La ciutat de València té el privilegi d’acollir vora mar una magnífica exposició d’art contemporani de l’artista Antoni Miró. Es tracta d’una selecció interessant de pintures pertanyents a diverses grans sèries, realitzades de 2012 ençà, acompanyades de dotze escultures metàl·liques ben suggeridores.
Antoni Miró a La Base
La Marina de València
Fins al 30 de desembre
En arribar davant La Base, una nau que servia per a reparar vaixells, el visitant queda sorprès per l’originalitat i la bellesa de les escultures retallades en la mar. Són imatges humanes, inspirades en les pintures gregues, en posició de fer l’amor en diverses maneres. Hi ha una fusió total entre paisatge i natura corporal, cosa que les dota d’una harmoniosa sensualitat.
En entrar a La Base, la sorpresa continua. Hi trobem parets de 15 metres d’alçada, on s’han pogut distribuir els quadres en composicions temàtiques verticals; això i la llum que hi ha a la nau, els fa especialment rellevants. Coneixent el tarannà de l’artista, de segur que haurà estat molt content i pagat dels dos indrets on s’ha col·locat l’obra: la mar Mediterrània, bressol de la cultura grecollatina, i una nau, que recorda les naus industrials del seu poble, Alcoi. Els valencians hem de felicitar-nos per aquest nou espai cultural que, a més, ofereix itineraris per als escolars.
Antoni Miró és un agitador de les idees des de les arts plàstiques, com ho va ser Joan Fuster des de l’escriptura. L’ull de Miró es deté en tot allò que s’esdevé al nostre voltant i ho mostra nítid i sense eufemismes, amb passió i color, amb traços segurs i convincents, emocionant.
Els seus quadres parlen de la repressió policial, de la pobresa, de les dones ocultes pel burka, del clam d’independència, de la bellesa dels cossos nus, dels personatges de la cultura catalana, de la llengua, de la impressionant arquitectura dels ponts d’Alcoi…
És interessant la polèmica que s’ha creat al voltant d’aquesta exposició, amb opinions diverses sobre el caràcter polític i pornogràfic o no de l’exposició. No seré jo qui intente dissuadir aquells que tenen prejudicis preconcebuts contra la política que no és la seua i contra l’expressió de l’amor lliure, però crec que és bo que se’n parle de l’obra d’un artista de reconeixement internacional.
Antoni Miró a La Base és un glop d’aire fresc, un goig per als sentits, un incentiu per a la imaginació, un cant a la llibertat d’expressió. No us la perdeu.
