General / Patrimoni

El castell d’Otranto i l’illa de Malta catalanes

L’austríac Von Trapp va servir a la marina de guerra de l’imperi austrohongarès durant la I Guerra Mundial. Va ser capità d’U-boot, heroi naval  i comandant de la base de submarins de Kotor,  ubicada en el cràter d’un antic volcà de l’Adriàtic.

Acabada la guerra, von Trapp es dedicà a la música amb la dona i els fills, fins que pujà el nazisme, aleshores emigrà als Estats Units. En aquell país, els Trapp Family Choir van arribar a ser tan famosos que Juli Andrews representà la seva història a la pel·lícula Somriures i Llàgrimes, guanyadora d’un Òscar. El film més taquiller després d’Allò que el vent s’endugué i Star Wars.

Quan Von Trapp navegava amb l’U-boot  havia de passar el perillós estret d’Otranto, al final de la punta itàlica que comunica l’Adriàtic amb el Mediterrani. Otranto tenia un nom evocador. L’escriptor Horace Walpole havia escrit al 1764 una obra: El castell d’Otranto, que es considera el primer llibre de novel·la gòtica, amb fantasma inclòs deambulant per les estances, un subgènere de la literatura de terror.

El castell d’Òtranto es troba a la població del mateix nom. I havia estat una fortalesa catalana a l’edat mitjana. El port d’Òtranto era important per impedir el pas dels pirates otomans. Després de l’atac turc del 1480, el Castello Aragonese va ser  modificat i  l’estructura defensiva es va equipar amb torres per a canons amb tècniques defensives innovadores. És un exemple ben importants d’arquitectura militar de l’època.

Més al sud de la bota itàlica, al bell mig de la Mediterrània, es troba Malta. Els catalans també hi arribaren arran de les Vespres Sicilianes, l’aixecament popular dels sicilians contra els francesos. A la batalla naval de Malta, el 1283, la flota catalana de  Roger de Llúria derrotà els gals, tal i com es descriu a les cròniques de Bernat Desclot i Ramon Muntaner.

Durant els següents dos-cents cinquanta anys, la Corona d’Aragó hi va exercir un domini polític i militar directe i s’hi traslladen moltes famílies catalanes, principalment de comerciants, cosa que hi propicià l’establiment d’un consolat català el 1345.

Més tard, al 1530, l’emperador Carles, davant l’amenaça turca, va cedir l’arxipèlag de Malta a l’Orde militar de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, a canvi del pagament simbòlic d’un falcó maltès a l’any. Dashiell Hammett s’inspirà en  aquest fet per fonamentar la trama de la novel·la  negre  El Falcó Maltès, portada al cinema per John Huston i interpretada per Humphrey Bogart.  Una estatueta de falcó d’or massís regalada pels cavallers a l’emperador es perd quan els pirates assalten la galera que la transportava. Segles després apareix a Nova York.

Els turcs van caure sobre Malta el 1565. Es recorda la falconada com el Gran Setge. El virrei de Sicília va enviar tropes comandades pel català Joan de Cardona i de Requesens, capità general de les galeres de Sicília. Finalment, aconseguiren alliberar l’illa.

L’Alberg de Catalunya, actualment, Ministeri d’Economia de Malta. Originalment constava de tres cases barroques construïdes al 1692-1694

L’Orde dels Hospitalers, o de Malta, lluitava contra els pirates i els otomans i es dividia en “llengües” o nacions, en què s’agrupaven els cavallers segons la seva procedència: Alemanya, Alvèrnia, França, Provença, Castella, Itàlia i Aragó. Cada llengua tenia la seva residència. En aquest període hi va haver vuit Grans Mestres de l’Orde de la llengua d’Aragó, cinc dels quals originaris de terres de parla catalana.

Inicialment, els cavallers catalans s’hostatjaven a l’Alberg d’Aragó, però  després van bastir el seu propi edifici, que actualment allotja el Ministeri d’Economia de la república de Malta. A la seva entrada principal és ben visible en lletres capitals la seva antiga denominació: House of Catalunya. Els cavallers utilitzaren com a  idioma oficial el català.

D’altra banda, a la cocatedral de Sant Joan, a la capital de Malta, s’hi poden veure els sepulcres de l’Orde finament treballats en marbres multicolors. I s’hi poden apreciar molts noms i escuts de cavallers catalans. Les capelles laterals estaven assignades  a les llengües de l’Orde amb el seu corresponent patró. La capella de la llengua d’Aragó, la més sumptuosa de la catedral, està presidida per una representació pictòrica de Sant Jordi, on un àngel sosté una bandera amb les quatre barres. I a la capella de l’oratori de Sant Joan Baptista, es troba la làpida del mallorquí Nicolau Abrí Descatllar, l’epitafi del qual va ser escrit el 1794 en català, usualment es feia en llatí: ‘Aquí descansen les cendres de fra Nicolau Abrí Descatllar, gran prior de Catalunya, comanador d’Espluga Calba i de Barcelona. Pecador miserable. Morí el 21 novembre 1794.’

Seguint aquesta tradició de grans mestres de l’Ordre, Nicolau Cotoner,  nascut a Mallorca el 1663, va ser el responsable de l’ampliació de les fortificacions a les actuals ciutats de Vittoriosa, Senglea i Cospicua, a l’altra banda de la Gran Badia, conjunt que es coneix amb el nom de la Cotonera, baluards destinats a recollir la població civil en cas d’invasió.

La Porta de Nostra Senyora, a la línia defensiva la Cotonera, Malta, ordenada construir per Nicolau Cotoner al 1663

Comptat i debatut, Otranto té el seu fantasma. No pas l’inventat per Horace Walpole, sinó la bubota del desconeixement de la presència catalana. Malta, al seu torn, també. Nom de cognoms, carrers, escuts, peixos, aus, menjars, recorden la influència de la presència i del lèxic catalana a Malta. L’idioma maltès té força manlleus: abbokkament, andana, anell, armirall, benestant, gelat, gwardarobba, illuminat, iżolat, kap, kurda, moll, mastrudaxxa i un munt més de paraules que fan veure al visitant atent el vincle pretèrit amb les terres peninsulars de parla catalana.

I, tanmateix, fora dels estudiosos, ningú no ho percep. Passa com amb els fantasmes, que s’apareixen per advertir-nos d’alguna cosa. Segurament que desconeixem la nostra pròpia història. Però gairebé ningú no se n’adona.

Joan de Déu Prats
Escriptor especialitzat en llibres de llegendes, mites i tradicions de Catalunya. Respecte a Barcelona, ha publicat diferents obres sobre la seva història i el seu imaginari. Autor del Gran Llibre de les Criatures Fantàstiques de Catalunya i també dels Indrets Fantàstics de Catalunya. Així mateix, ha escrit molts llibres de literatura infantil i juvenil, traduïts a força idiomes.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close