World Arts / Art News
RESILIÈNCIA POST COVID

A la cultura, el 3 % del PNRR: 6.675 mil milions

Leggilo in taliano

El Pla estratègic grans atractors culturals ha escollit 14 projectes. Direcció i coordinació de Salvatore Nastasi i Federica Galloni. Un Pla nacional per a l’àmbit rural representarà una millora per a 20 poblacions, una per regió.

Roma. Les directrius del PNRR (Pla nacional de recuperació i resiliència) aprovat per un decret del Ministeri d’Economia i Hisenda l’abril del 2021, distribueixen els fons europeus destinats a Itàlia que seran assignats i gestionats per les administracions públiques interessades. A Itàlia, les decisions operatives encara estan en fase d’estudi, i s’han confiat a les estructures especials de diversos ministeris que hauran de dur a terme les inversions d’acord amb el que es preveu en les 6 “missions” de base, indicades i finançades per Europa. Sota la supervisió de la mateixa Unió Europea, els estats hauran de dur a terme els projectes de la seva competència en els terminis previstos, per tal que les línies de finançament es puguin continuar concedint. Per a aquesta “missió” complexa i de gran envergadura, Itàlia disposarà de 191,5 mil milions que s’hauran d’invertir abans del 2026. El país transalpí disposa, a més, d’un fons complementari (recursos nacionals) de 30,6 mil milions: la xifra total és, doncs, de 222,1 mil milions. A l’agost, com estava previst, el Govern va rebre el primer tram de 24,9 mil milions. Pel que fa a la cultura, el finançament i les tasques s’inclouen en la primera de les 6 “missions” per a “digitalització, innovació, competitivitat, turisme i cultura”. A la cultura li corresponen 6.675 mil milions. La xifra comprèn 4.275 mil milions del PNRR, a més de 1.460 del fons complementari. La resta s’invertirà en els 14 projectes del Pla estratègic grans atractors culturals (Biennal de Venècia, port Vell de Trieste, parc del Valentino de Torí, biblioteca Beic de Milà, sistema dels forts de Gènova, parc del Delta del Po, estadi Franchi de Pier Luigi Nervi de Florència, projecte Urbs de la ciutat de Roma i els camps de la rodalia, Museu del Mediterrani i façana marítima de Reggio Calàbria, parc del litoral de Bari, fàbrica de tabacs de Palerm, trens històrics, Real Albergo dei Poveri di Napoli).


La direcció i coordinació del gran projecte són a càrrec de la Secretaria General del Ministeri de Cultura (MiC), dirigida per Salvatore Nastasi, i per Federica Galloni, cap de la Direcció General d’Arqueologia, Belles Arts i Paisatge, que ha estat nomenada, a aquest efecte, superintendent especial per al PNRR, i que tindrà el suport d’una estructura composta de 35 especialistes en diversos àmbits, els noms dels quals es comunicaran en breu. Un dels projectes sectorials més destacats que el MiC té sobre la taula des de fa temps és el Pla nacional per a l’àmbit rural, l’objectiu del qual és regenerar aquests espais. El PNRR preveu una dotació de mil milions per a la “millora del seu gran patrimoni d’història, art, cultura i tradicions”. Altres 600 milions es destinaran a la protecció i millora de les arquitectures rurals; 300 milions, a més de cent parcs i jardins històrics; 800, a la prevenció antisísmica, amb una atenció especial a les construccions religioses. La Secretaria General del MiC ha creat un grup de treball i està elaborant, conjuntament amb les regions i altres institucions, modalitats d’intervenció originals. La intenció és no atorgar subvencions indiscriminades: per a cada regió caldria escollir una única població. D’aquesta manera, el finançament es dividiria en 20 projectes: cada població hauria de rebre una assignació d’acord amb les seves potencialitats. Es posarà èmfasi en la recuperació de pobles d’especial interès que es troben en procés de despoblació. Possibles exemples: si el poble ha estat destruït a conseqüència d’un terratrèmol, es podria recuperar construint-hi un complex hoteler, o per a equipaments per a gent gran, o, fins i tot, pel seu particular interès arquitectònic, la seva vocació turística o les seves tradicions de producció agrícola i artesanal. Per tant, es tracta de 20 projectes pilot que conformaran un important experiment per recuperar centenars de petits pobles en crisi, situats en un paisatge no només de muntanya que en l’actualitat es caracteritza per una forta tendència al despoblament.

CAT | Versió extreta de l’edició original italiana del Giornale dell’Arte

Il Giornale dell'Arte
El Giornale dell'Arte és un periòdic mensual dedicat al món de l’art publicat per l’editorial torinesa Umberto Allemandi S.r.l.
El primer número es va publicar el maig de 1983, sota la direcció del fundador Umberto Allemandi, amb l’objectiu de proposar un producte editorial innovador en el camp de l’art.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close