World Arts / Art News

De Torí a Barcelona: ‘El Temps de les Arts’ col·laborarà amb ‘Il Giornale dell’Arte’

Leggilo in taliano

‘El Temps de les Arts’ inaugura una nova etapa ampliant continguts i oferint als seus lectors noves seccions centrades en la informació internacional, una mirada de 360 graus al voltant del món de l’art. Per fer-ho, ha establert un acord de col·laboració amb ‘Il Giornale dell’Arte’, la històrica publicació italiana de gran prestigi internacional pel que fa a l’activitat artística, amb la qual compartirà una selecció dels articles més rellevants. Fem una aproximació a l’acord i a la trajectòria i transcendència d ’‘Il Giornale dell’Arte’ conversant amb els seus actuals editors, Alessandro i Beatrice Allemandi.

Amb aquest acord de col·laboració, El Temps de les Arts, una plataforma que en poc temps ha esdevingut un referent en el món cultural i de les arts dels territoris de parla catalana, compleix l’objectiu de diversificar la seva oferta amb una finestra ampla i potent a la resta del món. Així, els articles d’Il Giornale dell’Arte es publicaran setmanalment en català i en versió original italiana en la nova secció World Arts, juntament amb altres contribucions dels periodistes i crítics d’El Temps de les Arts.

A més de principis i passions, les dues publicacions comparteixen interès per l’escena internacional i, alhora, per l’escena local i la cultura de quilòmetre zero, establint un fructífer diàleg entre les diferents realitats artístiques i culturals del món.

Il Giornale dell’Arte va ser fundat a Torí el 1983, per Umberto Allemandi (Torí, 1938), el qual va començar la seva carrera a finals dels anys 50 com a copy de l’agència publicitària Armando Testa, amb qui va crear campanyes  que formen part de l’imaginari col·lectiu italià. Posteriorment, del 1961 al 1981, es va convertir en el director general de Giulio Bolaffi Editore de Torí, empresa que durant tres generacions havia fet l’edició del famós catàleg filatèlic, tot i que la intenció era fer el salt a altres sectors del col·leccionisme. Allemandi la va transformar en una prestigiosa editorial d’art, creant la publicació Bolaffi Arte,  a través de la qual va conèixer els principals protagonistes de l’escena artística mundial. Quan Bolaffi va ser comprat per Giorgio Mondadori Editori, Allemandi va entendre que era hora de començar el seu projectepropi. Així va néixer Il Giornale dell’Arte (GdA), nascut el maig del 1983. L’editorial vindria uns mesos després.

Tot i mantenir un vincle estret amb la seva “criatura”, Allemandi ha mamprès recentment el canvi generacional deixant els seus dos fills, Alessandro i Beatrice, al capdavant del diari que va generar la primera i única xarxa d’informació del món de l’art amb edicions angloamericana, francesa, russa i xinesa.

Umberto Allemandi, fundador d’Il Giornale dell’Arte amb la seva filla Beatrice Allemandi, actualment editora de dita publicació.

Fills de mare catalana, Alessandro i Beatrice mantenen una estreta relació amb Catalunya des de la infantesa. Així mateix, durant la seva joventut, a principis dels 90, Alessandro va col·laborar durant un període amb la Fundació La Caixa. I la costa catalana ha esdevingut al llarg del temps una de les destinacions vacacionals de la família. Uns vincles que han servit perquè els germans miressin amb bons ulls la col·laboració amb El Temps de les Arts, publicació de la qual destaquen l’ambició i solvència del projecte i la seua vocació, plenament compartida, d’abastar l’activitat artística en tots els seus vessants, de l’àmbit local a la projecció internacional.

GdA: una trajectòria exemplar

Arquitecte de formació, Alessandro és el creador del lloc web i el cap de la transformació digital del GdA que, en format paper, té una tirada de 20.000 exemplars al mes disponibles a totes les biblioteques, a la venda tant per subscripció com als principals quioscos d’Itàlia i a les botigues de museus i centres d’art. Beatrice, per la seua banda, s’ocupa dels números de la companyia, en particular de la part de publicacions periòdiques. Alessandro i Beatrice Allemandi conten en exclusiva per als lectors d’El Temps de les Arts la història d’Il Giornale dell’Arte, les seves característiques i els seus objectius.

Alessandro explica que GdA va ser creat com el “primer mensual del món, concebut com a diari, dedicat a les notícies artístiques”. Fa referència així al mateix nom de la publicació, Giornale (‘diari’, en català), que no té correlació amb el que entenem com una revista d’art resplendent i acolorida, sinó amb una publicació “concebuda, desenvolupada i publicada exactament com els diaris d’interès general, Le Monde o The New York Times. L’única diferència és que GdA tracta exclusivament de tot allò relacionat amb el món de l’art: des de l’arqueologia al contemporani, des de les iniciatives privades a les institucionals, des del mercat fins a la restauració, passant per exposicions, museus i tot allò que pugui ser d’interès per als amants de l’art i els operadors del sector”.

“Sortir amb un diari d’art en blanc i negre significava una autèntica revolució estètica i conceptual”, reconeix Beatrice. “Les revistes d’art es van centrar en imatges i colors, mentre que GdA va proposar una informació completament nova. La imatge va cridar immediatament l’atenció i, després, el contingut va fer la resta, situant-la ràpidament entre els mitjans de referència internacionals en el món de l’art”, argumenta la filla del fundador.

Beatrice Allemandi (esquerra) amb l’artista Shirin Neshtat.

Una altra fita de GdA va ser la creació de la xarxa d’informació més gran del món sobre art amb el diari angloamericà The Art Newspaper, dirigit per Anna Sommers Cock (posteriorment esposa d’Umberto Allemandi), el Journal des Arts francès i, més recentment, amb l’edició russa dirigida per Inna Bazhenova i l’edició xinesa de l’editor Thomas Shao, ubicada a Pequín. Així mateix, durant alguns anys també es van publicar una versió en castellà, El Periódico del Arte i una versió grega Ta Nea Tis Technes. “La xarxa internacional de GdA està repartida per 60 països i té la reputació de ser la font de notícies i informació més autoritzada del sector. S’organitza al voltant de les redaccions operatives de Torí, Nova York, Londres, París i Moscou, en les quals convergeixen notícies, opinions i informes de corresponsals de més de vint països i articles de centenars de col·laboradors especialitzats”, explica Alessandro Allemandi.

La filosofia de la publicació també és un aspecte rellevant. Beatrice adverteix que a GdA són fonamentals “els principis de l’ètica, la independència i l’equidistància”. “La nostra força, gairebé inalterada en aquests 40 anys, és donar el màxim  possible de continguts, una informació internacional completa, oferint notícies que anticipen esdeveniments, confiant comentaris als especialistes més acreditats en els seus respectius temes, per distingir clarament entre opinió i informació i no cedir a cap tipus de compromís econòmic”, argumenta Beatrice Allemandi.

Els germans informen que el passat mes d’abril van “llançar una edició completament renovada del lloc web, que ens permet arribar a més de 300.000 lectors al mes que multipliquen l’impacte de cada notícia a través de les xarxes socials”. El lloc s’estructura al voltant d’un mapa de navegació format per 110 seccions concebudes com a microdiaris especialitzats. També s’està acabant de digitalitzar tot l’arxiu històric, que és una fotografia fidel del desenvolupament de la història de l’art internacional des de 1983 fins avui.

“Els nostres continguts serveixen i són d’interès per a col·leccionistes i galeristes, estudiants i professors, públic en general i experts, amants de l’art antic i els experiments més contemporanis creativitat”, apunta Alessandro. Una enquesta recent va trobar que el 43% dels lectors de GdA compra o ven art, el 93% compra llibres d’art i el 41% visita almenys cinc exposicions a l’any, així com fires i museus. “Són dades que mostren l’impacte de GdA en el món de l’art”, rebla.

Alessandro Allemandi, actual editor d’Il Giornale dell’Arte.

Pel que fa a la manera de treballar de la xarxa generada a partir de GdA, “totes les edicions funcionen de manera autònoma, respectant la mateixa fórmula editorial i aquests mateixos principis ètics i periodístics. Tenen el mateix format i les mateixes característiques i comparteixen articles i imatges que es publiquen a cada diari de forma independent. I els editors escullen les notícies de major interès per al seu públic específic, recorrent a aquesta xarxa d’informació”, abunda Alessandro.

Serà el mateix procediment a partir del qual El Temps de les Arts escollirà cada setmana els articles que poden ser “més interessants per als seus lectors” a partir dels continguts generats per GdA per fer “la nostra vida més interessant”, diuen com a resum. Un instrument valuosíssim per a una publicació nascuda a Catalunya i que fa els seus primers però decidits passos amb la intenció de projectar la cultura catalana al món. I projectar el món a la cultura catalana.

Roberta Bosco
Periodista d'origen italià especialitzada en art contemporani i cultura digital, comissària d'exposicions i docent. https://arteedadsilicio.com

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close