General / Patrimoni

El foc de Sant Joan

Els funerals són rituals de traspàs entre la vida i la mort. La celebració de l’aniversari dels divuit anys propicia l’entrada a l’edat adulta. Els solsticis, que indiquen un canvi de temps, complimenten rituals que afavoreixen la connexió, fer de pont, entre dos cicles o etapes: el floriment primaveral i la recollida de fruits estival. El que els cristians anomenen pasqua florida i pasqua granada.

De tots els moments singulars de l’any, no hi ha cap dubte que el solstici d’estiu és la jornada més màgica. Una nit on l’extraordinari envaeix el quotidià.

El món és un fenomen vibracional. Tot vibra en la seva freqüència i, en conseqüència, allò que ho fa amb més intensitat, esdevé invisible.  Però, en aquests impassos temporals que són els solsticis, els mortals, els corporis, els que tenim una vibració més densa, podem intuir, podem copsar, de cua d’ull, les criatures de vibració més etèria. Albiraments ocasionals que la veu popular ha convertit en llegenda i folklore.

Així és com va arribar a la modernitat una ressaca de follets fent entremaliadures, bruixes enfilant-se xemeneia amunt, dimonis temptant ànimes, dones d’aigua fent bugades màgiques o encaterinant rabadans i minyons. Durant la nit del solstici d’estiu es manifesten tota mena d’éssers fantàstics, tresors encantats, ciutats submergides, plantes sobrenaturals i tot tipus de poders ocults que desapareixeran just quan torni a eixir el primer raig de sol a trenc d’alba.

De tot aquest enrenou, ens ha quedat la fascinació pel foc, els banys a mitjanit, les herbes de Sant Joan, les cançons, els balls i els rituals, elements característics d’aquesta celebració.

El solstici d’estiu s’ha festejat des de l’antiguitat pagana. És un culte al sol, a l’allargament del dia. Les fogueres representen la calor que propicia la fecunditat. El foc també purifica. I les flames allunyen i espanten els mals esperits que campen durant la nit de Sant Joan.

Tot el país en va ple, de festejos, aquell vespre. Les Falles del Pirineu: Andorra,  Pallars, l’Alta Ribagorça, l’Aran, entre d’altres indrets. Tradicions precristianes per assenyalar l’arribada de l’estiu. Com les Fogueres d’Alacant o  Les Festes de Sant Joan de Ciutadella, amb els cavalls galopant l’estiuada.

Dona d’aigua. Il·lustració d’Apel·les Mestres per al seu llibre Liliana. 1907

Una altra tradició, més recent, però ben arrelada, és la baixada de la Flama del Canigó. Com a continuació d’una iniciativa encetada per l’excursionista nord català Francesc Pujades, des de l’any 1966, diversos col·lectius distribueixen la Flama des del cim de la muntanya arreu de les terres de parla catalana per encendre les fogueres de la Nit de Sant Joan. La flama roman encesa tot l’any al Castellet de Perpinyà i es renova cada 23 de juny de bon matí al cim del Canigó. La Flama surt del cimal aquella matinada i comença a escampar-se per tots els Països Catalans a través de centres de repartiment i cadenes de relleu, de manera que es calcula que s’encenen unes trenta mil fogueres. Amb l’encesa, comencen les revetlles a carrers, places i barris de moltes poblacions. I es recorda el vincle de germanor amb la Llengua i la Terra.

Per la seva banda, la Fe Catòlica va fer coincidir el natalici de Sant Joan Baptista, un dels herois de la cristiandat, en aquest solstici. Sant Joan va ser el darrer dels grans profetes, homes cridats per la Divinitat per transmetre missatges a les persones.

Sant Joan Baptista. Segle XVI. Països Baixos. Col·lecció privada.

Sant Joan batejava per aconseguir el perdó dels pecadors penedits, d’acord amb el costum jueu. Un dia, s’hi presentà Jesús i li demanà que el bategés. Aquella trobada té una gran importància simbòlica per als cristians: Jesús inicià la seva vida pública de predicació tot just després d’haver rebut el baptisme de mans del profeta.

Sant Joan és considerat com un precursor del Messies. L’evangeli diu: Tu seràs anomenat Profeta de l’Altíssim; perquè aniràs davant de Déu preparant els seus camins. Jesús, segons el Nou Testament, va dir que Joan era el profeta més gran de tots el temps. Va ser el darrer dels profetes de l’Antic Pacte, abans que Jesucrist procurés la Redempció de la Humanitat.

San Joan, fill de pares eixorcs, va ser concebut per la mà de Déu, com Jesús. El profeta havia anunciat el poder de la Gràcia, una mena d’ajut sobrenatural propiciat per l’Esperit Sant per afermar el tremp espiritual dels homes. I va ser cridat a preparar els camins del Senyor. Aquesta va ser la missió de la seva existència.

Esquerra. Retaule dels sants Joans (detall), cap a 1356. Mestre de Santa Coloma de Queralt. Dreta. Taula del tríptic amb sant Joan Baptista (detall), 1494. Miguel Ximénez.

Els solsticis són portes de canvi d’època. Literalment, formen part dels cicles estacionals i possibiliten la fecunditat de la vida. El solstici d’estiu és el moment àlgid de recollir fruits. No tots són tangibles. El foc solar purifica. L’aigua baptismal neteja. Pura i neta, la Humanitat es prepara per transitar, per saltar cap al reialme de l’Incommensurable, i de l’Indiscernible, el Gran Misteri rere el vel de l’aparent. Els cristians ho anomenen la Salvació. I la Salvació, veritablement, val un revetlla! Amb disbauxa, xerinola i petards inclosos. La Salvació, la bonaventura portada pel profeta. On queden els follets entremaliats o les fades fent bugada davant aquesta gran proclamació! Si es disposa de la sensibilitat adequada, la ignició de la Gràcia enlluerna l’ànima. Aquest és el veritable foc de Sant Joan. 

Joan de Déu Prats
Escriptor especialitzat en llibres de llegendes, mites i tradicions de Catalunya. Respecte a Barcelona, ha publicat diferents obres sobre la seva història i el seu imaginari. Autor del Gran Llibre de les Criatures Fantàstiques de Catalunya i també dels Indrets Fantàstics de Catalunya. Així mateix, ha escrit molts llibres de literatura infantil i juvenil, traduïts a força idiomes.