General / Llibres

Els sentits del que no en té

La lectura, la interpretació i la valoració d’una obra literària, sobre el paper, no haurien de tenir en compte ni la biografia ni la personalitat ni la trajectòria ni el context històric de l’autor que l’ha escrita, perquè l’obra en qüestió hauria de ser abordada i tractada com un pur artefacte formal –carregat, això sí, de substància moral, emotiva, filosòfica, ideològica, social…– i perquè conceptes com ara el d’autenticitat o impostura és millor que siguin exclosos de l’equació hermenèutica i valorativa, ni que sigui per no caure en la superstició del biografisme o en el consol –fals i superficialment tranquil·litzador– de la correspondència harmònica entre vida i obra.

Les trompetes de Jericó
Unica Zürn
Traducció: Anna Soler Horta
Extinció Edicions
L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona), 2020

Tot això és només sobre el paper, però. A la pràctica, no sempre és possible. Almenys, no ho és per a un servidor. Cadascú és com és i, per tant, cadascú llegeix com li surt o com pot –no només com es proposa o com decideix–. Personalment, he de confessar que he de fer un sobreesforç descomunal, sovint amb resultats tirant a minsos, per llegir segons quin tipus d’obra literària –un cert tipus molt concret, molt vivencial quant als motius i deliberadament arbitrària quant a la plasmació lingüística d’aquesta vivència– sense tenir en compte la realitat humana d’on ha emanat o en què es fonamenta. No vull dir amb això que, en aquests casos, les lectures dels altres em semblin errònies o pitjors que la meva, sinó que jo, íntimament, no puc no tenir en compte la correspondència entre el magma viu i brut de la vida de l’escriptor i l’artefacte verbal que ha construït.

Unica Zürn, desconegut, ©VERLAG BRINKMANN & BOSE, BERLIN.

Això és el que m’ha passat amb la lectura del llibre Les trompetes de Jericó, de l’artista i escriptora surrealista Unica Zürn (Berlín, 1916–París, 1970). Escrit seguint els patrons o el mètode o l’actitud o la tècnica de l’automatisme psíquic, el llibre és una col·lecció de textos, vinculats mínimament entre ells, que funcionen com una lletania del deliri, o com un vessament imaginístic de vegades impenetrable i de vegades al·lucinadament diàfan. No són històries: són una veu i un magma de paraules que s’expandeixen sobre la pàgina igual que vísceres significatives, igual que projeccions fantasmals (fantasmals però rotundes) de l’inconscient, igual que terrors íntims que són finalment verbalitzats. És clar: si tu practiques un automatisme psíquic de resultats tan tremebunds com el de Zürn –“Em quedo ajaguda en la meva brutícia i sento llàstima per mi”– i després resulta que has portat una vida de vitalista plàcid i benestant, doncs una mica la sensació d’estar assistint a un teatre exhibicionista sí que, almenys en el meu cas, pot interferir en la lectura i en la valoració de l’obra. No és el cas de Zürn: no hi ha màscara ni impostura ni cap mena de drama inventat, aquí.

Unica Zürn, París, 1957

Tal com explica Pilar Parcerisas a l’interessant i concís pròleg que encapçala el volum d’Exitinció Edicions –un volum petit, vistós i preciós–, la vida de Zürn va ser un drama terrible, travessada pels més tràgics conflictes de la història –l’auge del nazisme i dels altres totalitarismes, la II Guerra Mundial, la misèria de la postguerra– i per gravíssims problemes mentals –a partir del 1957, va començar a patir brots esquizofrènics, que van fer que fos internada en diferents clíniques psiquiàtriques–. Filla d’una família berlinesa conservadora i empobrida, la seva vida va fer un tomb quan el 1953 va instal·lar-se a París amb l’artista surrealista Hans Bellmer. A París, la parella va malviure en cambres d’hotel i va anar fent la viu-viu mentre treballaven col·laborant o influint-se mútuament. Segons conta Parcerisas, Zürn va ser ben acollida pels cercles surrealistes que encara quedaven, ja una mica fora d’època, a la capital francesa, especialment “per Brauner, Matta, Man Ray, Michaux i Max Ernst”. Després d’anys de sofriment, Unica Zürn es va suïcidar llançant-se per la finestra de l’apartament parisenc on vivia.

