General / Exposicions

L’11-S: la tragèdia, i la precisió o la vaguetat

Una virtut de les pràctiques menys tradicionals de l’art contemporani —el conceptual, les instal·lacions polimòrfiques, els híbrids teoricoescenogràfics…— és que els artistes que les conreen s’han sentit legitimats per tractar qualsevol aspecte de la condició humana i de la realitat socioemocional i politicoeconòmica, i s’han llançat de cap i sense manies a tractar-ho tot: des de la salut mental fins a les crisis migratòries, des del racisme fins a les depredacions del capitalisme, des de la guerra fins a l’emergència climàtica, passant per l’experiència dels immigrants, la violència patriarcal, la lluita feminista i tants altres assumptes centrals i candents.

L’arxiu de la pols: An ongoing Project
Elena del Rivero
Es Baluard Museu
Fins al 30 de gener del 2022

Un dels errors d’efectes més nefastos de les, diguem-ne, pràctiques menys tradicionals de l’art contemporani és que els artistes que les conreen sovint sembla que treballen sobre un buit, a partir de no-res, com si els temes i els esdeveniments que ells tracten o treballen no haguessin estat tractats ni treballats mai abans per ningú. O pitjor: com si, en paral·lel a ells, no hi hagués multitud de persones que, des d’esferes alienes a la pràctica de l’art, no les estiguessin tractant o treballant.

Vull dir que si un artista pretén abordar, què sé jo, posem que la tragèdia dels refugiats al Mediterrani, fer un vídeo rudimentari on es veu la mar movent-se i complementar-ho amb uns quants textos críptics i banals i amb una declaració d’intencions grandiloqüent i presumptuosa no és suficient, tenint en compte tot el que ja hi ha sobre l’assumpte en qüestió: reportatges periodístics meticulosament informats, poemes i novel·les plens de veritat humana, fotografies impactants, testimonis en primera persona escruixidors… És clar que sempre hi ha marge —i necessitat— de més sobre tot, però aquest més no pot ser qualsevol cosa, no pot estar fet de qualsevol manera.

Pensava en tot això mentre visitava l’exposició d’Elena del Rivero a Es Baluard. El títol és L’arxiu de la pols: An Ongoing Project i al dossier de premsa se’ns presenta així: “És una revisió exhaustiva de les línies fonamentals que caracteritzen els treballs d’Elena del Rivero arran dels atemptats de l’11 de setembre de 2001 a Nova York, on reflexiona sobre la pèrdua, la memòria col·lectiva i el dolor, així com sobre la construcció dels pilars existencials que conformen les creences i els valors de la societat per repensar el futur. L’eix vertebrador de l’exposició —continua el text de presentació— consisteix en el treball desenvolupat a partir d’A CHANT, la instal·lació commemorativa realitzada per Elena del Rivero amb més de 3.000 fulls de paper recollits dels pisos de casa estudi, així com les obres relacionades que ha anat completant durant els últims vint anys, sobretot els collages construïts amb les peces de pintura rescatades de les seves obres destruïdes durant l’atac i que es podran veure per primera vegada a Palma”.

Obra de l’artista Elena del Rivero.

Un altre tast del text de presentació: “La proposta d’Es Baluard Museu presenta amb contundència el treball artístic i personal d’Elena del Rivero i dona visibilitat a dues línies de treball independents i complementàries: la primera, que va començar al voltant de l’11-S, apunta a la pèrdua, la memòria col·lectiva i el dolor, i la segona, aborda temes personals que tenen a veure amb com es construeixen els nostres pilars existencials, tal com es produeix en la sèrie en curs Letters to the Mother (1990-2022). Finalment, l’exposició reflexiona sobre l’històric, el col·lectiu i el personal alhora que aborda el nostre present més immediat. D’aquesta manera, proposa una reflexió urgent i necessària sobre les estratègies sociopolítiques que configuren la nostra contemporaneïtat per a les generacions futures”.

Obra de l’artista Elena del Rivero.

