World Arts / Art News

Desesperats i amagats, els artistes afganesos demanen ajuda

Leggilo in taliano

Armats de valor, es van enfrontar a l’extremisme talibà en primera línia. Però ara, amb la seva vida en risc, se senten abandonats pels governs i la comunitat artística internacional.

Kabul. Ha estat difícil sentir la Mina al telèfon, mentre descrivia entre sanglots el patiment, la por, el sentiment de traïció i d’inseguretat que ella i els seus companys artistes afganesos han patit des que els talibans van prendre el poder al seu país. “No puc parar de plorar. Tot ha quedat destruït”, diu des del seu amagatall a Kabul l’artista, curadora i activista cultural, després d’haver passat tota la vida combatent les ideologies extremistes i lluitant per la justícia social, armats només amb el seu art i, sovint, en condicions deplorables, els artistes ara tenen por del que els talibans els puguin fer si els aconseguissin identificar. Han pres les degudes precaucions abandonant les seves cases, amagant o destruint les seves obres i esborrant comptes de xarxes socials. “La tempesta que ha patit la nostra comunitat no ha estat afrontada per cap altre grup. Els talibans reben pressions en molts temes, com ara els drets de les dones i la seguretat dels periodistes, però no s’esmenten els drets i la seguretat dels artistes. Aquí no podem fer sentir la nostra veu, ens hem d’amagar, així que demanem a la comunitat artística internacional que parli per nosaltres. Ajudeu-nos”, continua Mina.

La caiguda inesperada de Kabul el passat 15 d’agost va veure els Estats Units i els seus aliats units en l’evacuació dels afganesos que es considerava que estaven en perill. En general es tractava de persones que havien donat suport a l’exèrcit, empleats del govern, periodistes o persones que havien col·laborat amb ambaixades i organitzacions occidentals. Amb algunes excepcions, els artistes i els operadors culturals no van disposar d’un canal prioritari per a la seva fugida del país, i molt menys del Regne Unit i els Estats Units. Així, a finals de juliol, militants talibans de Kandahar van gravar sense vergonya un vídeo on es mostraven els abusos contra el famós actor Nazar Mohammad, conegut com a Khasha, que després va ser trobat mort. A principis d’agost, segons un comunicat del governador de la província d’Uruzgan, el poeta i historiador Abdullah Atefi va ser detingut a casa seva al districte de Chora i assassinat. A finals d’agost, el cantant de folk Fawad Andarabi va ser arrossegat fora de casa seva i assassinat a la vall d’Andarab, al nord del país. L’incident es va produir dies després que un portaveu dels talibans declarés al New York Times que el règim tenia la intenció de prohibir la música. A porta tancada, els talibans han manifestat la seva intenció d’establir, en el moment oportú, unes directrius sota les quals es permetrà l’art. Però la comunitat artística afganesa no s’ho creu. “No ens en refiem. Les seves accions no coincideixen mai amb les seves paraules”, diu Mina. El que ha acabat de ferir encara més els protagonistes de l’escena cultural afganesa, fent-los sentir més traïts, ha estat, diuen, el silenci general i la manca d’intervenció significativa dels seus companys artistes i de la comunitat internacional.“Realment no ens esperàvem que un dia ens trobaríem en aquesta situació i que el món ens girés l’esquena, que els artistes i polítics estrangers ens abandonessin. No ens imaginàvem que no ens tindrien en compte i que ningú parlaria de la tragèdia que estem vivint”, diu Mansoor, copropietari d’un centre cultural que ha suspès les seves activitats. Suleiman, pintor i professor d’art, es va sorprendre després de veure que les parets on ell i els seus alumnes havien pintat murals amb tanta passió estaven cobertes de banderes, eslògans i cares dels nous líders del país. “Volíem marcar la diferència, portar l’art a la gent. Però ho hem perdut tot”, declara. Sima, talentosa intèrpret de rubab (instrument tradicional afganès) i professora de música, ja no surt de casa: “Què passarà amb tots els que ens guanyàvem la vida amb la música? Què farem ara?”, es pregunta, després de no haver cobrat res des de fa més d’un mes.

