Catalunya.

Les aparicions providencials de Sant Jordi van ser nombroses. El sant patró ajudà Jaume I en la batalla del Puig, que precedí la conquesta de València. I també va jugar un paper intercessor en la conquesta d’Alcoi. Per això els soldats cridaven el seu nom abans de cada confrontació. Quan Roger de Flor organitzà la Gran Companyia Catalana, va posar els almogàvers sota la protecció de la bandera de la Creu de Sant Jordi. 

Tanta era l’empenta que propiciava el sant invocat, que els reis del casal de Barcelona van buscar una de les relíquies més preuades i disputades a l’època, el crani del cavaller, i el sant es convertí oficialment en el patró de Catalunya al 1456, com consta en el Dietari de la Generalitat.

Havia nascut l’heroi principal del país. I quan neixen els herois, també han de fer acte de presència malvats que estiguin a l’alçada dels seus grans poders. Aquí arrenca a casa nostra la llegenda del drac de sant Jordi.

Drac Lledó, guardià del Jardí de les Hèsperides, nimfes del Crepuscle. Porta dels Pavellons Güell. Obra d’Antoni Gaudí realitzada entre 1884 i 1887. Un dels molt dracs que aguaiten a Barcelona.

La tradició de la rosa també procedeix del segle XV. A Barcelona se celebrava  l’anomenada Fira dels Enamorats. Al voltant del Palau de la Generalitat, s’instal·laven venedors de roses per als casoris. El model galant de Sant Jordi inspira l’ús de regalar una rosa a l’estimada durant la jornada.

Temps més endavant, la Renaixença va saber recuperar l’heroi de la nació. I  Josep Puig i Cadafalch va deixar escrit a la casa de les Punxes, en un mosaic formidable: Sant Patró de Catalunya, torneu-nos la llibertat.

Al final del XIX, s’instaurà Sant Jordi com la diada patriòtica, cívica i cultural més celebrada a Catalunya. El 1929, durant l’Exposició Internacional de Barcelona, els llibreters van decidir d’organitzar-se i sortir al carrer a muntar paradetes per presentar novetats i fomentar la lectura. La iniciativa va tenir tant d’èxit que es decidí fer coincidir el Dia del Llibre amb la diada del patró de Catalunya, el 23 d’abril, data que, a més, és el dia en què van morir dos grans literats: Shakespeare i Cervantes.

Sant Jordi ferm i custodi. Interior Ajuntament de Barcelona. Obra de Josep Llimona de l’any 1916

Actualment, resten a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat dos ossos i un tros del crani del sant. Després de la batalla de Cefis, al 1311, els catalans van aconseguir fer seu el cap de Sant Jordi, que era a l’església del castell de Livàdia, dins del que seria el ducat d’Atenes. Però perdut el ducat, es va perdre el cap, que passà a mans venecianes. Als anys vuitanta del segle passat, es van fer gestions per aconseguir-ne un bocí, avalades per l’abat de Montserrat i Miquel Coll i Alentorn, i els venecians ho van concedir. Restes del drac no s’han conservat.

La Celebració del Dia del Llibre, oficialitzada per l’UNESCO al 1995, va néixer a Catalunya. Sant Jordi és ara un heroi de la cultura.

Escriptor especialitzat en llibres de llegendes, mites i tradicions de Catalunya. Respecte a Barcelona, ha publicat diferents obres sobre la seva història i el seu imaginari. Autor del Gran Llibre de les Criatures Fantàstiques de Catalunya i també dels Indrets Fantàstics de Catalunya. Així mateix, ha escrit molts llibres de literatura infantil i juvenil, traduïts a força idiomes.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close