Bona coneixedora del tema, Parcerisas explica que, amb Bellmer, Zürn va practicar “el dibuix automàtic i l’anagrama”, i que els seus textos s’expliquen per la fascinació del surrealisme pels malalts mentals i la follia. “La follia és mitificada [per André Breton i els surrealistes] com a desviació total, estat d’innocència, contestació del món o temptativa d’arruïnar les realitats”, resumeix Parcerisas. Significativament, en els textos de Zürn la follia només porta a la “desviació total” i a la “contestació del món”, en gran part perquè només una persona sana com Breton pot considerar que la follia és un estat d’innocència, una percepció impossible –inconcebible– per a un autèntic malalt.

Parcerisas també recorda que l’anagrama va convertir-se en una obsessió per a Zürn, i que la pràctica de l’anagrama és a la base de la majoria dels contes –o textos– que va escriure. També és a la base dels cinc que integren Les trompetes de Jericó i que Anna Soler Horta ha transvasat al català en una traducció efervescent i meritòria. Encara que no sigui d’una manera sempre directa i transparent, els textos del present llibre han de ser llegits com el crit íntim i desesperat –imaginativament o oníricament desesperat, si es vol– d’una dona ferida, acorralada i turbulenta que parla de la por, la solitud, el dolor, el desencant, la incertesa mental i la pura bogeria que l’assetgen i l’assalten.

El text, o el conte, que obre el volum és el més impactant i el millor. Una veu de dona relata, de manera truculenta, el seu embaràs (que la repugna i que la fa voler avortar), el seu part (“aquest part indecent” d’una criatura monstruosa, que detesta i que vol matar) i la nauseabunda, cruel i violentíssima convivència amb el nounat. Tot plegat acaba sent l’expressió d’una fonda “por de la vida”, que deixa el lector enlluernat –hi ha imatges molt bones– i esgarrifat.

Menys impactants, més rarencs, més elusius, són els altres relats del volum, als quals els falta la cohesió narrativa que té el primer. Sigui com sigui, hi ha visions incitants –nou tàrtars “a la recerca febril de les nou fades”–; hi ha provocacions –reelaboracions de contes de fades, rampells anticlericals, subversió desenfrenada dels costums burgesos–; hi ha imatges inquietantment suggerents –“Hi havia una vegada un petit ferro roent que vivia tot sol”–; hi ha força existencial –“havia obert el cor al gran dir-sí”–; hi ha un cert humor negre –“soc un post-disbarat”–; hi ha una delicadesa desemparada –“No tornis mai, pensament, al bonic temps passat de la infantesa: no ho pots suportar”–; hi ha fúria, violència i misantropia en un grau extrem –“Pujar criatures és un crim contra la humanitat”–… I hi ha, sobretot, el doll alliberat d’un verb traumatitzat, en cru, ferotge, de sentits múltiples i alhora sense cap mena de sentit.

Llegeixin Unica Zürn, una dona surrealista, angoixada, malalta, lúcida i torturada per a qui la vida i el món a penes eren suportables, i que va saber escriure el dolor, el pes i la tortura d’aquest a penes poder-ho suportar.

Pere Antoni Pons
Pere Antoni Pons (Campanet, Mallorca, 1980). Periodista i escriptor. Ha publicat, entre altres, els reculls de poemes 'El fibló i la festa' (2003), 'Fervor tan fosc' (2006), 'Aquí, on passa tot' (2017) i 'Canvi de guàrdia' (2019), els llibres entrevista 'La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan Francesc Mira' (2009), 'Guillem Frontera. Paisatge canviant amb figura inquieta' i 'Conversaciones con Jean Marie del Moral' (2018), les novel·les 'La felicitat dels dies tristos' (2010), 'Tots els dimonis són aquí' (2011) i 'Si t’hi atreveixes' (2014) i el llibre de perfils 'Un arxipèlag radiant' (2019). Col·labora regularment en premsa fent entrevistes, articles d’opinió, crítica literària i d’art, i reportatges i cròniques de temàtica cultural i sociopolítica.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close