Malgrat les nombroses crides per part del món de l’art, especialment als Estats Units i la Gran Bretanya, perquè es garanteixi la seguretat dels artistes i treballadors de la cultura afganesos, no s’ha produït cap canvi. Una carta oberta del grup Arts for Afghanistan ha arribat a més d’un miler de signatures, i Leeza Ahdamy, que dirigeix la plataforma de comissariat i educativa Asia Contemporary Art Forum (ACAF) amb seu als Estats Units, ha estat una de les més compromeses en difondre-la. La petició no s’ha traduït en l’evacuació dels artistes, però, segons Ahmady, ha significat un important suport a la causa per part de diverses organitzacions artístiques. “Sabem qui són, tenim els diners, necessitem ajuda per superar altres obstacles i posar fora de perill aquests artistes”, diu Ahmady, que ha elaborat una llista de 258 artistes i intel·lectuals afganesos en perill. En la seva opinió, la comunitat artística internacional pot actuar fent pressió sobre els polítics, acollint artistes, emetent recomanacions per a l’obtenció de visats, creant llocs de treball a les universitats o en l’àmbit de l’art i obtenint el suport econòmic i legal necessari.“El món de l’art és una comunitat global, conclou, i l’únic motiu pel qual funciona és el compromís de tots. Potser alguns d’aquests artistes en el futur podrien fer una gran contribució a aquest món, d’una manera o altra. Si parlem d’inclusió, democràcia i justícia, fem-les realment realitat actuant”.

“No em sorprèn la manca de sensibilitat del govern britànic en no donar prioritat a aquestes persones. Ja van ignorar els que treballen en el sector cultural aquí i al seu propi país durant el període Brexit-Covid, però almenys no els van matar físicament”, diu Graham Sheffield, exdirector d’art del British Council i actual president de Help Musicians UK. “Alguna cosa ha de canviar respecte als nostres amics artistes afganesos. Tenim la responsabilitat col·lectiva d’ajudar-los, i ràpidament”. La comunitat artística francesa és potser la que ha treballat més eficaçment en pro dels artistes afganesos. Al juliol, Maria-Carmela Mini, directora del festival de Lille Latitudes Contemporaines, juntament amb l’artista Kudra Khademi i Joris Mathieu, director del Théâtre Nouvelle Génération de Lió, van passar setmanes enganxats al telèfon, coordinant frenèticament la sortida d’un grup de 92 artistes de Hazara, a la zona de Bamiyan, històricament víctima de les més terribles persecucions dels talibans. Amb les autoritats franceses a França i sobre el terreny a Kabul van aconseguir portar 72 artistes i les seves famílies a França.

Mini està en contacte regular amb els vint artistes restants que s’amaguen a Kabul, donant-los suport econòmic i continuant el diàleg amb les autoritats franceses per tal de rescatar-los. Però és ben conscient que hi ha molts artistes que no estan a la seva llista i que encara viuen al país: “La comunitat artística internacional hauria de fer tot el possible per persuadir els polítics de treure de l’Afganistan els artistes que es troben en perill”, afegeix. Són el futur i el llegat del país i s’han de protegir i valorar. I, des del punt de vista humanitari, és el que cal fer. Jo soc una simple ciutadana francesa i he fet el que he pogut, però una sola persona no pot salvar tothom”.

CAT | Versió extreta de l’edició original italiana del Giornale dell’Arte

Il Giornale dell'Arte
El Giornale dell'Arte és un periòdic mensual dedicat al món de l’art publicat per l’editorial torinesa Umberto Allemandi S.r.l.
El primer número es va publicar el maig de 1983, sota la direcció del fundador Umberto Allemandi, amb l’objectiu de proposar un producte editorial innovador en el camp de l’art.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close