Restaurats els frescos a la Basilica Inferiore de les arestes del presbiteri i de la capella de la Maddalena.
Assís (Perugia). A la Basílica Inferior de Sant Francesc, on Cimabue, Ambrogio Lorenzetti, Simone Martini, Giotto i altres tallers annexos van pintar un efluvi de colors i figures sobre voltes, parets, arcs i claus d’arcs, el restaurador principal del Sacro Convento Sergio Fusetti, junt amb l’equip de l’empresa Tecnireco, ha restaurat els frescos de la capella de la Maddalena, la tercera a la dreta mirant a l’altar, i les quatre arestes de la volta de creueria sobre l’altar. El tècnic explica: “Adoptem els criteris indicats per l’Institut Central de Restauració (Istituto Centrale del Restauro) i, des del 1997, després del terratrèmol, hem dut a terme un manteniment permanent i a fons de tot el complex gràcies a l’entesa entre el Sacro Convento i la Superintendència Arqueològica, Belles Arts i Paisatge d’Úmbria (Soprintendenza Archeologia, Belle Arti e Paesaggio dell’Umbria)”. Abans d’intervenir en els frescos, es comprova l’estat del contenidor arquitectònic i, si cal, es corregeixen i s’eviten els defectes, per exemple a les teulades. A la volta quadripartida damunt el presbiteri sobre fons daurat es representen l’Apoteosi de Sant Francesc i les al·legories de les tres virtuts de la regla franciscana: obediència, castedat i pobresa, amb uns àngels. Les escenes s’atribueixen a dos col·laboradors de Giotto anomenats Parente di Giotto i Maestro delle Vele. La restauració ha solucionat l’enfosquiment provocat pel vapor d’aigua emès pels turistes i fidels, i ha permès posar al descobert colors daurats i rostres més nítids de cutis suau. “Totes les intervencions són reversibles i es duen a terme sota la supervisió de la Superintendència”, especifica el restaurador en cap, que ocupa el càrrec des del 1974.
A la capella de la Maddalena, els frescos amb set històries del sant repartides en uns 250 metres quadrats van ser realitzats per Giotto i els seus deixebles a principis del segle XIV. Entre escenes com la resurrecció de Llàtzer o la pujada al cel, els àngels puntegen les històries amb tons brillants i una composició sòbria. “A la Capella s’havien produït decoloracions, s’hi havia dipositat pols i vapor d’aigua i s’havien provocat danys per les filtracions d’aigua”, explica Fusetti. L’última restauració autèntica es va dur a terme el 1968 per part de l’ICR, i després es van fer intervencions de manteniment menors. El terratrèmol de 1997 no va causar danys evidents, però havia malmès l’enguixat. Hem fet fotogrametria làser de cada superfície”. Un cop eliminats els dipòsits i les capes de brutícia acumulades en el passat a causa del fum de les espelmes, la volta ha recuperat la lluminositat, com ho demostren els diminuts mosaics invisibles des del terra que s’han deixat intactes per tal de poder comparar l’abans i el després. “Les parts més crítiques eren la volta, el sopar a casa del fariseu i la resurrecció de Llàtzer, continua el restaurador. En aquella paret, unes extenses eflorescències salines a la superfície impedien la llegibilitat dels frescos i van provocar microdespreniments de guix pintat del suport de la paret. Hem consolidat els rostres i, a més de netejar, hem retirat alguns estucaments. Però si parlem d’un manteniment extraordinari, la intervenció forma part d’un programa fonamental de manteniment rutinari”.
La despesa anual del convent del Sacro en restauracions, al voltant de 200 mil euros, és a càrrec en part del Ministeri, en part del Convent i en part de benefactors de tot el món. La volta del presbiteri ha costat 390 mil euros i la capella de la Maddalena, 395 mil euros.
CAT| Versió extreta de l’edició original italiana del Giornale dell’Arte
Entrades relacionades:
El primer número es va publicar el maig de 1983, sota la direcció del fundador Umberto Allemandi, amb l’objectiu de proposar un producte editorial innovador en el camp de l’art.
