El servicio militar es obligatorio. Negarse está penado con tres años de cárcel o más por el código penal militar. Es fundamental conservar la virginidad hasta el matrimonio. La feminidad significa pertenecer a un solo hombre. El aborto está castigado con pena de cuatro a ocho años de reclusión para la mujer que aborte voluntariamente. Cualquier acto contrario al Régimen está considerado delito y está penado con años de cárcel según la gravedad… Les frases criden disperses i, de sobte, ¡Abrid las rejas! ¡Tumbad los muros! ¡Saltad los abismos! Creuo la reixa. Les deixo enrere. S’esfumen.
D’aquesta manera l’exposició L’underground i la contracultura a la Catalunya dels 70 rep el visitant disposat a donar una ullada al passat, entre les parets del Palau Robert. El viatge parteix amb l’entrada de les tendències hippies i rock’n’roll-eres a Catalunya enmig de la moral ultraconservadora de l’autoritarisme franquista. En aquest context, la joventut contestatària es revela i trenca amb l’aparell repressiu, servint-se de la cultura com a eina de revolta. Uns ulls petits somriuen darrere unes ulleres de pasta, emmarcats per una mata de cabells frondosos. “Deixa fluir la imaginació” diu, en una bafarada. És Allen Ginsberg, el gran poeta de la generació beat -el moviment social nord-americà pare de la contracultura- ferm defensor de la llibertat i l’autenticitat. “(…) Cal alliberar-se. Desinhibir-se”. Ginsberg, com altres artistes del moment, va treballar en nombrosos poemes sota els efectes psicodèlics de l’LSD. Abaixo la vista i un camí de retalls de premsa de l’època em condueix a un nou escenari: Les enfants terribles. Discothèque.
Llums de colors; una bola de discoteca; miralls i música londinenca sonant de fons. L’impàs ideal per posar el tema musical sobre la taula (i les parets). Parlem de Jaume Sisa, Els 3 Tambors, Pau Riba i altres fills del festival Grup de Folk, antecedent del rock progressiu. És per això que en aquest punt no hi falta la figura de Gay Mercader, clau en importar influències anglosaxones i col·locar Catalunya en el radar del rock mundial. L’acompanyen cartells i fotografies dels Rolling Stones, Fripp & Eno, Frank Zappa, amb les sales plenes de gom a gom. És gràcies a Mercader i la seva productora, que els grups més rellevants van actuar al nostre país.
Una llàntia aporta caliu a dues cadires que escolten a l’Orquestra Mirasol (o Mirasol Colores) cantant La cocodrila Adelaida. Les cortines de vellut vermell que cauen del sostre ens revelen que som a la Zeleste, el santuari on la progressia bategava a prop del públic. La sala Zeleste va permetre l’aplec de músics progressius, els va donar l’oportunitat de tocar en altres locals i va contractar els artistes del primer festival de rock a l’aire lliure el 1975, també conegut com el Canet Rock.
A banda dels canvis que sacsegen la música, el teatre també es transforma i es caracteritza per la pluralitat i el dinamisme; alhora que considera el públic una peça més de l’engranatge escènic. Floreixen companyies destacades com Els Joglars o Dagoll Dagom i la Villarroel esdevé un dels teatres més compromesos amb les noves corrents.
Baixem dels escenaris per passar al paper. Als taulells, pantalles i parets, es recopilen exemplars de fanzines, textos, poemes, còmics i revistes com la coneguda Ajoblanco, impulsora del moviment llibertari o la Star, divulgadora de la contracultura nord-americana… tots s’aixequen contra l’autoritarisme. Una veu greu recita Amanecer de Roberto Bolaño, mentre un llibre hologràfic fa volar les seves pàgines.
L’exposició L’underground i la contracultura a la Catalunya dels 70 també abasta temes com el feminisme, l’ecologia, l’amor lliure, l’espiritualitat i la irrupció de les comunes, entre altres. Compta amb més de 700 peces, repartides en diferents espais escènics, cuidats fins al darrer detall. La construcció d’aquests és idònia perquè l’espectador es trobi immers en un viatge al passat des que posa un peu a la sala fins que acaba el recorregut. Els colors, la música, la disposició dels elements i la seva presentació, conformen una mirada minuciosa que permet comprendre un període històric indispensable, ja que moltes de les llibertats actuals s’han originat arran del moviment contracultural o underground de la dècada dels setanta.
L’activista americà Jerry Rubin, autor de Do It! (1970) avui conegut com un exemple de manifest contracultural i crònica àcida, escriu:
La revolució no és el que creieu, l’organització a la qual pertanyeu o per la qual voteu: és el que feu durant tot el dia, el vostre estil de vida. Actueu primer, analitzeu després. És l’impuls, no la teoria, el que fa fer grans passos.
Fins al 28 de novembre, el Palau Robert deixa la porta oberta d’aquest túnel del temps per viure una experiència àmpliament enriquidora i sensorial.