General / Patrimoni

Del vot a l’art

A poc a poc, l’activitat política ha retornat a les sales i a l’hemicicle del Parlament de Catalunya. Una construcció aixecada com arsenal de la ciutadella de Barcelona, però reconvertida al llarg del temps en palau reial, museu d’arqueologia i d’art —activitat que no cessà fins a l’any 2004 amb el trasllat definitiu de part de les col·leccions de l’antic Museu d’Art Modern al MNAC— i, finalment, seu de l’òrgan legislatiu del país.

Lluny de voler relatar i repassar la història i les vicissituds del conjunt arquitectònic que acull les diferents dependències del Parlament, en aquestes ratlles volem ressaltar el conjunt artístic que hi reposa. Un fons, enormement  eclèctic, d’obres d’art, amb diferents orígens, que van des del segle XIX fins als nostres dies i que esdevé reflex de la política institucional, cultural i de mecenatge de Catalunya.

La col·lecció artística del Parlament de Catalunya s’expandeix dins i fora de les seves instal·lacions. Com a record del seu passat museístic, en una de les ales laterals, hi rau una galeria de 28 bustos —com també feien d’altres museus— amb els principals representants de l’art català, encarregada per la Junta de Museus l’any 1909 i instal·lats en aquest espai el 1911. Una obra col·lectiva on treballaren escultors com Fuxà, Smith, Carbonell, Carreras, Gargallo, Clarassó, Atché, Montserrat, Venanci Vallmitjana o els germans Oslé, com a representants dels millors cisells de principi del segle XX. També en espais exteriors trobem obres de Subirachs, Manel Alvarez o Ferran Ventura.

Potser de les obres escultòriques més icòniques del Parlament, per la seva presència al mig de la font de la plaça d’Armes, sigui el Desconsol de Llimona. Una de les moltes versions produïdes d’aquesta obra conservades en diferents museus, col·leccions i institucions del país.

El fons d’escultura de la institució també disposa de bons exemples d’estatuària al seu interior. Dona asseguda —rèplica de Lluís Cera sobre l’original de Joan Rebull situada al Palau de la Generalitat— segurament és la més mediàtica de totes les escultures del Parlament. La seva localització, als peus de l’accés a l’escala d’honor, la converteix en secundària de la majoria de fotografies i imatges captades en aquest espai.

Escala d’Honor del Parlament de Catalunya. Temps de les Arts

Situades en la mateixa planta baixa també trobem obres d’Enric Casanovas —una peça donada pel diputat de la segona legislatura Marçal Casanovas, fill de l’escultor—, Salvador Jassans —un sant Jordi encarregada pel president Rigol—, Ricart Maimir i Torres Jimenez —aquesta última escultura, obsequi del Senat espanyol.

Un fons d’escultura que fou ampliat l’any 2019 amb l’arribada d’obres de Clarà, Blay, Llimona i les escultores Maria Llimona i Palmira Collell —les úniques dones artistes presents a les col·leccions parlamentàries juntament amb la pintora Pilar Segura—, cedides al Parlament pel Museu Nacional d’Art de Catalunya. Dins d’aquest dipòsit del MNAC al Parlament també trobem obres de Rusiñol, Urgell, Coll i Meifrèn. Un conjunt de pintura i escultura que representà un augment, quantitatiu i qualitatiu, del fons artístic de la institució.

Si seguim amb la col·lecció pictòrica, descobrirem una interessant presència de la producció artística catalana de la segona meitat del segle XX. Artistes, que com d’altres noms destacats de la nostra societat, van esdevenir símbols contra la dictadura i van viure, sentir i estimar l’arribada de la democràcia i de les institucions catalanes.

El pintor més representat a les col·leccions —sales, millor dit— del Parlament és Joan-Pere Viladecans. Una part del seu cicle “Patrimoni i Memòria”, format per setze obres de les quals sis són a la seu parlamentària, fou donada pel mateix artista a la institució. Una donació que enterra les seves arrels en la relació que ja establiren l’entitat i l’artista quan li fou encarregada una peça per celebrar l’11 de Setembre de l’any 2013.

Una relació semblant entre creador i institució també la tingué Josep Guinovart. L’any 1988, la Mesa del Parlament encarregà al pintor una obra gràfica que s’oferí a tots els diputats de la II legislatura. Temps més tard, la filla de l’artista, Maria Guinovart, estrenyé la relació amb la donació de La porta, una obra en memòria del pare reivindicant “que a la llibertat se li han d’obrir les portes”.

Sala dels canelobres amb l’obra 7 de novembre del 1971, d’Antoni Tàpies. Wikicommons

Antoni Tàpies, de qui ja vam dedicar un article sobre la seva relació amb el món institucional —i també amb el Parlament de Catalunya—, i Albert Ràfols-Casamada reveren respectius encàrrecs institucionals vinculats a diferents celebracions i commemoracions. Part de la seva obra, reproduïda en format gràfic, ingressà al fons del Parlament.

Un cas curiós, per no parlar d’una rara avis, és el cartó per a tapís de Mestres Borrell per a una obra tèxtil, i encara avui conservada, a l’escala d’honor de l’edifici de l’Ajuntament de Barcelona. Una delicada obra que arribà al Parlament procedent de la col·lecció del diputat Prujà i Puig.

Una de les presències més estel·lars dins del fons patrimonial del Parlament de Catalunya és l’obra de Joan Miró Dona del 1979. Un oli sobre tela que presideix la sala on habitualment es reuneix la Mesa del Parlament i la Junta de Portaveus. Una peça cedida pel patronat de la Fundació Miró de Barcelona.

Sala de la Mesa presidida per Dona, de Joan Miró. Parlament de Catalunya

La variada col·lecció del Parlament de Catalunya, fruit d’encàrrecs, donacions, dipòsits i tota altra mena de fórmules d’adquisició, ha de ser un mirall del país. És missió de la presidència i de la resta dels alts càrrecs de la institució esdevenir responsables del creixement futur i difusió present del fons. Una eina més, el patrimoni cultural, de coneixement, raonament, discussió i presa de dacions que facilitin la feina als representants del poble de Catalunya a la seva seu de treball. 

Damià Amorós Albareda
Historiador de l'art i museòleg, format a la Universitat de Barcelona i Universitat de Girona a més de la Real Acadèmia de Bellas Artes de San Fernado. Membre de la junta de l'Associació de Museòlegs de Catalunya i delegat territorial de l'AMC a la demarcació de Tarragona. He escrit a l'Ara, Diari de Tarragona, Nova Conca i la Segarrra, a més faig coses a l’Espluga FM Radio.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close