Arts visuals

Schönberg & Kandinsky: dodecafonia i abstracció

La nit de cap d’any del 1911, a Munic, Alexej von Jawlensky presentava el compositor vienès Arnold Shönberg a Wassily Kandinsky. Aquesta trobada va ser el principi d’una llarga i fecunda relació que donaria com a fruit el naixement de l’abstracció i del dodecafonisme.

L’esperit idealista i la intel.ligència creativa de Schönberg enlluernaren l’inquiet Kandinsky des del primer moment. Dos dies després de la trobada els membres de Der Blaue Reiter assistiren al concert que el músic donava a la ciutat. Kandinsky quedà fascinat per l’ estructura atonal de les peces i intentà reproduïr les sensacions que li havien donat a Impressió III Concert(1911), un quadre on una gran taca groga s’expandeix per l’auditori. Aquest color li resultava particularment adequat per representar la música, tal i com es desprèn de l’esborrany de la seva obra teatral musicada “El so groc” (1909), el qual envià a Schönberg obtenint grans elogis.

Foto de Schönberg amb dedicatòria enviada a Kandinsky el 1911 (booksopenedition)

Entre els dos artistes s’anà creant una correspondència que ens dóna molta informació sobre les seves afinitats i influències estètiques. “Les seves obres respiren veritat” – escrivia Kandinsky en una carta datada poc després de la trobada a Munic- “una veritat a la que ansio arribar ferventment”.  Schönberg li respongué que per aconseguir aquesta autenticitat era imprescindible la “total erradicació de la voluntat conscient en l’art”, un concepte molt afí a la Unlogik(la no-lògica) tan preconitzada per Kandinsky, la única manera d’ atènyer l’ “Era del Gran Espiritual”. A la mateixa carta, Schönberg l’informà que ell també pintava – de manera autodidacta- i que el que més l’interessava era el color. Acabava afirmant rotundament que l’art mimètic era obsolet i que calia trobar altres vies expressives.

Primera exposició de Der Blaue Reiter a Munic amb el quadre Autoretrat caminant de Schönberg (1911) (lenbachhaus)

El mateix any 1911 Schönberg i Kandinsky publicaren el resultat de les seves investigacions a Teoria de l’harmoniai Sobre l’espiritual en l’art respectivament. En aquest darrer tractat podem llegir:“el color permet exercir una influència directa sobre l’ànima. (…) El color és la tecla, l’ull el martell que repica sobre les cordes del piano de l’ànima, fent-les vibrar.  L’artista és una mà que toca aquesta o aquella tecla, posant en vibració l’esperit de l’espectador (…) La música de Schönberg ens transporta vers un nou reialme, on les experiències musicals no són acústiques sinó espirituals”. Uns mesos més tard s’inaugurava la primera exposició de Der Blaue Reiter a la galeria Tannhäuser de Munic, on el músic participà amb pintures com Retrat caminant (1911), mentre Kandinsky treballava en la seva primera aquarel.la abstracta, finalitzada el 1913. Molts dels títols que el pintor estava posant a les seves pintures eren termes associats a la música, com ara la sèrie dedicada a les Improvisacions.

Wassily Kandinsky, Groc i vermell (1925) (annapou)

L’ amistat entre els dos creadors anava creixent. L’estiu del 1914 el passaren plegats a Murnau, a la casa que Gabrielle Münter i Kandinsky tenien al camp bàvar, pocs mesos abans que l’artista rus hagués d’abandonar Alemanya degut a l’esclat de la I Guerra Mundial. Durant el conflicte bèl.lic els dos companys no varen tenir cap contacte: Kandinsky – que s’acabava de separar de Münter- es quedà a Moscou on participà en diversos comitès d’artistes revolucionaris. Schönberg, per la seva banda, restà a Viena investigant sobre el dodecafonisme. Un cop finalitzada la guerra, el 1921 Gropius va convidar Kandinsky a formar part de l’equip de mestres de la Bauhaus, on fou el responsable del taller de pintura mural al costat de Paul Klee, Lyonel Feininger i Oskar Schlemmer, primer a Weimar i després (1925) a Dessau. El 1924 Schönberg creava la seva primera obra dodecafònica, la Suite per piano op.25, la qual es basava en conceptes molt afins a l’ estètica de Kandinsky a la Bauhaus. Els paral·lelismes entre dodecafonia i abstracció es poden resumir en tres punts principals:

  • S’eliminava el centre tonal de la peça de manera que les dotze notes de l’escala cromàtica quedaven privades de les seves funcions tradicionals. Per la seva part, Kandinsky alliberava els colors i les formes de la mimesi.
  • La jerarquia dels intervals (consonàncies o dissonàncies) era eliminada, de manera que els tons esdevenien iguals entre sí. Per Kandinsky el color i la forma tenien un valor en sí, no en relació amb els demés elements.
  • El dodecafonisme permetia la manipulació de la composició (inversió intervàlica, moviment retrògrad, etc). Les obres de Kandinsky no implicaven cap jerarquia compositiva ni cap ordre en la seva lectura.
Wassily Kandinsky. Impressió III (Concert), 1911 (Lenbachhaus)

Si bé Kandinsky va convidar a Scönberg a la Bauhaus per treballar plegats tots aquests conceptes, les tendències antisemites que anaven arraigant a l’escola varen provocar que el compositor declinés la proposta.L’abril de 1923 li escrigué: “finalment, enguany he après la lliçó que forçadament m’han ensenyat i que mai oblidaré: que no sóc un alemany, ni un europeu, de fet a dures penes sóc un ésser humà (almenys, els europeus s’estimen més al pitjor dels de la seva raça abans que a mi), sinó que sóc un jueu”. Amb l’arribada del règim nazi, el Ministeri alemany d’Educació va destituir a Schönberg del seu càrrec com a professor degut als seus orígens jueus. El músic, que havia abandonat el judaisme el 1898 per convertir-se  al protestantisme,  horroritzat per les actuacions antisemites del partit Nacional Socialista decidí retornar a la seva fe el juliol de 1933, pocs mesos abans d’emigrar als Estats Units on restaria fins el final de la seva vida el 1951. Kandinsky moriria el 1944 a Neuilly-sur-Seine, quan la guerra que els havia separat estava a punt de finalitzar.

Anna Pou van den Bossche

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close