Patrimoni

Santes Creus, destí de caminants

Fa tot just 30 anys, tres comarques catalanes, la Conca de Barberà, l’Urgell i l’Alt Camp van unir-se per crear la Ruta del Cister, una eina de dinamització del territori amb tres monestirs cistercencs com a protagonistes. Actuant com a nodes, Poblet, Vallbona de les Monges i Santes Creus articulen una xarxa per difondre els valors culturals, patrimonials i gastronòmics de les tres comarques i explicar segles d’història dels que foren grans centres de poder, tant polític com espiritual.

La Ruta del Cister pot fer-se per diversos mitjans: vehicle, cavall, bicicleta… però la forma més característica i emblemàtica és fer-la a peu seguint el Sender de Gran Recorregut 175, que és circular i que compta amb una distància de 104 quilòmetres. Segons la mateixa Ruta del Cister, en els darrers 10 anys, més de 100.000 persones han unit Poblet, Vallbona i Santes Creus amb les seves passes.

Vista de conjunt del monestir de Santes Creus. Font: Agència Catalana del Patrimoni Cultural.

De fet, la vinculació entre caminants, excursionistes i aquests tres monestirs no és nova i s’allarga més d’un segle enrere. És més, algun, com el de Santes Creus, gairebé es pot dir que li deu la pervivència. En el marc del convuls segle XIX, l’any 1821, la comunitat de Santes Creus és exclaustrada per ordre del Govern liberal que suprimeix alguns monestirs i convents. Tanmateix, el 1823 els monjos tornen a ocupar les seves cel·les i a donar vida al monestir. Una nova vida, però, que hauria de durar poc. L’any 1835 la desamortització de Mendizábal assestava el cop definitiu per a Santes Creus. De nou exclaustrada, la comunitat mai més tornaria a travessar el Portal de l’Assumpta, porta principal d’entrada al recinte. I encara avui, Santes Creus, és l’únic dels tres monestirs cistercencs que segueix orfe de vida monàstica. Sense ningú per tenir-ne cura, s’iniciava una època dura per Santes Creus en què es convertirà en el blanc dels atacs, pillatges i destruccions. Un període que veuria la seva fi a la dècada dels 70 del segle XIX, la Renaixença sorgia al rescat. Sentiment, nacionalisme i nostàlgia per un passat gloriós (o suposadament gloriós) eren preceptes d’una Renaixença que els havia manllevat del romanticisme i tots ells s’amagaven en les ruïnes de Santes Creus. Ràpidament, la burgesia que hi havia darrere de la Renaixença fitarà Santes Creus (també Poblet i altres indrets de Catalunya) per enaltir-lo i cridar a la seva recuperació. Les associacions excursionistes de les grans ciutats, organitzaran sortides per visitar els paratges on es troba Santes Creus i caminar per les seves runes per fer-lo reviure de cara a la societat i als seus governants. Ja no només com a obra vers el patrimoni sinó com a gest de militància política vers el país.

Vista del claustre amb el cimbori de l’església i la torre de les hores de fons. Font: Agència Catalana del Patrimoni Cultural.

Lluny d’aquell malastruc segle XIX, avui el monestir cistercenc de Santes Creus, declarat Monument Nacional l’any 1921, presenta un aspecte immillorable. Els esforços de les diferents administracions han donat fruit i l’han convertit en un dels principals atractius de l’Alt Camp. És un autèntic plaer passejar per les seves estances i, a diferència del que passa a Poblet i Vallbona de les Monges, el fet de no tenir-hi comunitat monàstica permet al visitant recórrer totes les parts del cenobi, inclús aquelles que per als altres dos monestirs estan reservades a la clausura. Admirar la meravellosa traça dels capitells del claustre o de les tombes reials de l’església per entendre la magnitud de la importància de Santes Creus en el seu període de màxima esplendor. Una història que s’explica a través de l’audiovisual El món del Cister, instal·lat en diversos racons del monestir com l’escriptori o el celler i que, amb un excel·lent muntatge escenogràfic, ens parla de l’Orde del Cister i el seu llegat. I encara que entre les seves parets no hi hagi monjos o monges, Santes Creus és ara un espai ple de vida amb multitud d’activitats culturals que s’organitzen des de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, gestora del monument.

Recreació de l’antic rebost del monestir. Font: Wikimedia commons, DagafeSQV.

Recupereu l’esperit dels excursionistes del segle XIX, escapeu-vos a l’Alt Camp i visiteu, sense dubtar-ho, el reial monestir de Santes Creus. No us deixarà indiferents. I si encara us sembla a poc recordeu, que caminant es fa ruta i la Ruta del Cister us portarà a tres comarques amb molt per oferir.

Àlex Rebollo Sánchez

És historiador, museòleg i té un postgrau en gestió de patrimoni immaterial. Ha treballat en museus com el Museu de la Vida Rural o en la posada en marxa del Museu Casteller de Catalunya. També en institucions culturals com la Biblioteca de Catalunya.
Actualment treballa com a autònom en la creació i gestió cultural i patrimonial. A més, forma part del col·lectiu Factoria Bram.
Àlex Rebollo Sánchez

Àlex Rebollo Sánchez: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca