World Arts / Art News

La ciutat budista amb 450 milions de tones de coure

Leggilo in taliano

Mes Aynak, en perill si els talibans permeten als xinesos explotar l’excepcional reserva de coure

Operaris treballant: al fons, el campament de la companyia minera xinesa MCC.

Mes Aynak (Afganistan). Amb la pujada al poder dels talibans, hi ha una gran preocupació pel destí de Mes Aynak, una antiga ciutat budista a uns 40 km al sud-est de Kabul i antigament una etapa important dins la Ruta de la Seda. La ciutat compta amb aproximadament 400 estàtues i frescos, nombrosos monestirs, stupes i petites fortaleses. Activa des del segle I fins al VIII, constitueix una extraordinària finestra al passat que ens permet albirar el desenvolupament del budisme a la regió. Fins ara, la destrucció de Mes Aynak s’ha evitat gràcies al retard de les obres: les ruïnes es troben al capdamunt de 450 milions de tones de mineral de coure, un dels jaciments de coure més grans del món. S’estima que té un valor mínim de 50.000 milions de dòlars, per la qual cosa constitueix tota una mina d’or per a aquells que pretenen extreure’n.
El 2008, el govern afganès va signar un contracte d’arrendament de trenta anys i per valor de 3.400 milions de dòlars amb un consorci d’empreses mineres xineses de propietat estatal, dirigit per China Metallurgical Group Corporation (MCC). Com a part de l’acord, MCC es comprometia a construir la mina i les infraestructures del voltant, que haurien d’incloure un ferrocarril, carreteres per al transport i una planta de generació per proveir la foneria, i oferia un termini d’un any per avaluar el jaciment arqueològic. Tot i això, encara no s’ha produït cap avenç en el projecte. Els motius no són senzills, ja que inclouen factors logístics en termes de processament de mineral, la situació de la seguretat a l’Afganistan, denúncies de corrupció i una campanya de sensibilització. Aquesta última incloïa el documental internacional Saving Mes Aynak i totes les iniciatives dels activistes internacionals del patrimoni, la comunitat local i els arqueòlegs afganesos. Ara, molts temen que aquest parèntesi hagi acabat. Al juliol, els talibans van celebrar una important reunió amb els xinesos, amb qui van discutir els projectes d’infraestructura econòmica al país, entre els quals s’inclouen els contractes miners com Mes Aynak. I el 2016, tot i que no controlaven la província de Logar, on es troba Mes Aynak, els talibans van fer públic un comunicat parlant específicament del projecte referint-s’hi com un d’aquells que els ajudaria a fer prosperar el país. “En aquest moment hi ha dos problemes relacionats amb Mes Aynak”, va dir Philippe Marquis, cap de la Delegació Arqueològica Francesa a l’Afganistan (DAFA), que va donar suport a l’antic Ministeri d’Informació i Cultura del país en l’excavació del jaciment. El primer problema és arqueològic: el material excavat actualment s’ha de traslladar a Kabul per restaurar-lo adequadament i s’ha de protegir el jaciment de la intempèrie. El segon, continua Marquis, és el dels contractes xinesos que actualment és gairebé segur que encara són vigents”. Els arqueòlegs van saber aprofitar aquesta pausa de 14 anys en el desenvolupament, quan es va fer pública la gran importància de Mes Aynak. “És la primera documentació autèntica sobre el vincle de la comunitat budista amb l’activitat industrial”, diu Marquis. “L’Afganistan és molt important en la història del budisme. Mai no hem tingut l’oportunitat d’entendre el vincle entre aquesta comunitat i la vida econòmica i política del país”. Fa dos mil anys, els habitants de la ciutat explotaven el ric coure que avui posa en risc Mes Aynak, com demostren els testimonis d’antics miners, tallers de fosa i cases de treballadors. També s’han descobert un temple de foc zoroastrià i un assentament de l’edat del bronze. Marquis afirma haver rebut notícies de gent gran de la zona que desitja fer tornar els experts en patrimoni cultural, cosa que, segons ell, succeirà quan la situació sigui prou estable. Si els contractes miners prosperen, començarà el compte enrere per a Mes Aynak: l’MCC haurà de construir un ferrocarril per extreure el coure i demanarà el desmantellament de les restes arqueològiques. Això podria fer que els experts en patrimoni cultural només disposessin de cinc anys per salvar el contingut del jaciment o sensibilitzar la ciutadania per aconseguir salvar-lo completament abans de la seva destrucció. “La informació històrica que ens ha proporcionat Mes Aynak és importantíssima i encara podem esperar extreure’n molta més”, diu Marquis. “Queda molt per fer”.

CAT| Versió extreta de l’edició original italiana del Giornale dell’Arte

Il Giornale dell'Arte
El Giornale dell'Arte és un periòdic mensual dedicat al món de l’art publicat per l’editorial torinesa Umberto Allemandi S.r.l.
El primer número es va publicar el maig de 1983, sota la direcció del fundador Umberto Allemandi, amb l’objectiu de proposar un producte editorial innovador en el camp de l’art.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close