Deixant de banda la prosa que xerrica i expulsa l’atenció del lector, la vaguetat preval i s’imposa. També vaga resulta l’experiència de contemplar la proposta —d’endinsar-se en l’escenografia— d’Elena del Rivero. No estic dient que sigui qualsevol cosa ni tampoc que estigui feta de qualsevol manera, com la caricatura que he esbossat fa uns paràgrafs, però sí que no dona la dimensió de la magnitud dels fets que aborda.

Veiem una cascada de papers congelada caient entre el sostre i el trespol; contemplem les parets folrades de papers formant un gran collage —un collage de collages—; llegim les cartes escrites per l’artista durant les nits d’insomni, totes encapçalades per citacions de Baudelaire, de Dickinson o de Tsvetàieva; mirem els vídeos que es passen en bucle a la part superior d’una de les sales: imatges de la cerca de supervivents entre les runes, imatges d’una cerimònia funerària, imatges més o menys poètiques i inquietants d’un cos de dona nu baixant una escala amb una màscara antigàs… Tot al llarg del recorregut o l’experiència, sabem que ens envolten rastres i restes de la destrucció esdevinguda fa vint anys… Però, en última instància, la vaguetat preval i se’ns imposa. És aleshores que ens adonem que, precisament, si hi ha una característica que defineix els atemptats de l’11-S contra el World Trade Center de Nova York, és la seva esgarrifosa precisió.

Obra de l’artista Elena del Rivero.

Tot va ser esgarrifosament precís, aquell dia: la planificació i l’execució dels atemptats; la seqüència de destruccions —impacte, impacte, esfondrament, esfondrament, pols i més pols, runa i més runa—; la sorpresa i l’estupor i el pànic i el dolor de tothom; les mesures desesperadament mortals que uns van prendre per mirar de sobreviure —tirar-se de tants metres d’altura— i les mesures desesperadament mortals que uns altres van prendre per mirar de salvar els que necessitaven ajuda —els bombers i els policies, corrent cap allà d’on tothom volia fugir—… És cert que l’obra d’Elena del Rivero aspira a aproximar-se tangencialment, amb més subtilesa que dramatisme frontal, als fets de l’11-S, però, tal com ja he dit, la vaguetat preval i s’imposa.

I més prevaldrà i més s’imposarà en aquells espectadors que, per la raó que sigui, porten anys llegint llibres i articles i mirant documentals i escoltant testimonis d’aquells fets. És el meu cas i em permeto una bateria de recomanacions: anau a veure L’arxiu de la pols, sí, però també llegiu els articles “The real heroes are dead” de James B. Stewart a la New Yorker i “The Falling Man” de Tom Junod a Esquire —i mirau, abans de començar a llegir, durant uns minuts la foto de Richard Drew que l’il·lustra—, i llegiu igualment The Looming Tower de Lawrence Wright  (n’hi ha versió catalana, L’amenaça de la torre, a Mina Editorial), i, finalment, mirau els documentals Turning Point: the 9/11 and The War on Terror (a Netflix) i One day in America, a National Geographic. Tots són d’una precisió esgarrifosa.

 

Pere Antoni Pons
Pere Antoni Pons (Campanet, Mallorca, 1980). Periodista i escriptor. Ha publicat, entre altres, els reculls de poemes 'El fibló i la festa' (2003), 'Fervor tan fosc' (2006), 'Aquí, on passa tot' (2017) i 'Canvi de guàrdia' (2019), els llibres entrevista 'La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan Francesc Mira' (2009), 'Guillem Frontera. Paisatge canviant amb figura inquieta' i 'Conversaciones con Jean Marie del Moral' (2018), les novel·les 'La felicitat dels dies tristos' (2010), 'Tots els dimonis són aquí' (2011) i 'Si t’hi atreveixes' (2014) i el llibre de perfils 'Un arxipèlag radiant' (2019). Col·labora regularment en premsa fent entrevistes, articles d’opinió, crítica literària i d’art, i reportatges i cròniques de temàtica cultural i sociopolítica.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close